CORK, la capital del desenvolupament rural

escrit per Ricard Estrada i Arimon

La ciutat de Cork, Irlanda, ha estat, els passats dies 5 i 6 de setembre, la seu de la Conferència Europea sobre el Desenvolupament Rural. Aquesta ciutat ha acollit per segona vegada aquest tipus de reunió. La primera va ser a l’any 2001, quan ja s’havia engegat la reforma de la Política Agrària de la Unió Europea (PAC). Llavors la reunió va finir amb una Declaració que portà per títol: “Per un paisatge rural viu”.

Després de vint anys, els responsables del desenvolupament rural i dels estats membres de la UE i de la Comissió s’han tornat a reunir per a valorar la feina feta fins ara i rellançar el compromís europeu amb el sector rural. De fet, les circumstàncies socials i geopolítiques han canviat força des del 2001. També ara els assistents a la Conferència, igual que llavors, l’han clos amb una Declaració que porta per títol “Una vida millor al medi rural”. (versió no oficial en castellà) Recomano de fer-hi una lectura.

El text s’inicia amb un preàmbul amb la “consideració” de reconèixer el paper fonamental que tenen a Europa les zones rurals per a fer possible els objectius de desenvolupament sostenible (SDG) de l’ONU, així com el compliment dels acords del 21a reunió de la COP21 de la Convenció de l’ONU sobre el Canvi Climàtic – París, desembre 2015.

Continua el document indicant la “preocupació” sobre l’èxode de població rural, especialment per la pèrdua de joves, i la necessitat de garantir que les àrees rurals i les seves poblacions (terra campa, explotacions agràries, pobles i petites ciutats) siguin llocs atractius per a viure i treballar, per a millorar l’accés a serveis i oportunitats per als ciutadans rurals i fomentar l’esperit empresarial en els àmbits rurals tradicionals, així com de nous sectors de l’economia.

Les orientacions polítiques de la Declaració

Els assistents a la Conferència Europea de Cork 2.0 sobre el desenvolupament rural diuen que una política rural i agrícola innovadora, integrada i integradora en la Unió Europea hauria de guiar-se per les Orientacions següents:

1.- Promoció de la prosperitat rural
2.- Enfortir les cadenes de valor rural
3.- Inversió en viabilitat i vitalitat rurals
4.- Preservació del medi rural
5.- Gestió del recursos naturals
6.- Foment de l’acció pel clima
7.- Impuls al coneixement i la innovació
8.- Millora de la governança rural i l’enfocament dels programes LEADER
9.- Avenç en l’aplicació de polítiques i simplificació dels processos
10.- Millora de l’eficàcia i la rendició de comptes.

Cada una d’aquestes deu orientacions porta un text explicatiu prou interessant per a comprendre el context del nou impuls que es vol donar a la política de desenvolupament rural de la UE, però no descuidem la mirada poc innocent de l’operació ja que, encobertament, al meu entendre es persegueix desactivar, parcialment, el finançament de la PAC, tot i que es reconeix que s’ha de considerar la Preservació del Medi Rural (punt 4), la Gestió dels Recursos Naturals (punt 5 i. Foment de l’acció pel Clima (Punts 6). Aquesta aportació no és gaire nova, però sí que introdueix el debat sobre la necessitat de cuidar i gestionar els recursos naturals dins del context agrari/silvícola i no solament des de l’ecologia científica.

Em permeto fer la transcripció d’aquest punts (amb una traducció lliure):

“Punt 4 Preservació del Medi Rural. La gestió del territori té un paper clau pel que fa a la comunicació entre els ciutadans i el medi ambient. Les polítiques han d’incentivar l’entrega de béns públics ambientals, inclosa la conservació del patrimoni natural i cultural d’Europa. Aquests estan formats per una gran diversitat d’hàbitats de flora i de fauna, paisatge i recursos del territori que depenen en gran mesura dels sistemes agrícoles i forestals. Les mesures per a compensar l’entrega de serveis públics ambientals haurien de reflectir la varietat de totes les singularitats locals. El valor intrínsec del medi rural ofereix beneficis per al desenvolupament econòmic local, l’ecoturisme, la vida sana, la identitat i les marques de qualitat dels aliments, així com la promoció del medi rural per a l’oci.”

