Laudato si'. L’ecologia i també l’agricultura

escrit per Ricard Estrada i Arimon

Que és una encíclica? La paraula, prové del grec ενκύκλιοc, enkyklios, que significa circular. En  l’entorn de l’església catòlica és una carta que escriu el papa de Roma (romà pontífex) quan exerceix el seu magisteri ordinari. Com sabem el papa, és una autoritat espiritual amb un reconeixement mundial i amb ascendència per a moltes persones i també en la política internacional.

No és estrany que l’actual papa Francesc que sap molt bé que gaudeix d’aquest valor d’ascendent públic mundial, ha fet ús de la seva funció magisterial, per escriure una encíclica, res que molts papes no hagin fet abans amb més o menys èxit i acceptació per part dels feligresos i també per persones no creients i per alguns governants. Reflexionar sobre una encíclica en aquest bloc no és freqüent i tampoc ho ha de ser, però ha semblat convenient fer-ho per la singularitat de la matèria que tracta. Laudato si’, al meu entendre, depassa el context exclusiu de la fe cristiana, aquest cop aquesta “circular papal” explicita qüestions que estan, molts dies, en el debat ordinari i que afecten a la vida de l’espècie humana i dels essers vius i al conjunt del medi.

Els punts materials de la “circular”

Tenir cura de la casa comú, és l’objectiu del text i per tant tracta sobre el nostre entorn, llurs elements estructuradors i les disfuncions que hom ha provocat endegant i desdibuixant el model de –casa comú- que fins fa poc era sostenible i es regenerava sense massa dificultats. El desenvolupament i la cobdícia per contra han provocat que ara hem de  manllevar crèdit de capitals naturals acumulats, que tot i  generar  riqueses monetàries (economia del creixement continuat) provoquen alteracions als ecosistemes naturals sense cap escrúpol, cosa que com s’albira actualment en molts entorns es generen pertorbacions ambientals. Els científics mundials de l’IPCC (Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic) pressuposen que mantenir el statu quo ambiental és pràcticament impossible i per tant hom està defensant el desenvolupament d’enginys de mitigació de la catàstrofe per tal de preservar l’habitabilitat del nostre espai comú.  

Foto: Ecojesuit - (CC BY-NC 3.0)

Què diu l’encíclica?

Ha semblat més il·lustratiu extreure algunes línies del text (Entre parèntesi el paràgraf  de l’encíclica Laudato si’, on surt el text esmenat en cursiva.), per a poder entreveure solament un apunt del document. Un text de 191 pàgines, signat a Roma el dia 24 de maig de 2015. Editorial Claret el té publicat en llibre “Lloat sigueu - Laudato si’” .

Sobre la propietat diu: La tradició cristiana  mai no ha reconegut com absolut o intocable el dret a la propietat privada i ha subratllat la funció social de qualsevol forma de propietat privada. (93)

Sobre la cultura ecològica diu: La cultura ecològica no es pot reduir a una sèrie de respostes urgents i parcials als problemes que van apareixent entorn de la degradació ambiental, a l’esgotament de les reserves naturals i a la contaminació. Hauria de ser una mirada distinta, un pensament, una política, un programa educatiu, un estil de vida i una espiritualitat que conformin una resistència davant de l’avenç del paradigma tecnocràtic.(111). La ecologia humana és inseparable de la noció de bé comú, un principi que acompleix un rol central i unificador en l’ètica social.(156)

Sobre l’economia diu: ..el creixement econòmic tendeix a produir automatismes i a homogeneïtzar amb vista a simplificar procediments i a reduir costos. Per això és necessària una ecologia econòmica, capaç  d’obligar a considerar la realitat de manera més àmplia. Perquè “ la protecció del medi ambient haurà de constituir  part integrant del procés  de desenvolupament i no podrà considerar-se aïlladament ». (141)

Sobre el medi ambient diu: ...és un bé col·lectiu, patrimoni de tota la humanitat i responsabilitat de tothom. Qui s’apropia d’alguna cosa és sols per administrar-la en bé de tots. Si no ho fem així, carreguem sobre la consciència el pes de negar l’existència dels altres. (95)

