escrit per Ricard Estrada i Arimon
Darrerament s’estan obrint diàlegs, en ambients especialitzats, sobre el concepte “bé comú”, la percepció d’un canvi de paradigma social, l’inici o un desenvolupament d’un nou estat “constituent” sobre un nou ideari social. El fet de preguntar-se sobre el valor del “vosaltres”/“nosaltres”, enfront o en convivència amb el “tu” i/o amb el “jo”, són qüestions que avui -de fet sempre- han estat en les ments d’alguns humans que fan volar el seu magí en cerca permanent de l’esdevenidor proper o futur.
 |
| Moixiganga Sueca 2015 - Foto Joanjo Aguar (CC BY-NC-SA 2.0) |
El món d’aquest pensament i d’aquesta filosofia aplicada a la nostra manera de viure parteix d’una realitat marcada pel model neoliberal, després (sembla) d’haver tombat el model de l’ideari de Marx. Aquests diàlegs són altament interessants i promouen una reflexió sobre el model relacional societari actual que hom sap que té a dia d’avui moltes irregularitats i esdevé font de conflictes de tota mena.
Dins d’aquest entorn, l’Observatori del Paisatge, recentment, l’abril de 2015, va organitzar a Nou Barris, Barcelona, la jornada El paisatge com a bé comú. Les reflexions dels ponents amb diàleg amb els assistents va comportar l’aportació de coneixement i també va deixar a més d’un, un regust de “poc”. Potser d’això es tractava.
En aquest camp la literatura ens endinsa a voler saber més sobre el “bé comú”, però això és possible llegint els texts dels pensaments de Plató, Aristòtil i Ciceró, però també de Tomàs d’Aquino i sant Agustí. Saber tot això ens pot permetre poder aplicar en el nostre context polític, econòmic i legal, per a resumir-ho molt, una manera de fer que ajuda a mantenir un comportament determinat i conceptualitzar amb plena consciència allò que és un “bé general”, un “interès general”, una “utilitat pública” o els “béns comunals”, i altres figures jurídiques. Modernament -recordem-ho bé-, s’ha defensat i conceptuat que els “drets de l’home” són inviolables i inalienables, i això ha generat una discussió que porta a no poder concretar encara amb solidesa i acceptació plena sobre què és el “bé comú”.
L’agricultura i els aliments són “bé comú”
En aquest marc de diàleg podem considerar, amb fonament, que la producció d’aliments és un “bé comú”, com a afirmació. Llavors, si acceptem aquesta tesi, serà raonable convenir que la producció dels aliments a través de l’agricultura també ho potser i això pot fer possible raonar i estructurar un entorn que permet fixar el concepte reduccionista de “agricultura-bé comú”. Així, pot resultar que el model, les estratègies i les constitucions que emparen el sistema social poden o podrien ser diferents a les que hem considerat fins avui com a vàlides.
Tot plegat té interès i permet mantenir un debat sobre la vigència de l’actual paradigma de les coses i així es pot obrir un nou horitzó que no sabem on pot anar a parar, però que pot ser d’interès per seguir aprofundint aquesta línia de pensament, malgrat pugui provocar pertorbacions al sistema, fins que s’assenti un nou model, el qual ben segur que no serà mai el definitiu. L’espècie humana té la virtut del pensament lliure i això ha permès l’evolució, i en alguns casos ha aconseguit l’objectiu de la felicitat o el benestar.
La consideració, en definitiva, de l’”agricultura com a bé comú” pot obligar a sobreposar algunes de les dinàmiques actuals que mouen el món: concretament, el comerç mundial dels aliments i llur impacte en l’economia mundial, però sobretot la conflictivitat que genera la manca del recurs alimentari i la potenciació del model de concentració empresarial sobre la producció de productes alimentaris bàsics com a instrument de riquesa financera i no com a producte de “bé comú” o general.
Seria desitjable fomentar amb més freqüència aquests diàlegs, que comporten obrir pensaments i contrastar idearis. El debat democràtic ho permet i això pot servir-nos per a millorar la nostra felicitat, a través dels aliments i la salut, però també sobre el valor del paisatge cromàtic-social i ambiental que ens envolta.
Comentaris