La meteorologia i la tradició popular

escrit per Ricard Estrada i Arimon
2TONES SANTLLORENÇ - foto Raül Muñoz  (CC - BY-NC 2.0)

La recol·lecció de materials de la cultura popular catalana sobre els fenòmens meteorològics tenen la seva interpretació pedagògica en molts casos pel que fa a l’agronomia i ajuda a formar coneixement i construir, el que ara en diem un bon codi de bones pràctiques.
En Valeri Serra i Boldú i altres autors com en Joan Amades i Gelats i Pau Vila i Dinarès, entre molts altres, són personatges de la història de la tradició i uns grans col·leccionistes de materials etnogràfics del màxim interès.
Les dites que adjuntem són extretes de la revista Agricultura i foren recopilades per en Valeri Serra i Boldú.
Sobre les boires
La boira és sempre o quasi sempre, motiu de mal temps, i algunes dites diuen:
Boirada,
ruixada o ventada.
A l’hivern neblina,  
la neu per veïna.
Boira amb eixut,    
ja cal pagès que Déu t’ajut.
Sant Vicenç,                (22 de gener)   
treu la boira del torrent i la posa al vent.
Per Sant Vicenç,   
marxen les boires i vénen els vents.
Per Sant Vicenç,  
cessen les glasses i entren els vents.
Per Sant Fruitós,        (21 de gener)   
els freds majors.
El mes de març i el mes d’abril tenen un tracte de complicitat
No hi ha març que no marcegi,     
ni boig que no bogegi,   
ni fill d’ase que no brami.
Març, marçot,    
mata a la vella a la vora del foc,
i a la jove si pot.
Si el març no marceja,    
ni l’abril no abrileja,      
tot l’any bogeja.
Quan el març fa de maig,  
el maig fa de març.
Març ventós,   
abril plujós.
Per l’abril,   
de roba ni un fil.
Per l’abril,  
no te’n treguis fil.
A l’abril,    
no me’n llevo fil;  
al maig,       
així com vaig.
Si el tres d’abril  
la puput no ha cantat,   
o és mort, o enterrat.
Nevades a l’abril,  
pedregades a l’estiu.
Fred per l’abril,     
no et faltarà ni pa ni vi.
Abril finat,     
hivern acabat.
Que no hi ha bon maig,   
que els rucs no tremolin   
de fred a l’estable.
Sant Joan i Sant Pere   
adéu, primavera.
El mes de setembre
Al setembre    
el mal temps        
se té de tembre.
Tramuntana per Sant Miquel,  
pagesos guiteu al cel.
Tramuntana per Sant Miquel,   
tot l’any miraràs al cel.
Final
Les dites populars tenen significats que hem d’ubicar en el context propi d’una època de poca tecnologia, però d’una saviesa centenària que no podem oblidar, ja que algunes de les prèdiques encara avui s’han de considerar, perquè la natura i el seu capital tenen valor i la no-convivència de coneixements històrics esdevé sovint en costs sobre les infraestructures o sobre el mal consum d’energia.
Aquest exercicis de lectura estiuenca també ens poden ajudar a repensar quins poden ser les millors aplicacions i els millors mètodes harmònics per obtenir una producció que no malmeti el capital físic (la terra/sòl) que subjecta la producció agrícola. El sòl no és solament un patrimoni, és el medi.

Comentaris

Anna ha dit…
Fantastic! Molt fresc!
Anònim ha dit…
Montjé,N

En falta un

Per Sant Vicens el sol toca pels torrents ,i allà on no hi tocà ni camp ni vinya hi vagis a plantar