escrit per Carme Formigón Roig, arqueòloga
L’any 2003, al jaciment neolític de Dikili Tash, a Grècia, es van trobar les restes de llavors carbonitzades de raïm i de figues silvestres dins d’atuells de ceràmica d’una estructura de vivenda arrasada pel foc. La datació per mitjà radiocarbó, a càrrec de la paleobotànica Soultana-Maria Valamoti, de la Universitat Aristòtil de Tessalònica, ha determinat que les restes carbonitzades es remunten a l’any 4.200 aC.  |
| Arqueologia experimental |
La recuperació i la investigació de les restes vegetals ofereixen una gran informació sobre la societat humana que les va produir. En el cas de Dikili Tash, es podria interpretar com una incipient industria vinícola.
La recerca arqueològica
Com arqueòloga, la investigació del pas de les societats caçadores-recol·lectores als models agrícoles i ramaders sempre m’ha resultat atraient. I el que resulta més curiós és que aquest canvi de model econòmic, social i, m’atreviria a dir, de diferenciació de gènere, quedava tancat dins de restes materials o evidències que l’Arqueologia tradicional no recuperava o ho feia molt parcialment.
Les necessitats dels humans en alimentar-se, vestir-se, moure’s o escalfant-se quedaven parcialment ocultes per la recuperació parcial de les restes d’un jaciment.
Així doncs, no ha estat fins fa relativament poc que hem deixat de banda els vells axiomes arqueològics i hem centrat els objectius en la pròpia societat humana que, al cap i a la fi, és la responsable dels canvis que ens porten fins a l’actualitat, recuperant la informació, de forma molt més rigorosa, que ens ofereixen les restes materials produïdes per aquells grups humans del passa.
Els humans deixem empremtes del nostre pas que es materialitzen en restes que arriben fins al present i que, per mitjà del seu estudi, ens permeten endinsar-nos en el coneixement d’aquelles societats.
Actualment, l’Arqueologia ha diversificat extraordinàriament l’estudi de les restes, ampliant el ventall d’anàlisi, no només a estructures i artefactes, sinó també a les microrestes de fauna i de flora,(entre d’altres), les quals contenen una informació molt valuosa sobre els grups humans que les van generar. La tecnologia ha ajudat, per descomptat, a poder extreure aquesta informació i analitzar-la (ordinadors, microscopis, fotografia, etc.).
L’Arqueozoologia i l’Arqueobotànica ofereixen informació sobre els models socioeconòmics adoptats pels grups humans i les modificacions antròpiques realitzades per obtenir aliments, vivendes, mitjans de transport o energia. I sobre els mateixos animals i plantes.
Tot i que les anàlisis comencen per les mateixes restes, no són l’objectiu de l’estudi, sinó que són el vehicle que ens apropa a la societat que les va generar. Una bona col·lecció de referència, una àmplia base de dades (imatges, mides, reconstruccions a partir de l’Arqueologia experimental, etc.) facilitaran la feina.(1)
La metodologia de recuperació de les restes de fauna i flora també permet conèixer l’entorn natural del jaciment. La reconstrucció paleoambiental a partir de les dades obtingudes aporta informació climatològica i ambiental decisiva per endinsar-nos a entendre les societats passades i les seves estratègies agroforestals i ramaderes.
 |
| Mostra de llavors actuals |
El menjar i els recursos que els humans hem utilitzat per aconseguir-lo és una història apassionant. El desenvolupament posterior de les indústries vinculades ha estat extraordinari.
A partir d’aquí, els successos es van desenvolupar molt ràpidament: el temps cronològic és molt relatiu quan ens remuntem en la història humana.
També a partir d’aquí la propietat de la terra i el seu aprofitament serà un factor decisiu que arriba fins a l’actualitat. El tema es complica i es fa més interessant, si cal.
(1): http://grupsderecerca.uab.cat/agrest/http://bioarqueologia.cat/upload/files/recogidamuestrasarqueobotanica.pdf
Comentaris
Moltes gracies Carme Formigo.
Enhorabona!