escrit per Ricard Estrada i Arimon
Darrerament, quan és parla de la gestió forestal, es contraposa encara la dicotomia antiga de la conservació-producció. Tot i que aquest discurs ja està passat de moda, alguns mitjans de comunicació ens porten manifestacions a favor i en contra de sistemes de gestió del medi natural, recolzats per lleis, que aixequen opinions i malestar social, per continuar defensant un sistema de gestió singularment sectorial.
Altrament, d’un temps ençà, es parla de l’experiència dels Boscos Model com un sistema possible de gestió dels espais forestals partint de la pluralitat de diferents disciplines tecnicocientífiques, la cogestió privada-pública i el desenvolupament rural.
 |
| Bosc de pins. Andorra - Foto de .Robert. / CC |
Què són els Boscos Model ?
Primer, una mica d’història per saber que aquesta proposta surt al continent americà, al Canadà, el 1990, un país extens, amb una població nativa dipositària de coneixements, tradicions i cultura pròpia molt lligada al bosc i al capital natural. S’ha de recordar el costum de les nacions natives índies del Canadà, que encara tenen cura del medi i aquesta és una part substancial de la seva economia, malgrat les intervencions i el desenvolupament economicista de la població naturalitzada, europea, que governa des de fa unes poques desenes d’anys. El Canadà forma part del G-8, avui G-7 (el poder polític-econòmic mundial).
La singularitat social d’aquest país federal (plurinacional) ha propiciat una manera de gestionar alguns boscos tot considerant la relació, com a subjecte actor, el binomi persona-bosc. Així, podem dir que un bosc és “Bosc Model” si es gestiona a partir d’una associació voluntària de persones que viuen o s’interessen per un territori geogràfic determinat per: descobrir, definir, fomentar i garantir la sostenibilitat, i compartint aquesta experiència i coneixement es contribueix a aconseguir objectius ambientals a escala mundial.
Aquesta “marca” es regeix per uns principis definits i vàlids per arreu del món que s’acull a aquesta identitat, i que es sosté sobre els eixos següents: Associació voluntària de la població local, sostenibilitat, paisatge, governança, programa d’activitats i intercanvi de coneixements, construcció de capacitats i treball en xarxa.
El Bosc Model és una nova corrent que permet incorporar el capital natural forestal al capítol d’actius financers que promou la moderna necessitat de globalitzar el recurs del bosc, que ens obliga a vetllar els serveis ecosistèmics, al mateix nivell i amb el mateix pes que la sostenibilitat econòmica.
El mapa mundial forestal identifica amb banderoles els boscos amb aquest sistema de govern; però a la Mediterrània, què?
La xarxa mediterrània de Boscos Model
Aquesta iniciativa fins a dia d’avui té poc recorregut a la Mediterrània; tot i així, pot ésser útil per a la gestió de grans espais forestals, perquè fa possible la intersecció d’interessos vers la conservació i el desenvolupament del patrimoni natural tant des de la vessant natural com de l’econòmica, i serveix d’exemple per a una ordenació dels recursos per a entorns més o menys propers. Actualment, la xarxa mediterrània de Boscos Model consta solament de tres membres ubicats a Turquia (Yalova), el Marroc (Tlemcen) i Espanya (Urbión). Caldrà observar si aquesta iniciativa té més predicament, ja que pot complementar el desenvolupament rural aplicat a les àrees de territori preferentment forestal amb aquest “domini-marca” construint baules de la xarxa d’infraestructures verdes referenciades del nostre món global.
El 2003, el XII Congrés Mundial Forestal
Les relacions socials com actor preferent de la gestió i la conservació del bosc és un fet cada vegada més evident. De fet, els experts de tot el món forestal reunits al Canadà amb motiu del XII Congrés Mundial Forestal, Quebec (2003), ja varen debatre sobre aquesta realitat i per això els debats congressuals en tres blocs: «Boscos per a la gent»; «Boscos per al planeta»; i «Gent i boscos en harmonia». Deu anys després, s’ha iniciat aquesta realitat a la Mediterrània a través de la xarxa de Boscos Model, i també d’altres instruments de gestió.
El bosc és un recurs natural de creixement lent, però constant.
La Política Forestal Comuna
Europa té un model propi de lleis per incidir sobre el medi natural, i coneixem bé l’acció legislativa de la UE sobre l’aigua (Directiva marc de l’aigua), la biodiversitat (Natura 2000), però no s’ha atrevit encara a modificar els Tractats per a realitzar una Política Forestal Comuna (PFC); tanmateix, s’apliquen recursos econòmics a l’espai forestal, tot i que la fusta i molts dels productes forestals (fruits, bolets... fora de la fusta) no tenen cap protecció a la PAC.
El recurs forestal té un entorn complex i té un fora component de dependència de la sobirania dels estats. Aquest fet fa possible que de la interpretació interessada dels Tractats de la UE esdevinguin polítiques de suport forestal a la valorització dels biocombustibles sòlids naturals (la biomassa) o el greennig, entre d’altres.
Malgrat aquesta realitat, s’ha elaborat ‘l’Estratègia Forestal Europea’, veritable full de ruta de la UE sobre el sector forestal, tot un document de referència, però no és l’equivalent a una política forestal comuna (PFC). Haurem d’esperar un temps més, però estem il·lusionats per veure aviat el canvi que es generarà en aquesta política, i vindrà del canvi climàtic.
El món gira sense presses, però es recomanable estar atents per saber llegir que fan els països que poden ser-nos referent.
Ens queden molts interrogants. Pot servir el sistema de “Bosc Model”, per interactuar als espais naturals, als espais protegits i als boscos madurs?
Comentaris