escrit per Jesús Domingo Martínez Madrid
Fa uns dies llegia una nota emesa per Agrodigital en la qual es parlava dels possibles escenaris agrícoles que es pressuposen a mig termini a la Unió Europea (UE). Com m'ha semblat que des del punt de vista informatiu té un cert interès, potser pot ajudar a conèixer com s’administrarà el territori agrari a casa nostra.
 |
| Foto: Comissió Europea |
Tots els que estem lligats, directa o indirectament, a la producció d’aliments i al manteniment del medi, hem anat experimentant durant els darrers anys l’evolució del panorama d’una concentració de la producció d’agricultura. Així és com ha anat disminuint el nombre d'explotacions, tant les agrícoles com les ramaderes, però les que han quedat treballen cada vegada més superfície o tenen més caps de producció, mentre que l'àrea conreada total no ha sofert grans canvis. Solament han quedat abandonades les zones marginals, importants des del punt de vista del territori però no de la producció. Aquest és el model al qual ha arribat la Unió Europea (UE).
Els models agrícoles del futur de la UE
La incògnita és: què passarà en el futur?
El Consell General de l'Agricultura i l'Alimentació, òrgan assessor del ministeri francès d'Agricultura, ha elaborat un informe que presenta quatre possibles escenaris de les explotacions agrícoles en l’horitzó del 2025. Analitzem-les:
- Una Primera tendència és l'anomenada Agricultura heretada, constituïda per les explotacions de tipus familiar que s'han d'adaptar al que vagi passant al llarg de la vida de l'agricultor.
- Una Segona tendència és l’Agricultura de contractualització, formada per les explotacions que adopten la fórmula del contracte per protegir-se contra les fluctuacions del mercat.
- Una Tercera tendència és l’Agricultura de signatura, que es tracta de les explotacions que recorren al capital extern i a les noves tecnologies. Els agricultors són reemplaçats per executius.
- Una Quarta tendència és l'anomenada Agricultura territorialitzada, que és la que prioritza o es preveu, plenament, com una baula del desenvolupament rural i el medi ambient. Són les explotacions amb pluriactivitat, per permetre un desenvolupament territorial equilibrat de zones rurals amb un handicap natural.
Ja hi som?
Sembla que l’estudi s’ha fet pensant en nosaltres -l’agricultura de Catalunya-, ja que en aquests moments la nostra agricultura comença a ser així. Hi trobem explotacions de la primera tendència, aquelles que estan lligades al nom de la casa i/o de la família, a la zona o a la tradició; aquestes continuen, encara que cada dia són menys i estan essent abandonades aquelles més necessàries per mantenir el territori.
Les explotacions de la segona tendència, “Agricultura de contractualització”, és la que té més predicament a casa nostra, la tenim present en la producció d’horta, de fruita, d’aviram, en la producció porcina i darrerament també en vacum de llet. És la tendència a la qual es veuen obligats un bon gruix dels agricultors, que han de mantenir una producció rendible. És la que es gestiona amb criteris estrictes d’empresa agrària (contractes amb empreses cooperatives o privades).
Hom preveu que l’"Agricultura de signatura" a Catalunya no tindrà molta sortida, perquè és l’agricultura de les grans superfícies, situació no disponible per manca dels territoris extensius. Pel que fa a explotacions amb poca terra, com la producció d’aviram i porcí, aquesta model ja es dóna i pensem que augmentarà, i possiblement es presenta també en la producció de bestiar vacum (carn i llet).
Finalment, la tendència de l"Agricultura territorialitzada" es dóna molt a Catalunya, la propensió és a continuar disminuint, tot i que es mantindrà si s’aconsegueix revalorar els productes a través de les “vendes directes, de proximitat, km 0...”. A part, cal no menystenir l’agricultura ecològica, més lligada al territori i a maneres de produir i consumir molt concretes, i aquesta tendència se mantindrà mentre hi hagi un mercat disposat a consumir i pagar productes ecològics. Amb molt valor afegit (certificats o segells d’origen).
Voldria que els agricultors de Catalunya vagin pensant en “cap a on anem” abans de trobar-se ficats en una tendència determinada, sense saber com s’hi ha entrat i per què.
Comentaris