escrit per Ricard Estrada i Arimon
Estem un procés fundacional, s’ha dit; i per això el Departament de Territori Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya està treballant en la confecció d’un text per a una nova llei de Territori a Catalunya. El document preliminar que serveix de guió s’inicia amb aquest text: “Tenim el país que tenim, com a resultat de l’herència rebuda i la pràctica urbanística de tots aquests anys. Tenim un model definit, ni que sigui per agregació, perquè la planificació territorial i urbanística cobreix, hores d’ara, la totalitat dels municipis de Catalunya. I ens trobem en un canvi de cicle que ho posa tot en qüestió i ens convida, si no obliga, a fer balanç de tot plegat. El futur és incert, però tot sembla indicar que res no tornarà a ser igual com abans. Sens dubte és un bon moment per engegar un procés de reflexió sobre els objectius, els instruments i els mètodes dels quals ens hem dotat.”
 |
| Video Presentació del procés participatiu de la futura Llei de territori (27.10.14) |
De les intencions inicials i del que s’esdevingui ja veurem que en resulta... però el que queda clar, si més no de moment, és que un equip d’experts en planificació territorial ha debatut molt i ha propiciat documents que seran objecte de discursos i de tallers participatius. Haurem d’estar atents respecte al que es tracta sobre l’Espai obert i paisatge.
Moltes coses s’hauran de considerar en aquests tallers; inicialment pensem que caldria tractar si cal o no renovar la legislació sobre les unitats mínimes (agrícoles i forestals), el lligam entre la PAC-paisatge-propietat, el concepte jurídic del servei públic de l’agricultura-fàbrica d’aliments i el sòl (subjecte) com a recurs per a la producció, espais rurals periurbans i de vora, el planejament ambiental, el planejament del subsòl... i sobre les proteccions del medi natural/biodiversitat que recullen els Plans Territorials Parcials i els Plans Sectorials.
Per tot això, ens fem unes preguntes:
a) Com guardarem i com es pagarà la biodiversitat en tant que agent per a la bona salut de l’espècie humana?
b) Com farem compatible el desenvolupament urbanístic sostenible i el medi natural amb un territori fragmentat per tantes administracions sectorials i els municipis?
c) La ruralitat de les àrees metropolitanes, com s’han de gestionar per obtenir la seguretat jurídica que guardi l’equilibri tant en l’aspecte ambiental com en el social i econòmic?
b) Com farem compatible el desenvolupament urbanístic sostenible i el medi natural amb un territori fragmentat per tantes administracions sectorials i els municipis?
c) La ruralitat de les àrees metropolitanes, com s’han de gestionar per obtenir la seguretat jurídica que guardi l’equilibri tant en l’aspecte ambiental com en el social i econòmic?
La lògica, en el nostre entorn, ha propiciat el desconeixement humanístic clàssic i la frase dels document base “El futur és incert, però tot sembla indicar que res no tornarà a ser igual com abans”, la podem posar en dubte? Qui ho sap?
 |
Foto L'estany del Cortalet. Aiguamolls de l'Empordà. Foto: Mikipons (Font: gencat) |
L’urbanisme farà de l’agricultura / medi natural un servei públic?
És recomanable fer una lectura dels “documents base”, que hi ha la pàgina web, per a qui estigui interessat, però algunes idees força que s’exposen són:
1.- S’ha de potenciar l’eficiència i la sostenibilitat -ambiental i econòmica- pel que fa al repartiment de càrregues i beneficis intermunicipals. Propiciant un canvi sobre qui decideix l’urbanisme del municipi i propiciant el planejament supramunicipal.
2.- Canviar la nomenclatura del sòl (avui: urbà, urbanitzable i no urbanitzable, i la nova proposta seria: sòl d’assentament i espai lliure).
3.- Potenciar la figura de la unitat de paisatge per a dissenyar l’urbanisme (actualment hi ha 135 unitats de paisatge a Catalunya). Compte, l’agricultura, els boscos i la gea, són el paisatge.
4.- L’urbanisme, servei públic.
5.- L’Administració de la Generalitat ha de passar de ser la que tutela l’urbanisme a ser més directament actuant.
6.- El planejament urbanístic no desenvolupat caduca als 6 anys, revertint a l’estat inicial.
7.- Potenciar la funció social de la propietat del sòl. Suggeriment de si l’Àrea Metropolitana de Barcelona, els Consells Comarcals i l’INCASOL esdevinguin gestories d’operacions urbanístiques plurimunicipals.
8.- La iniciativa de l’ordenació del territori ha de ser de la Generalitat. La iniciativa privada condicionada a l’Administració.
2.- Canviar la nomenclatura del sòl (avui: urbà, urbanitzable i no urbanitzable, i la nova proposta seria: sòl d’assentament i espai lliure).
3.- Potenciar la figura de la unitat de paisatge per a dissenyar l’urbanisme (actualment hi ha 135 unitats de paisatge a Catalunya). Compte, l’agricultura, els boscos i la gea, són el paisatge.
4.- L’urbanisme, servei públic.
5.- L’Administració de la Generalitat ha de passar de ser la que tutela l’urbanisme a ser més directament actuant.
6.- El planejament urbanístic no desenvolupat caduca als 6 anys, revertint a l’estat inicial.
7.- Potenciar la funció social de la propietat del sòl. Suggeriment de si l’Àrea Metropolitana de Barcelona, els Consells Comarcals i l’INCASOL esdevinguin gestories d’operacions urbanístiques plurimunicipals.
8.- La iniciativa de l’ordenació del territori ha de ser de la Generalitat. La iniciativa privada condicionada a l’Administració.
Una de les frase que podria servir de resum és la que apareix a la pàgina 9 (punt 17) del document preliminar que diu: L’urbanisme és un servei públic i les transformacions, per tant, s’han de produir allà on tenen més sentit i amb independència de l’estructura de la propietat del sòl.
Comentaris