escrit per Ricard Estrada i Arimon
Tot posant la mirada en els anys de la renaixença dels sentiments de catalanitat, de l’inici del segle XX, es constata que aquesta sensibilitat va traspuar fins a les arrels de l’ensenyament de l’agricultura que va impulsar la Mancomunitat de Catalunya, una administració pionera que va construir infraestructures bàsiques per al desenvolupament i el benestar social i econòmic. Res que no sabem, però voldria aprofundir sobre l’accent “patriòtic” de les primeres persones que dirigiren l’Escola Superior d’Agricultura, institució acadèmica de les ciències agronòmiques, tant pels nivells superiors, com també per a les persones de l’ofici, que foren responsables d’aquest accent.
 |
| Escola Superior d'Agricultura de Barcelona, 1911 - Font: ESAB |
L’escrit que s’adjunta a aquest text és d’en Josep Maria Valls i Massana, que va dirigir l’ESAB des del gener del 1915 fins al novembre de 1919. El va substituir en Carles Pi i Sunyer, però aquesta és una història en la qual no volem entrar.
El segon director de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona
En Josep Maria Valls i Massana, qui era? I com és que va ser director de l’ESAB? El seu CV diu que era propietari agricultor i amb estudis d’enginyer agrònom des del 1913, i que assumí la secretaria de l’escola des de l’inici del curs 1914-1915 i aquesta feina va fer possible que fos l’home de confiança i conseqüentment treballés estretament amb en Manuel Raventós i Domènech, primer director de l’ESAB (gener 1912 fins al gener de 1915), el qual va succeir després de presentar, aquest, la renúncia d’aquesta responsabilitat. En Valls també va dirigir els Serveis Tècnics d’Agricultura de la Mancomunitat fins al 1919.
El context històric ens situa a fixar la mirada en quin era l’esperit i els objectius de la Comissió d’Instrucció Pública i Belles Arts (estament que governava de l’ensenyament de la Mancomunitat), que va disposar la creació d’una escola nova sobre l’ensenyament de l’agricultura. Tot parteix després d’haver valorat la Comissió esmentada, un informe-estudi sobre la reorganització dels ensenyaments agrícoles. Així, la memòria d’aquest treball-estudi manifesta entre altres coses que “Es necessari, per complir degudament les necessitats de la regió més poblada d’Espanya, el crear una Escola Superior d’Agricultura muntada á la moderna, ab professorat ben retribuhit, ab medis de treball abundans y que en res desdigui de nostres brillants escoles d’Enginyers, d’Arquitectes, d’Industries, etc., que manté aquesta Diputació. Una escola que ab plètora de sava nodreixi y desenrrotlli l’arbre de nostra agricultura, que tothom considera avuy com la base mes sólida de la riquesa d’un país”. (1)
En Josep Maria Valls i Masana també va dirigir, simultàniament, la publicació quinzenal “Agricultura -revista agrícola catalana“ des del seu primer número -5 de desembre de 1917- fins al número 24 de l’any 3 de la revista el 5 de desembre de 1919. El va substituir en la direcció de l’esmentada revista de referència agrària, n’August Matons, doctor en Ciències Agràries i cap de la Secció Tècnica d'Arbres Fruiters de la Mancomunitat de Catalunya; però l’aportació més important, d’en Valls, a l’agricultura catalana va ser la comunicació del coneixement agrari a través dels escrits i també a través de la paraula oral, que tenien l’imperatiu (avui la missió) de transmetre els sentiments de la tradició (les bones pràctiques) i de religiositat catòlica més genuïna, pròpia de l’ús i el costum del bon pagès de l’època antiga amb el farciment per la a introducció dels nous coneixements de les ciències agràries més modernes; però en Valls és l’home que engega l’extensió agrària amb el format de “cursos breus especialitzats”. Aquest cursos anaven destinats a masovers, arrendataris, parcers i petits propietaris. Tenien un format de tres hores diàries (1 hora de classe teòrica, ½ hora de preguntes-debat i 1 hora i mitja de treballs pràctics al camp). Els cursos varen ser de viticultura i enologia, ramaderia, indústries derivades, terra campa i oleïcultura. Varen durar fins a la propera reforma del pla d’estudis de l’ESAB.
Els relleus de persones, llurs responsabilitats a les institucions i els programes d’ensenyament freqüentaven, com ara.
El pensament patriòtic que va transmetre en Josep Mª Valls i Massana a la revista Agricultura
“Passem per uns moments que seran històrics per a nostra pàtria, i, en el renaixement de Catalunya tots i cadascun dels seus estaments han de pendre-hi una part directa amb el màximum de les seves activitats; però, entre tots, el que més ha de treballar és l'estament agrícola, la pagesia catalana, per orgull i sentiment de raça tant com per interès material. Catalunya, nació, representa per a la nostra agricultura un perfeccionament. Seculars institucions agràries típiques nostres es veuran rejovenides per un aire de modernitat; les més avençades teories es podran aplicar a la nostra terra: els més moderns invents pendran estat en el nostre país.
Quan Catalunya sigui mestressa d'ella mateixa: quan Catalunya es faci les seves lleis la nostra agricultura podrà viure segons és: no com avui, que, per un maleït uniformisme, lleis que poden ésser aventatjoses per a Castella són d'un evident perjudici per a Catalunya; millores per un altre país aquí signifiquen un retrocés. Penseu en la forma del servei militar: ¿quin resultat ha portat al nostre poble ... ? Recordeu-vos d'un projecte de llei que feien durar vint-i-cinc anys els contractes d'arrendament. Vint-i-cinc anys aquí, on molts n'hi ha de cinquanta, i cent, o més, sense llei que hi obligui i fonamenti solament en les ànsies de treball, de llibertat, i en el bon sentit pràctic dels nostres agricultors!
I Catalunya, nació, com totes les nacionalitats, haurà de fonamentar la seva riquesa en l'agricultura, sosteniment de la població i productora de primeres matèries per a la indústria i el comerç. I Catalunya trobarà dintre de casa molt del que Catalunya necessita. I en moltes branques Catalunya podrà exportar als altres països productes tan importants com és l'oli, la fruita, el vi. Que poden fer-se a bon preu i de molt bona qualitat a la nostra terra.
Comarques senceres, com Lleyda, l'Urgell i el Segrià, hauran d'intensificar la producció convertint-se en el graner de Catalunya. A Lleyda i a Girona es pot criar tant bestiar com hi càpiga. Sense por d'un excedent, ja que la nostra terra n’importa cada any per valor de cents milions. Les nostres muntanyes seran repoblades i naixents boscúries ens marcaran el camí que anirà fent la nova Catalunya. I les nostres fruites, els recercats primerencs, tindran un esplèndid expandiment. Essent Catalunya més fortament industrial i comercial que ara, tindrà més gent ocupada, obrers que ara consumen i no produeixen.
Agricultors catalans! En la nostra història foren pagesos els que marcaren ses més belles planes; en el nostre himne són els nostres segadors els que fan vibrar els nostres cors en místic entusiasme... Vulgueu ésser al front, davant de tothom, els més cobejosos de la llibertat de Catalunya. I Catalunya, en agrair-nos els nostres esforços, donarà espiritualitat als nostres camps, acompanyada de grans riqueses.
Josep Mª Valls
(1) Del llibre: Cent anys d’ensenyament universitari 1911-2011. Escola Superior d’Agricultura de Barcelona. De Gustau Erill i Pinyot i Josep Casanovas i Prat. Pàg. 73 i 74.
Comentaris