La producció de l’agricultura biològica

escrit per Ricard Estrada i Arimon

Estem plens de succedanis nominals, això fins i tot pot semblar una novetat positiva, i moderna; però la realitat és que amb aquesta alteració de substantius el que fem és pertorbar el coneixement i donar peu a diferents lectures de la mateixa cosa. Així, es pot confondre el consumidor amb la paraula, la qual pot freqüentment crear riquesa econòmica, però sense proporcionar valor afegit, sinó solament “literatura... afegida”.

Logo europeu de l'agricultura ecològica (font: Comissió Europea)

Som en aquest context de picardia comercial que avui regna pel món amb un  grau de llibertat extraordinari, però el nou comissari d’Agricultura, Phil Hogan, ha propiciat reprendre el diàleg entre els països de la Unió per a consensuar un nou reglament sobre l’agricultura biològica. Perquè s’ha constatat que la presència d'una etiqueta no garanteix en realitat el producte ecològic, i això els consumidors ho saben des de fa molt temps i la Comissió Europea ho verbalitza de forma molt clara. "Els productes que no són creïbles poden afectar la confiança del consumidor a llarg termini i donar lloc a una crisi al mercat".

La realitat és que la producció biològica pren volada i cal considerar-la, no solament en les estadístiques, que ja és un fet, sinó pel que fa a la salut i com no potser d’altra manera com un sector alimentari de prestigi i d’interès per a l’equilibri de la població rural europea. Recordem que el paisatge rural, no urbanitzat, també es recolza amb l’activitat agrària ecològica, cada dia més important, perquè així ho demanen els consumidors.

El debat a Europa

No és una frivolitat adequar les normes i posar-les al dia. De fet, veiem freqüentment com una bona part de la feina dels parlaments consisteix a millorar i adequar lleis, però allò que crida l’atenció és com aquest tema de la producció agrària ecològica requereix tant de temps per a posar-se d’acord. L’objectivitat d’uns, els interessos d’un quants i el comerç global cerquen el punt d’encontre, que no troben. Mentre, el Consell Europeu aquests propers mesos vol que es reconeguin les explotacions mixtes  -bio/convencional-  i la certificació per grups de productors (Model liberal), i la Comissió Europea vetlla perquè la producció ecològica segueixi produint-se en explotacions registrades i certificades per organismes acreditats (Model amb garanties); Però per què s’ha plantejat aquesta situació ara?  

Per tal de donar una mica de llum i criteri per comprendre aquesta situació, cal saber que els productors holandesos de productes biològics han facturat uns 928 milions d’euros l’any 2014, amb un increment respecte del 2012 de l’11%. Aquest país comercialitza a Alemanya el 40%  de les vendes i segueixen la demanda d’aquests productes Bèlgica, França, Suècia, Noruega i la Gran Bretanya. Els aliments amb més mercat són: els cereals, les pastanagues, els ous i els productes làctics. Les vendes mundials de productes biològics avui superen els 80.000 milions de dòlars. També hem d’afegir a tot aquest panell de números la necessitat de cercar una harmonització respecte a la interpretació de les normes que limiten la quantitat de residus de substàncies als aliments que no estan autoritzades a la UE, especialment les de procedència de pesticides. (llindar màxim de residus del 0,01mg/kg, que és el mateix que es demana per a l’alimentació per a nens)

Per tenir una visió més completa de tot plegat, encara hem de saber que les importacions procedents de països que no són membres de la UE han augmentat; per exemple, Xile produeix més pomes ecològiques que Alemanya. I la Comissió Europea creu, al nostre entendre amb bon criteri, que aquestes importacions també han de ser controlades amb protocols homogenis respecte als que s’apliquen als llocs de consum. Fins ara els controls es duen a terme principalment al país d’origen de la producció, on hi ha 63 normes diferents per a valoritzar els productes ecològics. En el futur, hi hauria d'haver, desitjablement, només una norma, segons la Comissió.

Ben segur que tard o d’hora hi haurà acord a la UE i també entre la UE i EUA, perquè la política és una “riquesa” que es mou principalment per “la seducció i l’encant” de qui la formula i fa possible la convivència entre les parts, i perquè els productors nacionals no poden satisfer la demanda.

No oblidem que darrera de tot aquest debat econòmic-científic de l’agricultura biològica hi ha la necessitat de poder avançar en la redacció dels acords entre la UE i els EUA.  

L’economia global mana més que el model de producció.