escrit per Carles Folch
 |
| Celler Cooperatiu de Gandesa - Foto: Europeana EU (CC BY-SA 2.0) |
Fa uns mesos en Ricard Estrada escrivia en aquest mateix blog sobre la permanent reestructuració de les cooperatives agràries i comentava el Pla Marc del Cooperativisme Agrari que el Govern va aprovar el mes de maig passat.
A Catalunya, segons les dades obtingudes del Registre General de Cooperatives, del Departament d’Empresa i Coneixement (juliol 2016), en el sector agrari, hi ha 413 cooperatives inscrites, amb un total de 56.293 socis cooperativistes.
Les dades de les cooperatives, per tipus, són:
Agràries: 316 amb 47.142 socis
Consumidors i usuaris: 1 amb 1.759 socis
Cooperatives de segon grau: 15 amb 205 socis
Marítimes: 2 amb 10 socis
Mixtes: 6 amb 6.891 socis
Serveis: 2 amb 17 socis
Treball associat: 71 amb 269 associats
(nota: tots els gràfics següents són interactius. Clicant al damunt de la imatge es poden consultar les dades)
 |
| Veure el gràfic en format gran |
 |
| Veure el gràfic en format gran |
A l’Estat espanyol hi ha inscrites 38.430, segons dades de la Subdirección General de la Economía Social y de la Responsabilidad Social de las Empresas (març 2016). Per tant, a Catalunya hi ha el 10,7% de les cooperatives del sector agrari de tot l’estat. D'altra banda, segons dades del Registro de Sociedades Cooperativas de Madrid, hi ha 7 cooperatives agroalimentàries d'àmbit estatal amb seu social a Catalunya, 5 a la província de Lleida i dos a la província de Tarragona.
Localització de les cooperatives del sector agrari
Si observem la distribució comarcal la majoria de les cooepatives del sector agrari, veurem que es concentren a les comarques de ponent (Segrià, Nogera, Pla d’Urgell, Garrigues). Cal assenyalar que a la Cerdanya i a la Vall d’Aran no n’hi ha cap.
 |
| Veure e gràfic en format gran |
Pel que fa al nombre de socis de les cooperatives agràries, s’ha de destacar que a la comarca del Baix Camp és on hi ha més socis cooperativistes.
 |
| Veure el gràfic en format gran |
El mapa del ràtio comarcal de socis per cooperativa mostra que les comarques on les cooperatives, de mitjana, tenen més socis són l’Alt Urgell, el Baix Camp, les Garrigues i el Montsià.
 |
| Veure el gràfic en format gran |
Hi ha dues cooperatives que tenen més de 4.000 socis. Les dues estan situades a Tarragona i són: Cooperativa Agrícola de Cambrils, SCCL, i la Cambra Arrossera del Montsià i Secció de Crèdit, SCCL.
Activitat econòmica de les cooperatives del sector agrari
El Registre general de cooperatives utilitza la Classificació catalana d'activitats econòmiques (CCAE) per definir l’activitat principal de les cooperatives. Hi ha una llista de 30 activitats principals. N’hi ha 10 que inclouen 359 cooperatives (87% del total inscrites) amb 52.169 socis (92% del total de nombre de socis). El gràfic següent mostra aquestes dades i la seva distribució:
 |
| Veure el gràfic en format gran |
Un fet curiós es veure que la data de constitució de totes les cooperatives és posterior a 1940. Això s’explica pel que va passar després de la Guerra Civil i que la Montserrat Soronellas explica a l’article “Les cooperatives agraries del franquisme. Desmantellament institucional i resorgiment del sentiment cooperatiu, 1939-1964”:
“Un cop acabada la Guerra Civil (1936-1939), el 2 de gener del 1942 es va aprovar la llei de Cooperació i el 1943 el reglament que regulava el funcionament dels antics sindicats agraris. La nova reglamentació va suposar el desmantellament del to dinàmic i plural que el cooperativisme català havia anat adquirint i consolidant en els seus anys de trajectòria i, sobretot, va significar la "castració de les cooperatives com a agents econòmics" (Mayayo, 1995: 185) en qualificar-les com a “organitzacions sense ànim de lucre”.
D'aleshores ençà, els sindicats agrícoles van ser rebatejats com a cooperatives
que havien d'adherir-se a les UTECO, la "Unión Territorial de Cooperativas del
Campo", d'àmbit provincial i que, en el cas de la província de Tarragona, estava ubicada a Reus i era coneguda amb el nom de Unión de Cooperativas del Campo. Al capdavant de les UTECO hi havia un delegat provincial de Sindicats que donava el vistiplau, entre d'altres coses a la composició de les juntes rectores que prèviament havien estat elegides per les assemblees respectives”.
D'aleshores ençà, els sindicats agrícoles van ser rebatejats com a cooperatives
que havien d'adherir-se a les UTECO, la "Unión Territorial de Cooperativas del
Campo", d'àmbit provincial i que, en el cas de la província de Tarragona, estava ubicada a Reus i era coneguda amb el nom de Unión de Cooperativas del Campo. Al capdavant de les UTECO hi havia un delegat provincial de Sindicats que donava el vistiplau, entre d'altres coses a la composició de les juntes rectores que prèviament havien estat elegides per les assemblees respectives”.
En el Registre hi ha una cooperativa agrària que té data d’inscripció anterior a 1944, i és la Cambra Arrossera del Montsià i Secció de Crèdit, SCCL, del 8 de febrer de 1927.
La dècada dels 90 va significar una important creació de cooperatives agràries, igualant el període de després de la Guerra Civil.
 |
| Veure el gràfic en format gran |
El gràfic següent mostra els nombre d’inscripcions de cooperatives des de l’any 1927:
Fets remarcables
A la vista de les dades obtingudes del Registre general de cooperatives de Catalunya, es pot destacar:
- En el sector agrari les cooperatives es concentren a les comarques de Lleida i Tarragona. Hi ha poques cooperatives a les comarques de Girona.
- Les activitats de suport a l’agricultura és l’àmbit d’actuació CCAE amb més cooperatives i socis.
- Les activitats de conreu de fruits oleaginosos i el conreu d’altres arbres i arbustos fruiters i fruita seca tenen un elevat nombre de socis en relació a les poques cooperatives d’aquests àmbits.
Comentaris
Les dades són interessants i cal reflexionar-hi, tant del perquè hi ha dos registres (català i estatal), del perquè hi ha comarques que no hi ha cooperatives, del perquè les seccions de Crèdit, ...
L’agricultura real i la importància del cooperativisme a Catalunya.
Ricard Estrada