No deixis res al plat

escrit per Carles Folch

Fa uns dies, es publicava a internet l’article Grans Recaptes i Bancs dels Aliments: lluita contra la pobresa o gestió de la misèria? de l’Albert Salas. L’article posa en entredit la feina del Banc dels Aliments, i que els més de 20.000 voluntaris que han participat en el Gran Recapte organitzat pel Banc dels Aliments, “han treballat gratuïtament per a les cadenes de distribució alimentària”, i han esdevingut “la manera més barata de disposar d’agents de vendes repartits pel territori” per part de les cadenes de distribució.

Amb informes de la FAO, culpa a les cadenes de distribució alimentàries de ser les responsables que el malbaratament d’aliments sigui del 40% en els països rics, a causa de l’estructura del comerç minorista i dels hàbits de consum adoptats massivament en les últimes dècades.

També explica quins van ser els orígens dels Bancs dels Aliments als Estats Units i com han esdevingut “reconvertides en punts de distribució, aquestes entitats han perdut el seu caràcter comunitari per convertir-se en una eina més de governança neoliberal de la pobresa”.

M’ha agradat l’article perquè posa a sobre la taula un tema per reflexionar: El paper que tenen les grans cadenes de distribució alimentàries en el malbaratament d’aliments.

El procés de portar els aliments del camp a la taula ha anat evolucionant al llarg dels temps. A mesura que la societat ha anat progressant, la població s’ha anat concentrant en ciutats i abandonant el camp. I per alimentar la població ha calgut adaptar la cadena alimentària per distribuir els aliments. Si molts anys enrere els mercats i les botigues eren el canal principal de distribució, actualment les grans cadenes de distribució són les qui en gran part asseguren la disponibilitat d’aliments a la població.

La indústria agroalimentària, per motius de seguretat (garantia sanitària) alimentària, està molt regulada per normes de producció i control: traçabilitat, composició dels aliments, dates de caducitat, dates de consum preferent, etc. Tenint en compte la pròpia naturalesa del producte agrari, i el procés de transformació té pèrdues i rebutjos, que es poden considerar malbarataments alimentaris, quan el producte no pot ser comercialitzable, però sí consumible.

És quan el producte rebutjat pot ser consumible, quan poden intervenir els Bancs dels Aliments, sempre que aquests disposin de la infraestructura i la xarxa adequades per posar a disposició de les persones necessitades aquesta aliments. Uns aliments que si no fos així haurien de ser destruïts, amb els costos econòmics i ètics que això representa.

Durant el procés de distribució també es poden produir els mateixos rebutjos que s’han indicat abans, encara que en menor proporció, i també de la mateixa manera intervenen els Bancs dels Aliments.

Per això, és tant important la feina dels Bancs dels Aliments i el seu paper en la lluita contra el malbaratament alimentari. Dir que “juguen” a favor de les cadenes de distribució i que el Gran Recapte és el gran negoci per a elles no em sembla just.

Val a dir que contra el malbaratament alimentari té molt a fer la nostra societat i cadascú de nosaltres. I una de les coses a fer és practicar el consum responsable, comprar allò que necessitem i que ens menjarem. I no deixar-nos influir per campanyes de consum compulsiu que puguin estar darrera d’ofertes de les cadenes de distribució.

Fa poc es va posar en marxa el web “Som gent de profit” una campanya de comunicació adreçada a la ciutadania, que té com a objectiu conscienciar la població de que malbaratant aliments llencem els diners que ha costat produir-los, els recursos naturals invertits i desaprofitem un recurs molt valuós.

Fa anys ens deien:: “Menja-t’ho tot. No deixis res al plat.” Potser hem de recuperar aquesta expressió. I a la indústria agroalimentària i a les cadenes de distribució dir-los: “No llenceu res. Col·labora amb els Bancs dels Aliments.”