Participeu a la consulta per a simplificar la PAC

Pistes o certeses que pot amagar la modernització de la PAC

Escrit per Germani Rincón

El dia 2 de febrer la Comissió obria una consulta sota el títol de “Modernització i Simplificació de la PAC”. La consulta estarà oberta fins al 2 de maig i poden participar-hi (respondre les 34 preguntes) des de persones individuals a organitzacions. Un títol que en principi sembla poc ambiciós (en el sentit d’una vertadera reforma), però que pot amagar reformes més àmplies.

El president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, ja ho va anunciar durant la Conferència anual sobre perspectives agràries el passat mes de desembre del 2016. El mes de juliol de 2017 hi haurà una altra conferència per fer públics els resultats i abans que acabi l’any en traurà una Comunicació, on prendrà una nova iniciativa que inclouria aquestes “simplificació” de la PAC que el comissari Hogan ja va anunciar immediatament després de ser ratificat pel Parlament Europeu, però apuntarà les línies mestres d’una nova reforma de la PAC (1).

Aquesta seqüència segueix la de l’anterior reforma de la PAC, una reforma que s’iniciava el 2010 i que s’aplicava de manera completa el 2015. El complicat calendari electoral de institucions comunitàries (renovació de Parlament Europeu i nova Comissió 2019) i el d’alguns estats membres (EM), no permet preveure una reforma ràpida i que alguns la situen en el 2022.

Les pistes o les certeses

Però aquest mateix any ja tindrem més pistes (o certeses) sobre un futur més immediat:

1. El desenllaç del “brexit” que, independentment dels acords finals, és segur que afectarà el pressupost comunitari destinat a l’agricultura. La incertesa rau en saber la quantitat total que es detraurà de l’agricultura (perquè serà una negociació en el si del Consell Europeu i segurament després en els Consells d’Assumptes Generals, és a dir, probablement fora de l’àmbit estrictament agrari).
2. La negociació de la llei denominada “òmnibus”. En aquests moments, està en marxa una revisió intermèdia del Marc financer plurianual i afecta totes les polítiques comunitàries. En principi, les propostes en l’àmbit agrari no afecten de manera cabdal l’actual PAC, però en els Consells de Ministres d’Agricultura els EM no estan gaire d’acord que no puguin decidir de manera directa sobre les propostes en qüestió (passen pels Comitès Especials d’Agricultura, però la competència és del Consell de Ministres d’Assumptes Generals (que s’escapen, doncs, de la línia directa de decisió dels d’Agricultura). Cal afegir que es preveu que el Parlament Europeu presenti moltes esmenes a les propostes finals de la Comissió i en especial pel que fa les de l’apartat mercats (“sense cost financer”: dret competencial, organitzacions de productors (OP),   interprofessionals, cadena alimentària, etc.); per això, cal tenir presents les conclusions del novembre passat de la Task force de mercats creada per la Comissió, les quals esdevenen cabdals per a les futures reformes/modificacions de la PAC.

El debat ja s’ha obert

Per tant, tot i que no sembla que vingui una reforma de manera immediata, sí que caldria aquesta participació activa de l’Administració i de les organitzacions agràries per anar preparant el futur. En aquest sentit, a mitjan gener de 2017 la CA que presideix aquest semestre el CARUE (Conferència per a Assumptes relacionats amb la UE), Castella-la Manxa, ja va organitzar una jornada per fer un apunt a aquest possible calendari del futur de la propera reforma i també esbossar quines podrien ser les línies mestres d’aquesta. Val la pena escoltar les ponències de l’Albert Massot, del Tomàs García-Azcárate i d’algunes aportacions de les organitzacions castellanes... i de l’anunci que inicien un I Fòrum de Debat per tal d’anar aportant idees sobre una futura reforma de la PAC que, perquè tinguin èxit, han de poder ser assumides per una majoria d’EM que “tinguin un component important d’enverdiment de les ajudes” (incorporar d’alguna manera els acords de París de l’any 2015 per tal d’aconseguir més legitimitat en el finançament de la PAC), que tinguin un cost pressupostari proper al 0 i/o que puguin substituir les actuals (el pressupost de la PAC està condemnat a disminuir i s’ha de comptar segur en un futur amb disminució dels ajuts i perquè sembla clar que difícilment pugui augmentar el pressupost ). Per tant, les possible propostes sempre han de ser sota el coneixement que hauran de ser a canvi de deixar de finançar algunes actuals.

O almenys és aquest el sentit, avui, de les persones que treballen a les institucions europees.

Animem-nos a participar en la consulta.

L’Europa alimentària i agrària, també la fem nosaltres!

(1) Segons l’Albert Massot, les darreres reformes són bi-seqüencials i correspondria al tercer cicle de reformes des del 1992.