Les assegurances forestals són un servei col·lectiu


escrit per Ricard Estrada i Arimon
El passat 29 de juny el DOGC va publicar Resolucó AAM/1396/2015, de 17 de juny, per la qual es dóna publicitat a l'Acord del Consell Rector del Centre de la Propietat Forestal de convocatòria de les subvencions per a la contractació d'assegurances forestals per a l'any 2015. Per això volem compartir aquesta valoració que fem de les asseguarnces forestals des del blog Agricultura de Catalunya.
Sabem que “a l’estiu tota cuca viu”, per això cada any i durant aquest període -l’estiu- és generen notícies d’incendis forestals, aiguats, pedregades i altres accidents ambientals, causats per les pertorbacions dels fenòmens meteorològics i també pels efectes que genera l’escalfament global. Així, resulta que hem de començar a assumir que les catàstrofes ambientals sobre el medi natural i a l’entorn urbà cada vegada seran més freqüents. D’aquí la necessitat i la conveniència d’estar preparats tant en mitjans físics com en mitjans financers.        

Foto: By Isidre Blanc (El Miracle, Riner) -  [CC BY-SA 3.0 , via Wikimedia Commons]

Sobre aquest tema ja hi vàrem reflexionar el passat dia 20 de juny de 2014 publicant l’article Les assegurances dels riscos ambientals. Recomano tornar-lo a llegir.  
Els mitjans físics i l’educació per a la mitigació de les pertorbacions
El que anomenem ‘pertorbacions ambientals’ és una manera de conceptualitzar el que des de sempre ha passat, però una altra cosa és el “retorn”, la freqüència dels esdeveniments que darrerament s’ha escurçat i per això els considerem com un problema afegit.
El catàleg de mesures per a fer-hi front és ampli, per exemple utilitzant la planificació, l’arquitectura, l’enginyeria i les infraestructures. També aplicant models d’educació integral sobre els comportaments ambientals i socials front al medi. Com que tot això implica un cost no previst en els models coneguts fins ara, considerats “ordinaris”, resulta que el fet que es faci diferent és “extraordinari” i per tant genera un cost afegit respecte al model anterior i el discurs de la competitivitat obre una reflexió perversa, de contrapunt, per a poder cercar seguretats.
Com sempre, l’economia del creixement no té aturador, mentre el “bé comú” sigui, encara, un paradigma, que s’ha d’ajustar a una realitat que no l’accepta. De fet, avui alguns tenim un debat social sense resoldre. De tota manera, cal saber que el govern de la UE (Consell Europeu/Comissió/Parlament) hi està treballant i a la vegada mirant cap a l’horitzó d’aquest proper desembre (2015), o sigui, la reunió de París del Grup Intergovernamental d'Experts sobre Canvi Climàtic, que seria desitjable que sigui el principi de canvi de model. Haurem de tractar sobre aquesta reunió i els seus resultats en un altre article.
Entretant, cal treballar amb més intensitat la formació/educació/informació de tota la societat (escolar,  treballadora, burgesa, universitària, política, financera, cultural...) per incorporar això que en diem “sostenibilitat, equitat, bé comú, economia circular, economia verda, energia sense carboni...”, un nou paisatge.
Els mitjans financers. Una aplicació real a les assegurances forestals
Alguns dels instruments financers per afrontar econòmicament les pertorbacions ambientals són: els bancs de biodiversitat, les assegurances, els bancs forestals, la fiscalitat positiva, l’ordenament del mercat del sector i els fons de capitals vinculats a mercats forestals de futurs.
Cada un d’aquest instruments pot esdevenir una reflexió, però ens centrarem en les assegurances forestals.
A Catalunya, és una realitat des de fa anys. La capacitat de contractació de l’assegurança forestal és lliure i està vinculada a les superfícies forestals que poden establir el contracte social entre la propietat del bosc i la societat, que es concreta a través d’un instrument d’ordenació forestal (IOF) que estigui vigent i que tingui reconeixement públic al Diari Oficial.
Les cobertures que s’asseguren són: Incendi, llamp, explosió, caiguda d’aeronaus, vent i neu, en masses arbrades, amb una cobertura d’ajut de la Generalitat de fins al 65% de l’import i amb deducció del cost de la pòlissa a la declaració de la renda  (import pòlissa – ajut públic = cost deduïble de l’IRPF). L’assegurança té una vigència anual.
Aquest model de contracte social que s’ha establert per donar estímul positiu a la bona gestió dels boscos privats pot ser exportable a altres àmbits de la col·lectivitat, i és un exemple que integra el compromís de les parts per a mantenir els drets privats i col·lectius i visualitzar el servei públic del bosc tot i estant en un àmbit regulat per la propietat. La mixtura és una realitat molt visible en la nostra cultura plena de grisos i pocs blancs i negres.
Les dades  a Catalunya
Superfície forestal total
2.033.160,0 ha
100% 
Superfície forestal privada    
1.484.905,8 ha
73,30%
Superfície forestal privada arbrada
998.804,1 ha
67.26%

Comentaris