Escrit
per Ricard Estrada i Arimon
Estic colpejat per la mort, amb arma de caça, dels Agents Rurals
Francesc Xavier Ribas Villa, de 43 anys. i David Iglesias Díez, de 39 anys, en
exercici de les seves funcions d’agents de l’autoritat.
Aquest esdeveniment no s’ha de produir mai més.
Ho desitjo de tot cor!!!
El nostre condol, des d’aquest Blog, a les famílies d’en Xavier i d’en
David, i a tot el col·lectius de persones que treballen al i pel Cos d’Agents
Rurals de la Generalitat de Catalunya. Un col·lectiu de persones que tenen
l’encàrrec de tota la societat per a vetllar per la qualitat i la bona gestió
del medi natural en general i del medi rural en particular. Gràcies a aquests
professionals, estimats, la vida a l’espai lliure, és a dir, al territori no
urbà, es desenvolupa d’una manera força ordenada. La seva funció és, i ha de
ser, discreta però efectiva, com així resulta; altrament, les pertorbacions
poden esdevenir un problema permanent.
El cos d’Agents Rurals de Catalunya
El cos dels Agents Rurals és un dels braços estratègics de
l’administració de Catalunya, especialment del Departament d’Agricultura, tant
en l’entorn agrari com en el marítim-pesquer i sempre per a la salvaguardar el
medi. Les seves funcions més notòries i transcendents, entre moltes altres, és
la prevenció dels incendis forestals i la valoració dels desastres ambientals
que poden esdevenir tant en l’espai forestal, com en l’espai agrícola, i
naturalment en els espais naturals protegits, tant pel que fa a la cura de la
població de la fauna salvatge i la flora natural com de la gea del nostre
territori. En molts casos són l’ull d’alerta de l’inici de plagues i
alteracions ambientals d’abast, a més d’exercir l’acció d’inspecció en el
territori.
Els Agents Rurals, un cos amb història
L’establiment del cos, es concreta a través de Llei 9/1986, que
estructura els de Cossos de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya. Aquesta
línia de governança del medi natural enllaça amb el memorial històric que va
recuperar la Generalitat republicana el gener de 1932, quan es crea el Servei
Forestal de Catalunya a partir del Servei Forestal del Patronat de la Muntanya
del Montseny (vegeu Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya, Any II,
núm. 2; 30 de gener de 1932. Acord del 25 de gener de 1932).
En aquell temps convuls de la Guerra civil els “Auxiliars de Boscos”,
com es varen nomenar llavors, varen tenir també el seu protagonisme i la seva
presència en la defensa del patrimoni forestal. No és menor el que va succeir
creant el cos d’Auxiliars de Boscos, el gener 1937 (vegeu Butlletí Oficial de
la Generalitat de Catalunya, Any V-Volum I, núm. 7; 7 de gener de 1937). El 9
de juliol de 1937 el govern disposa dotar els auxiliars de boscos de la
categoria d’agents de l’autoritat.
El decret que ho regula és el
mateix que regula «els aprofitament forestals», i diu, en l’explicació de la
mesura, el següent: «Creu el govern de la Generalitat que el cos d’auxiliars de
boscos podrà actuar, en la majoria de casos, amb positiva eficàcia, assistit
del respecte que sabrà guanyar-se amb la seva conducta ponderada; però cal
admetre la possibilitat que la defensa del nostre patrimoni forestal reclami,
en determinades circumstàncies, l’adopció de mesures enèrgiques que solament
poden fer-se efectives si els que tenen aquesta missió estan investits dels
atributs que ostenten els mandataris de l’autoritat directament encarregats de
fer complir les disposicions que d’ella emanen». Per això, el Consell Executiu,
a proposta dels consellers d’Agricultura (Josep Calvet), de Governació i
d’Assistència Social (Antoni Maria Sbert), els «Auxiliars de Boscos del Servei
Forestal de la Generalitat de Catalunya, en el compliment de llurs funcions de
policia forestal, tindran la consideració i les prerrogatives que les lleis en
vigor reconeixen als agents de l’autoritat».
Els Agents Rurals, un cos de prestigi
Per saber molt més del que són i del que fan els Agents Forestals,
recomano fer un cop d’ull a la pàgina web oficial i a la Viquipèdia.
No per això vull deixar de posar en valor la tenacitat, el coneixement
del medi i la professionalitat dels Agents. No puc oblidar la bona feina feta,
i fer memòria, entre moltes altres, del seu informe-peritatge sobre els motius
de l’incendi forestal del Bages del 18 de juliol del 1998 que va arrasar milers
d'hectàrees a la Catalunya central provocats pel mal estat de les línies de
FECSA. Deu anys més tard el
jutge va donar crèdit al treball dels Agents Rurals, enfront a les demandes i
peritatges de la potent empresa elèctrica.
Tampoc no puc deixar de recordar en aquest escrit al Director general
(1993-1999) Jordi Peix, que va tenir el coratge i la voluntat de recolzar la
tesi a la documentació aportada pels Agents Rurals, en contra de la
documentació valuosa aportada per l’statu
quo.
Val la pena recordar la feina de tots els servidors públics.
Gràcies i seguiu fent bon camí, com fins ara.
Comentaris