“Punt 5 Gestió del Recursos Naturals. L’augment de la pressió sobre els recursos naturals com a conseqüència de la creixent demanda d’aliments, pinsos, fibra i biomaterials ha de ser satisfeta amb respostes polítiques intersectorials coordinades. Aquestes han de garantir la gestió sostenible dels recursos naturals com l’aigua, el sòl i la biodiversitat, convertint-se en els propis mitjans  de producció agrícola i forestal. La pèrdua de diversitat genètica ha de ser revisada, i el manteniment i l’ús sostenible dels recursos genètics vegetals i animals, assegurat per mitjà d’una adequada acció pública i privada. Hi ha una necessitat de desenvolupar i integrar solucions innovadores, fonamentades en criteris científics que permeten produir més amb menys temps, i que garanteixen que els recursos naturals estiguin a disposició de les generacions futures. S’han de desenvolupar formats eficaços d’intercanvi de coneixements i assessorament i que atenyin el suport adequat per a l’adopció de sistemes de gestió de la terra ben dissenyats.”

“Punts 6 Foment de l’acció pel Clima. Hi ha una gran necessitat estructural de mitigar el problema del canvi climàtic en les zones rurals, així com a les zones urbanes, i el suport ha d’estar dirigit a la dotació amb recursos d’estratègies efectives de mitigació i adaptació. Hi ha un gran marge  per a la retenció i de magatzem de carboni a les zones rurals. L’acció ha d’anar més enllà de les solucions basades en el carboni i s’ha de promoure una gestió correcta dels recursos agrícoles i de la ramaderia.. Els agricultors i els silvicultors han d’estar estimulats a proporcionar serveis climàtics i a participar en els esforços d’adaptació. El potencial de les zones rurals per a la producció d’energia renovable sostenible, així com de biomaterials, es desenvoluparà per mitjà de les institucions d’inversió adequades. S’ha de donar prioritat a un millor desenvolupament de l’economia circular, així com l’ús de biomaterials en cascada.”

Final

Potser ja des d’ara, no solament hem de considerar l’agricultura, la producció ramadera i la silvicultura des de l’economia productiva estrictament, sinó que hem de considerar la població urbana com a l’element de disfunció de l’entorn, i concebre que és un factor bàsic per a fer possible la producció agrària a través d’aportacions de recursos i programes de gestió innovadors i també d’aquells que comportin l’equilibri de les rendes rurals amb les urbanes.

Els nous horitzons de gestió del medi natural i rural prenen la possessió de ser substantius, cada vegada més amb visió holística i per tant la necessitat de requerir l’establiment d’accions públiques per a fer de l’empresari agrari algú que sap, coneix i disposa de la saviesa (coneixements) per administrar la complexitat en un entorn que ha de fer compatible els elements propis i els estranys de l’ecosistema agrorural-natural.

No tot és l’urbanisme i els plans directors urbanístics. Els espais naturals i el paisatge són el suport (el mitjà), i la vida del medi natural l’hem de gestionar amb criteris de sostenibilitat ambiental i també amb criteri econòmic. No tot s’hi val.

La dualitat funcional del medi, vist com a recurs o vist com a patrimoni, pot tenir resultats molt diferents pel que fa al paisatge.

A Cork 2.0, s’ha fet un exercici de literatura d’enunciats. Ara falta la literatura dels recursos i de la reforma educativa de la població urbana i també la rural que intervenen en aquest canvi; altrament, d’aquí a 15 anys, potser a aquesta ciutat o en un altre punt de la geografia de la UE es farà una nova Declaració, mostrant “preocupacions” pels problemes no resolts que han agreujat la situació del medi i de l’ecosistema.

Esperem ser-hi per a poder fer llavors un article diferent.