El desenvolupament rural i societat urbana

escrit per Ricard Estrada i Arimon

Queda molta feina per fer a Catalunya si volem que l’economia rural es correspongui amb equitat respecte a la dels entorns urbans i metropolitans (serveis, turisme, indústria, finances). Diferenciar una economia de l’altre no és un bon camí, perquè veladament s’ha evidenciat que després de més 20 anys de polítiques europees de desenvolupament rural no s’han esdevingut molt exitoses. És un fet que encara queden massa nuclis d’economia rural de perfil baix, tot i que són molt riques de paisatge (valor subjectiu, de moment). A Catalunya, hi ha unes 135 àrees de paisatges.

Ametllers a la Morera de Montsant - Roig, B. - @gencat

Des de fa molts anys (1991) s’ha generat una política supranacional a la UE, que treballa tossudament per la reconversió del sector agrari amb l’objectiu d’aconseguir menys població activa agrària, produccions estables, valorar el paisatge natural com un paradigma de qualitat i ocupar a l’agricultor (reconversió) com a agent turístic/servidor de l’oci urbà. Aquest  model ha tingut els seus pros i els seus contres, però alguns pensem que estem entrant des de fa alguns anys en el punt de no-retorn, malgrat els esforços i els recursos esmerçats en plans de desenvolupament rural. Els pressupostos que s’hi ha dedicat han aconseguit minimitzar els efectes sense gaires aldarulls. El mercat global i un petroli barat ho han fet possible, per bé i per mal.

Ens trobem, així, en un escenari complicat d’adreçar. Molts vectors econòmics, geoestratègics, climàtics i socials ens porten a reflexionar sobre si el full de ruta establert ha arribat al final o encara estem dins del pla marc de la “reconversió del sector agrari”. Alguns recordem el primer pla de desenvolupament rural de Catalunya dels anys 90, que llavors era dissenyat a través del Reglament 4253/1988, el qual tenia l’objectiu de fomentar la diversificació de l’activitat econòmica agrària de la població rural i millorar les infraestructures bàsiques de suport a les àrees de muntanya i les àrees desafavorides. El programa de turisme rural de les zones 5b.  (Els que tenim algun dia, guardem a la memòria la batalla que es va organitzar entre la població rural per a fer entendre les virtuts i els beneficis del Reglament -avui en diem campanya informativa- i també per encaixar la iniciativa a l’administració turística de Catalunya -sector hoteler-).

Seria poc adequat dir que s’ha avançat poc, perquè és cert que s’ha teixit una bona xarxa de turisme rural, s’ha potenciat la gastronomia de proximitat i l’assentament rural està més o menys fixat, però pensem que queden forats que cal afrontar, amb rigor i amb programes modulars específics. Una altra cosa és si hi ha una població rural per a donar continuïtat a les explotacions agràries per a cobrir una producció pròpia que doni garantia de seguretat alimentària, com han previst els EUA amb la nova Farm Bill 2014-2018.

Una proposta de més abast

Si volem ser proposants, hem d’engegar (a través d’un debat clar i franc) programes a curt i llarg termini d’espectre inclusiu rural-urbà, que condueixin cap a objectius assolibles per a un desenvolupament social i econòmic que pugui ésser assolit majoritàriament per la població que viu densament (població urbana) i la que viu disseminada pel territori (població rural).  

Com aconseguir plenament la inclusió rural-urbà?

Algunes idees per a desenvolupar

1.- Refer-repensar alguns dels models de desenvolupament que han propiciat desviaments sobre l’ocupació del sòl agroforestal, per no  perjudicar els serveis ecosistèmics. 2.- Debatre, entre les parts,  per definir programes, estratègies, model jurídic, model econòmic i terminis de transició. 3.- Garantir la seguretat jurídica per la població rural que permeti invertir i recuperar. (repartir càrregues i beneficis. - No tot és paisatge-). 4.-  Garantir la seguretat alimentària. 5.- Assegurar, amb lleis estructurals, que els temps polítics no afectin els temps naturals.
6.- Fer un seguiment del compliment del objectius i implantar les mesures correctores mentre es desenvolupa el programa.