escrit per Xavier Recasens Gracia
Hi ha un interès creixent a la societat sobre els mercats de productes agrícoles de proximitat, fires d’artesans alimentaris, aliments km 0, mercats de pagesos, o simplement la compra directa als productors. Algunes d’aquestes classes de comerç constitueix allò que tècnicament s’entén com a cadena curta de comercialització d’aliments.
 |
| Mercat de pagesos a Montgat (juny 2014) - Foto: X. Recasens |
Cadena Curta de Comercialització d’Aliments
No hi ha una definició precisa, en l’àmbit europeu, sobre el concepte de cadena curta de comercialització d’aliments. Aquesta es pot entendre com la venda de productes agroalimentaris entre productors i consumidors, admetent en alguns casos l’existència d’un o diversos agents intermediaris. En el cas català, el Decret 24/2013, de 8 de gener, sobre l’acreditació de la venda de proximitat de productes agroalimentaris, defineix la venda de proximitat com a: ‘venda de productes agroalimentaris, procedents de la terra o de la ramaderia i/o resultat d’un procés d’elaboració o de transformació que es realitza en favor del consumidor o consumidora final, directament o mitjançant la intervenció d’una persona intermediària, per part dels productors o agrupacions de productors agraris.’
Per tant, les cadenes curtes o venda de proximitat podrien descriure el comportament de formes organitzatives tan diferents com: vendes realitzades directament pel productor (ja sigui a la mateixa explotació o en mercats de pagesos); enviament a domicili dels productes; així com vendes mitjançant un intermediari, ja sigui en botigues especialitzades, en cooperatives de consum, en restaurants i en establiments de turisme rural. També es podria incloure una classe de relació agricultor-consumidor amb molt poca implantació al nostre país, com són les comunitats de suport a l’agricultura (en anglès: community-supported agriculture), o grups de comerç just (coneguts a Itàlia com a Gruppi di Acquisto Solidale). Ambdues fórmules són grups de consumidors que acorden la compra de productes agraris a un o més agricultors locals. L’objectiu principal d’aquests grups és compartir amb l’agricultor els riscos de la producció agrària.
El consum de productes de proximitat
L’informe sobre Canales Cortos de Comercialización en el Sector Agroalimentario de l’any 2013, del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, destaca la manca de dades sobre aquest tipus de consum. Tot i això, sí que s’endevina un interès creixent dels consumidors per aquest tipus de productes. Així, només cal veure la proliferació d’ofertes de cistelles de fruita i verdura, així com l’aparició d’iniciatives de mercats de pagesos. Aquests mercats són promoguts tant per la pròpia administració, (per exemple, els del Baix Llobregat), o per la societat civil (com el mercat de pagès que organitza Slow Food a Barcelona).
Els consumidors d’aquests canals valoren: la relació que s’estableix amb el productor, el foment d’una producció i una economia local, el consum de productes locals arrelats amb el territori, la reducció del transport en els productes alimentaris i la qualitat organolèptica superior dels productes locals.
Espais Agrícoles Periurbans
A Catalunya, els espais agrícoles periurbans es caracteritzen especialment per les explotacions petites, sovint fragmentades i mitjanament tecnificades. Les condicions tecnològiques condicionen la capacitat competitiva mitjançant el preu amb explotacions agràries de major dimensió, més tecnificades o amb una mà d’obra més barata. La manca de viabilitat econòmica és el principal motiu pel tancament de les explotacions i l’abandó de l’activitat agrària.
La proximitat a les ciutats esdevé sovint una greu contrarietat per les explotacions agràries periurbanes. L’elevat preu de la terra i el seu elevadíssim cost d’oportunitat per l’existència d’utilitzacions alternatives són les principals amenaces per a aquestes explotacions. Ara bé, la proximitat també és una oportunitat, perquè hi ha un nombre elevat de consumidors amb una demanda de productes agraris de qualitat que viuen a les portes d’aquests espais agraris.
Potser Catalunya no és el millor exemple d’oportunitats per a la cadena curta. Per exemple, a la ciutat de Barcelona, amb 1.604.555 habitants, només hi ha dos mercats de pagesos que se celebren mensualment. D’altres ciutats europees, com Londres (amb 9.787.426 habitants), té 21 mercats de pagès setmanals, o a una ciutat com Sofia, amb un nombre similar d’habitants a Barcelona, trobem dos mercats setmanals.
A la Regió Metropolitana de Barcelona hi ha 397 explotacions registrades segons el Decret 24/2013, que representa el 23 % de les explotacions que s’hi han acollit. No he trobat si juntament amb aquest decret hi hagut un conjunt d’accions d’acompanyament per als agricultors que s’hi han adherit o un seguiment per veure si les explotacions que realment han apostat per les cadenes curtes han millorat la seva renda.
Comentaris