escrit per Jesús Domingo
Avui està al carrer el debat sobre l’agroecologia com a alternativa viable i necessària a l'agricultura industrial. Durant el llarg pont, aqüeducte podríem anomenar-lo, de la primera setmana de desembre he tingut notícia de tres esdeveniments relacionats amb l'agricultura ecològica (AE). Un a Galícia, un altre a la Rioja i el tercer a Catalunya. Segur que s'han produït més, però comento aquests perquè em semblen significatius sobre el que mou a alguns sectors a practicar AE.
 |
| Foto IRTA |
Esdeveniment de Galícia
En primer ‘Foro Labrador de Agroecología’ es va desenvolupar a les instal·lacions de l'antic escorxador de Betanzos, es van trobar un centenar de persones debatent, compartint i dialogant al voltant de l'alternativa a l'actual sistema agrícola industrial que és l'agroecologia.
En les intervencions de Xabier Simón i Xoán Doldán, tots dos professors i investigadors universitaris, i la de la secretària general del SLG, Isabel Vilalba, van coincidir que el sistema agrícola dominant no té futur i que és insostenible en el major de les seves facetes. "Es tracta d'un sistema que genera malalties per la gran quantitat d'agrotòxics i insums artificials que utilitza; que genera pobresa, al relegar als pagesos i pageses a mers productors de matèria primera barata; que contamina i contribueix al creixement global i destrueix el medi ambient; i, el més paradoxal, que genera fam quan la seva funció hauria de ser alimentar".
Aquest mateix sistema industrial, de producció altament especialitzada, és el que, per als ponents, "ha tancat dotzenes de milers de granges multifuncionals a Galícia que exercien una funció essencial a l'hora de generar ocupació rural, donar suport econòmic i alimentari a milers de famílies i mantenir el nostre territori estructurat socialment i habitat".
Esdeveniment de la Rioja
En els mateixos dies, l'Associació del Camino Ecológico de la Rioja (ACER) va organitzar una nova edició de la Ecoferia del Camino, en el marc de les Fires de la Concepció que es desenvolupen en Santo Domingo de la Calzada del 6 al 8 de desembre.
La Ecoferia del Camino és un instrument bàsic que permet afavorir l'apropament i les relacions entre els productors ecològics i els consumidors, de manera que es sensibilitzi entorn de la producció i consum de productes ecològics com un dels factors fonamentals per a la sostenibilitat i preservació del nostre entorn.
Esdeveniment de Catalunya
El tercer esdeveniment d'aquests dies va ser la Jornada tècnica sobre fertilització de cultius hortícoles ecològics i convencionals. Va tenir lloc a Cabrils (Barcelona) organitzada pel Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya i l'IRTA.
La fertilització dels cultius hortícoles és fonamental per garantir un sistema productiu eficient i que permeti subministrar productes de proximitat respectuosos amb el medi ambient. Malgrat la seva importància, deia la informació de la jornada, no hi ha molta informació local sobre la fertilització ecològica dels cultius hortícoles. En aquesta jornada es presenta un primer assaig comparatiu entre dues finques productores del Maresme amb cultiu ecològic i convencional. Els resultats se centren tant en l'avaluació agronòmica com ambiental.
La biotecnologia agrícola, un factor clau en la producció sostenible d'aliments
Veiem en aquests tres esdeveniments, tres tendències clares sobre el que avui s'entén, hi ha altres més, per agroecologia. Reconeixent la importància i conveniència de practicar aquesta forma d'agricultura, convé no perdre de vista alguns fets i dades concretes, ja que no oblidem que "el millor és enemic del bo" i que els que practiquen l'agricultura tradicional i fins a utilitzar tècniques biotecnològiques no són uns malvats.
A nivell mundial tenim plantejat ¿Com alimentar més de 9.000 milions de persones el 2050 sense comprometre el medi ambient? A més de tenir la seguretat de disposar d'aliments hem de tenir també la seguretat que aquests aliments siguin segurs. Considerem que l'agricultura és el sector clau que pot garantir la seguretat alimentària. Carbonero (2003) i Borlaug (2005) han assenyalat diferents aspectes que la caracteritzen: Sense agricultura podria alimentar-se només el 10% de la població mundial. El 99% del subministrament d'aliments procedeix de la terra. El 92% de la dieta humana són productes d'origen vegetal. Només 30 cultius aporten la major part de les calories i proteïnes. L'agricultura de regadiu utilitza el 70% dels recursos hídrics mundials. L'agricultura de regadiu produeix el 40% de la producció mundial d'aliments i el 56% dels cereals. Només amb adobs orgànics es produirien aliments per aproximadament 4.000 milions de persones.
El creixement de la població, els límits de les terres de cultiu i d'aigua dolça i, el canvi climàtic tenen profundes implicacions per a la capacitat de l'agricultura per satisfer en aquest segle les demandes d'aliments, pinsos, fibres i combustibles, alhora que redueix l'impacte ambiental de la seva producció. L'agricultura moderna s'enfronta a enormes desafiaments, fins i tot amb els recents augments de la productivitat. En aquest sentit no podem menysprear l'aplicació de la biotecnologia, tot i que molts ho considerin antinatura. No es tracta ara de fer una valoració però si que veiem que es pot practicar una agroecologia alhora que una agricultura intensiva utilitzant noves tècniques.
Segons Chilton (2014), l'únic enfocament sostenible per a la seguretat alimentària a 2050 i més endavant és desbloquejar el potencial de les plantes a través de la innovació. La biotecnologia agrícola serà un factor clau en la producció sostenible d'aliments en el futur. Amb l'enginyeria genètica es disposa d'una àmplia selecció de gens per introduir en una cèl·lula vegetal i triar les regions genètiques en les que volem inserir, sense cap tipus de conseqüències no desitjades (una planta genèticament modificada és un producte molt més definit i precís’)”.
Comentaris