escrit per Ricard Estrada i Arimon
Els homes no valoren una bona acció a menys que aporti una gratificació. Ovidi (43 aC -18 dC)
La necessitat d’introduir conceptes econòmics en els serveis ambientals que realitzen els ecosistemes és actualment un afer del màxim interès per als països desenvolupats econòmicament.
L’opinió social creada per les repetides notícies sobre l’escalfament global i alguns estudis científics, especialment l’informe Stern (2006) sobre les repercussions econòmiques d’aquest trasbals planetari, genera l’interès polític a prendre mesures.
 |
| Portada de la publicació The economics of systems and biodiversity |
De fet, però, no és fins al 2007 que els ministres de medi ambient dels governs dels països del G8+5 reunits a Potsdam, Alemanya, acorden: iniciar el procés d’anàlisi del benefici econòmic mundial que aporta la biodiversitat ecològica, el cost de la pèrdua de biodiversitat i l’absència de mesures de protecció davant de mesures efectives per a la conservació. En l’esmentada reunió s’encarrega al Dr. Pavan Sukhdev, director de la divisió de mercats internacionals del Deutsche Bank, i al seu equip, a fer un estudi sobre l’Economia dels Ecosistemes i la Biodiversitat - TEEB (The economics of systems and biodiversity).
La política regional i local és la clau de la preservació dels serveis ambientals dels ecosistemes
La biodiversitat, la gestió forestal sostenible o la protecció de les espècies avui cal considerar-les des d’una perspectiva econòmica. Així és com l’economia entra en un camp que fins ara ha estat poc estudiat.
El capital natural fins fa poc ha estat considerat un bé infinit, però ara ja comença a tenir límits i és per aquesta raó que pren cos tenir indicadors econòmics referenciats d’aquest bé. Conèixer el valor i el preu de la preservació dels serveis ambientals (PSA) dels sistemes naturals és un dret i una necessitat. De fet, l’economia marca la diferència, i poder disposar de paràmetres numèrics quantitatius fa visible a la societat la responsabilitat que hom té amb els ecosistemes i disposar de mesura comprensible de l’impacte.
Així, els serveis ambientals prenen la consideració de bé públic. Altrament, de no considerar-se, hi ha moltes probabilitats d’un mal ús o malbaratament. El que és del comú no és de ningú.
Afermat aquest valor/dret, es palesa la conveniència de modelitzar els serveis de la natura, que han d’ajudar a donar contingut real a aquesta iniciativa.
Avaluació dels ecosistemes i el desenvolupament del mil·lenni
En aquest context destaca la consideració el document Desenvolupament del Mil·lenni i en concret el que diu l’objectiu 7, que fa referència a garantir el suport del medi, el desenvolupament sostenible, la biodiversitat i l’aigua potable, així com la conveniència de disposar d’indicadors fiables.
Entre d’altres, en les conclusions d’aquest estudi s’evidencia el fet que, en els darrers 50 anys, l’espècie humana ha transformat els ecosistemes més ràpidament i extensament que en cap període de temps comparable de la història, motivada per resoldre ràpidament les demandes d’alimentació, d’aigua dolça, fusta, fibra i energia, i això ha generat una pèrdua considerable i irreversible de la biodiversitat planetària. Aquests canvis han fet possible l’obtenció de beneficis nets en el benestar i el desenvolupament econòmic, però s’han rebaixat molts serveis que proveïen els ecosistemes, com per exemple, la descontaminació de l’aire.
Si aquesta dinàmica no es corregeix, disminuiran considerablement els beneficis per a les generacions futures, i preveure un increment substancial de la rebaixa durant la primera mitat del segle XXI no és cap despropòsit. Frenar la degradació i millorar els ecosistemes es pot resoldre introduint canvis en les institucions, en algunes polítiques fiscals i en la gestió. Aquesta línia d’actuació avui no està en marxa, solament hi ha moltes opinions per a conservar o reforçar els serveis ecosistèmics.
Darrerament (juliol 2012) el Business and Biodiversity Offsets Programme (BBOP) ha elaborat el document Estàndard sobre compensacions per la pèrdua de biodiversitat, que fixa criteris i indicadors. El més rellevant és la inclusió del concepte/criteri i l’aplicació de la jerarquia de la mitigació (evitar, minimitzar, rehabilitar/restaurar i compensar).
 |
| Documents published in 2009, unless marked as follows: * First prepared in 2012 |
A partir d’aquestes anàlisis, s’aplica un model homologat de PCI (Principis, Criteris i Indicadors). Tot i que té un enfocament cap a la valorització de la biodiversitat, els Principis també consideren valors socioeconòmics i culturals, que s’han de tenir presents per a poder seguir la jerarquització de la mitigació per demostrar un augment net de biodiversitat. Tenir cura d’aquests valors és essencial per a poder assegurar l’èxit, tant a llarg termini com pel que fa a les compensacions per a la pèrdua de biodiversitat.
Tot aquest procés fa necessària l’existència d’una nova eina, el pla de gestió de compensacions per la pèrdua de biodiversitat, que fa possible de forma substancial la bona gestió i introdueix un cert grau de resiliència en la seva aplicació. El model de pla de gestió de compensacions permet que es pugui ajustar la seva aplicació a cada cas. Fet que es pot considerar molt interessant i aplicable segons convingui, d’acord amb els objectius que es determinin.
Estudis TEEB
Els estudis TEEB són el material de base. Es regeixen sota el principi l’ecosistema és un tot. Determinen la relació que hi ha entre els serveis dels ecosistemes i el benestar humà. L’interès que evidencien i aporten més significativament és posar i argumentar valor a la biodiversitat i els serveis públics dels ecosistemes, malgrat que no es reflecteixin, encara, en les polítiques públiques ni en la presa de decisions i tampoc en els mercats.
La seva aplicació requereix mesures a tots els nivells de govern tant públic com privat, tot fomentant l’eliminació dels ajuts que promouen un ús excessiu dels serveis i la utilització de l’ús d’instruments econòmics focalitzats en el mercat i en la gestió.
La valoració econòmica dels PSA, es concreta a identificar i avaluar l’àmplia gamma de serveis dels ecosistemes, els problemes/riscos i els beneficis afectats, tot calculant i demostrant la captura del valor dels serveis dels PSA i cercant les solucions més adients segons el cas.
Principalment, s’utilitzen com indicadors per a la valoració els sectors següents: aigua, clima, creació de treball, seguretat, finances, política industrial, pobresa, desenvolupament econòmic i infraestructures.
Podem concretar, però no concloure, que els ecosistemes proveeixen serveis que són un bé d’interès general i la seva valoració econòmica una eina necessària per a ser compresos i també per a la pervivència de la humanitat.
Comentaris