De la “Fulla de Salze” als serveis ambientals

escrit per Ricard Estrada i Arimon
Aquesta primavera passada, vaig tenir l’ocasió de visitar al poble de Ginestar (Ribera d’Ebre), situat a la riba esquerra de l’Ebre i veí de Tivissa i Miravet, una família amiga per a fer una diada de conversa i també redescobrir una de les comarques de Catalunya que queda fora de les gran vies de comunicació, però amb tresors històrics importants i també humans.  
Així, en aquest context vull explicitar la meva ignorància i explicar la meva agradable descoberta d’una varietat d’olivera, que és un “capital” genètic dels molts que tenim a la Catalunya agrària. Em refereixo a l’olivera, varietat “Fulla de Salze”, també coneguda com a “salzenca” o “salsenya”.
Dossier Tècnic - L'oli d'oliva a Catalunya
Recentment el Departament d’Agricultura en la seva producció editorial ha editat DOSSIER TÈCNIC núm. 80, dedicat a l’Oli d’oliva a Catalunya, on es recull informació de les diferents varietats d’oliveres que es conreen al país, que són unes 37. En recomano la lectura per a qui vulgui saber-ne més.
Ginestar, l’origen
Ginestar un poble de poc més de 1.000 habitants, guarda l’origen d’una riquesa genètica d’oliveres, que s’ha sabut conservar i, gràcies a la dedicació de la pagesia durant molts i molts anys, ara poden ser capaços de valoritzar aquest producte, especial, tan nostrat. Quina descoberta!
La superfície de conreu de l’olivera Fulla de salze és d’unes 260 hectàrees, que es conreen quasi totes a la comarca, però el que em va interessar més durant la visita a Ginestar va ser quan vaig poder observar  que la producció es comercialitza amb dos formats d’ampolla PET, i per als més “gurmets” amb llaunes d’un litre. (Política comercial d’escola d’empresarials, fantàstic!).
El valor de la memòria històrica
Aquest episodi de Ginestar no surt del no-res, o per art de la casualitat, sinó que és un exemple més, positiu, de la capacitat que té el territori agrari (rural) de Catalunya per a saber guardar i reproduir les varietats vegetals i ramaderes autòctones. La memòria històrica i l’emprenedoria han propiciat veure l’oportunitat de fer recerca i gestió del capital genètic.  Res de nou que no s’hagués fet ja fa més de cents anys, inicialment amb l’embranzida que va impulsar l’Escola Superior d’Agricultura -ESAB- (1911), i amb posterioritat recent, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries -IRTA- (1985), i la Fundació Miquel Agustí, dins de les actuacions de l’ESAB i el Parc Agrari de Sabadell (2007), en són testimonis, públics, actius d’aquestes recerques. La iniciativa privada d’algunes empreses agràries també ha fet i està fent aportacions rellevants en aquest teixit de complexitats i d’atresorar materials agraris de valor. Cal seguir aquest camí, el talent dedicat a l’alimentació és fonamental per a l’economia i en aquest cas també per a la salut.
L’economia del turisme agrari
Tot i que hi haurem d’entrar, properament, amb un apartat específic dins d’aquest bloc, cal fer menció ja des d’ara que l’agricultura i la producció agrària es comença a entendre i  a comprendre que és una estructura de construcció de país i per això fa el pas de  deixar de ser  el sector primari de la producció d’aliments en exclusiva i ha de ser el sector dels serveis ambientals per excel·lència i, per tant, entra a formar part activa de les disciplines econòmiques complexes.
Aquest esdeveniment, de canvi, ja s’ha fet i ara s’entén que es promogui amb el capital agrari que és el paisatge, projectes com el de l’enoturisme (turisme del vi) o els de la recerca i produccions de varietats autòctones de valor organolèptic apreciable, que generen riquesa i complexitats de col·laboració entre els actors del territori rural, com el que recentment s’ha produït per primera vegada, amb la proposta “Benvinguts a Pagès”.
La pagesia, la restauració, el turisme, la comercialització de proximitat i els circuits alimentaris curts, són el present-futur, mentre les grans produccions sense origen declarat, es queden compromeses per la geopolítica i els mercats de les commodities, un altre entorn que no cal menysprear, però que s’ha de gestionar de forma diferent i amb el qual s’hi haurà de conviure econòmicament, amb tota seguretat durant molt de temps.
Enhorabona als qui han fet possible noves iniciatives d’apropament de la ciutadania urbana (majoritària) a les fonts de la producció alimentària de proximitat i a la seva descoberta dels serveis ambientals de l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura i el medi natural!

Per saber-ne més de la varietat Fulla de Salze: Varietats autòctones d’olivera de la Ribera d’Ebre. Situació i possibilitats, d’Agustí Romero (IRTA) (2010)

Comentaris