escrit per Ricard Estrada i Arimon
El sòl és un material viu i per tant susceptible de morir i de tenir agressions naturals o antròpiques i també de desaparèixer (erosió). Per a produir 1 centímetre de gruix de sòl la natura tarda uns 1.000 anys. Aquesta és, en definitiva, la preocupació per atendre i cuidar aquest bé comú. 
La crida que hom fa al públic és doble: d’un costat, considerar que el sòl és un recurs no renovable, i de l’altre, que la seva conservació és essencial per a la seguretat alimentària i el nostre futur sostenible.
La documentació que acredita la necessitat de fer emergir aquest interès pel sòl a tothom ens diu que és un recurs finit, que implica que la seva pèrdua i degradació no és reversible en el curs de la vida humana. El sòl és, juntament amb l’aigua i la llum/calor, un dels factors estructurals i limitadors per a la producció d’aliments, de combustible, de fibres i de molts serveis ecosistèmics essencials. S’assegura que la demanda de sòl avui ja és un problema real, perquè l’oferta de disposició viable per a determinats usos es confon en la prioritat de posar l’economia (de volada curta) davant de qualsevol altra consideració (fins avui, el model neoliberal no ho veu igual).
Sembla que l’objectiu (que no diu les Nacions Unides, però de fet diu) és que el sòl és un bé comú, que cal reconèixer i valorar per les seves capacitats productives i per a contribuir a la seguretat alimentària i al manteniment del serveis ecosistèmics fonamentals. D’aquí l’interès en dedicar-hi l’atenció, la protecció i la preservació necessària per a mantenir el nostre futur.
Les xifres
Avui moltes superfícies de sòls estan amenaçades, el 60%, per la intensificació i la competitivitat entre els usos: forestals, agrícoles, pastures i la urbanització; i per a poder afrontar el repte de subministrar aliments a una població mundial prevista de 9.000 milions el 2050.
Les xifres i el panorama que tenim quantificats són alarmants:
- 33% del sòl mundial està altament degradat.
- 83% de les persones rurals de l’Àfrica subsahariana depèn de la terra per viure.
- 40% del sòl de l’Àfrica està degradat. I el molts països ja hi ha poc marge per a fer créixer la terra campa.
- 95% dels nostres aliments està produït directament o indirectament en el sòl.
- La producció intensiva d’aliments, certament amb l’ús de les tecnologies actuals, ha permès fer possible un increment de la producció, però amb un impacte negatiu sobre els sòls, les aigües subterrànies i el medi ambient (gasos d’efecte hivernacle, emissions de PM10 i PM 2.5...).
La proposta
Proporcionar una nova manera de gestionar el sòl, que passa per a definir i prioritzar els usos i donar seguretat inversora a aquests usos, deixant de costat la prioritat econòmica esmentada de curt termini per una planificació econòmica a llarg termini, i iniciar l’aplicació de noves maneres de preservar aquest medi (el sòl), que alguns considerem una infraestructura primària. Amb aquest criteri l’ONU proposa l’ús de:
- l’agroecologia, que és l’aplicació de sistemes agronòmics que es basen en l’ús de diverses tecnologies, pràctiques i innovacions que incorporen el coneixement local i tradicional i la ciència moderna.
- l’agricultura orgànica, que és l’aplicació de l’agronomia sense l’ús de productes químics de síntesi o organismes modificats genèticament (OMG), reguladors de creixement o additius per a pinsos.
- l’agricultura de conservació, que és un sistema agronòmic que segueix tres principis (pertorbació mínima del sòl, cobertura permanent del sòl i alternança de conreus) per a millorar les condicions del sòl, reduir la degradació de la terra i millorar els rendiments.
- l’agroforesteria, que és l’aplicació agronòmica que inclou sistemes d’ús del sòl tant tradicionals com moderns, gestionant el arbres forestals conjuntament amb el sistemes de producció agrícola i ramadera, essent aquest model d’aplicació preferentment en els entorns més rurals.
- l’ús de la “sembra directa”, que és la tècnica utilitzada en l’agricultura de conservació per a mantenir una coberta orgànica permanent o semipermanent que protegeix el sòl, permetent que els microorganismes i la fauna del sòl realitzin la funció de l’arada i alhora equilibrin els nutrients del sòl.
 |
| Descarregar l'infografia |
L’ONU considera que amb la gestió amb aquestes metodologies, aplicades correctament, es podria incrementar fins a un 58% la producció d’aliments. Quasi res...!
Per assolir aquests lloables objectius, farà falta fer convergir: la didàctica, la semàntica, la política, l’agronomia, la zootècnia, la silvicultura i la necessitat, sense descuidar una mica de “santedat humana” i també els principis més elementals de l’aplicació de la filosofia del bé comú. O bé que tots plegats veiem les orelles al llop molt a prop i ens sentim acorralats. Malgrat tot, hem d’esforçar-nos i continuar treballant per a fer-ho possible i no deixar, un problema més, a les generacions que vénen darrere nostre.
La Secció de Sòls de la Institució Catalana d'Estudis Agraris (ICEA) i de la Delegació a Catalunya de la Sociedad Española de Ciencias del Suelo (SECS) organitzen el proper 29 de maig una Jornada monogràfica sobre la recerca i estudis relacionats amb els sòls que diferents persones i grups duen a terme a Catalunya. Aquesta Jornada s’emmarca dins de les activitats que ambdues institucions promouen amb motiu de l’Any Internacional dels Sòls, declarat per les Nacions Unides a instàncies de la FAO.
Comentaris