Sobre l’agricultura i el consum diu: ...l’acció política local pot orientar-se a la modificació del consum, al desenvolupament d’una economia de residus i de reciclatge, a la protecció de les espècies  i a la programació d’una agricultura diversificada amb rotació de conreus. És possible fomentar la millora agrícola de regions pobres a través d’inversions en infraestructures rurals, en l’organització del mercat local o nacional, en sistemes de reg, en el desenvolupament de tècniques agrícoles sostenible. (180)

Sobre els estudis d’impacte ambiental diu: Un estudi d’impacte ambiental no hauria de ser posterior a l’elaboració d’un projecte productiu o de qualsevol política, pla o programa a desenvolupar. Ha d’inserir-se des del principi i elaborar-se de manera interdisciplinària, transparent i independent de tota pressió econòmica o política. Ha de connectar-se amb l’anàlisi de les condicions de treball i dels possibles efectes en la salut física i mental de les persones, en l’economia local, en la seguretat.  (183)

Sobre l’aigua diu: L’aigua potable i neta representa una qüestió de primera importància, perquè és indispensable per a la vida humana i per a sustentar els ecosistemes terrestres i aquàtics. Les fonts d’aigua dolça abasten sectors sanitaris, agropecuaris i industrials. El proveïment d’aigua va restar relativament constant durant molt temps, però ara en molts llocs la demanda supera l’oferta sostenible, amb greus conseqüències a curt i llarg termini.  (28)

Sobre l’impacte ambiental d’alguna infraestructura o instal·lació diu: Quan s’analitza l’impacte ambiental d’alguna iniciativa, se sol posar atenció en els efectes sobre el sòl, l’aigua i l’aire, però no sempre s’hi inclou un estudi acurat sobre l’impacte en la biodiversitat, com si la pèrdua d’algunes espècies o de grups animals o vegetals fos una cosa de poca rellevància. Les carreteres, els nous conreus, els tancats amb filat, els embassaments i altres construccions, van prenent possessió dels hàbitats i a vegades fragmenten de tal manera que les poblacions d’animals ja no poden migrar ni desplaçar-se lliurement, talment que algunes espècies entren en perill d’extinció. Existeixen alternatives que almenys mitiguen l’impacte d’aquestes obres, com la creació de corredors biològics, però en pocs països s’adverteix aquesta cura i aquesta previsió. (35)

Una frase concloent, entre moltes, de l’encíclica

Mentrestant, els poders econòmics continuen justificant l’actual sistema mundial, on dominen una especulació i una recerca de la renda financera que tendeixen a ignorar tot context i els efectes sobre la dignitat humana i el medi ambient. (56)

La producció d’aliments i les noves condicions

La cultura del valors en front de la cultura material. El poder del transcendent i el poder terrenal, el bé comú i el bé privat. L’agricultura de secà i l’agricultura periurbana. El paradigma d’ahir i el d’avui. O com és diu ara: tic, tac, tic, tac, tic, tac. Hem de veure com evoluciona la revolta pacífica de les idees, la revolta de les xarxes, les conclusions de la reunió de COP 21 (21 Conferència de les Parts sobre el Canvi Climàtic) del proper desembre de París, l’acord del TTIP (Acord Transatlàntic pel Comerç i la Inversió, USA-UE). Perquè l’acord nuclear de Viena G5 - Iran, sembla que ha acabat bé (dia 14 de juliol de 2015). Per tant tot és, o pot ser, possible si hom treballa el valor de la complicitat.

L’agricultura i la producció d’aliments ja no es poden valorar solament des de la productivitat sectorial. El coneixement i el món global implica un altre manera de fer i de treballar, diferent del que havíem conegut i estudiat. Ara s’elaboren programes que a la vegada es modifiquen a curt per a obtenir resultats a llarg termini. Res és immòbil. El món és cada vegada més líquid i l’aigua dolça escasseja. El papa Francesc intervé. Un fet rellevant, o tot plegat  és un dir.

“l’aigua dolça escasseja” - Foto:  Núria - (CC BY-SA 2.0)