escrit per Ricard Estrada i Arimon
El discurs del Sr. Juncker, del dia 15 de juliol de 2014, a Estrasburg, com a candidat a president de la Comissió Europea, es centra en 10 punts, que cal conèixer i reflexionar així sobre el programa que es proposa per a un possible esdevenidor.
 |
| Jean-Claude Juncker Foto: European People's Party cc-by-2.0 |
Especialment es vol assegurar al màxim les qüestions de les comunicacions, la seguretat energètica, una política de futur per afrontar el canvi climàtic i el mercat digital connectat. Aquest és l’eix econòmic. Sobre les qüestions més socials i humanes, la proposta va encaminada a defensar el Drets Humans, la protecció de dades, la seguretat i la migració. La política exterior a la UE hi té una atenció específica.
I de l’Agricultura, què?
Val la pena fer una lectura acurada de tot el document, especialment pel que fa a l’apartat 10, Una Unió de canvi democràtic, que de manera indirecta comenta alguna cosa sobre els aliments solament des d’una visió econòmica. És per això que em permeto transcriure el text de la versió oficial de la UE en castellà, que diu: “... Mi intención es mantener con el Parlamento un diálogo político, no tecnocrático. Me propongo enviar sistemáticamente representantes políticos a las negociacions tripartitas importantes y espero que el Consejo haga lo propio".
“Me comprometo además a augmentar la transparencia en los contactos con los interesados y los representantes de los grupos de presión. Nuestros ciudadanos tienen derecho a saber con quién se reúnen los comisarios, el personal de la Comisión, los diputados al Parlamento Europea o los representates del Consejo en el contexto del proceso legislativo. Propondré con tal fin al Parlamento y al Consejo un acuerdo interinstitucional para la creación de un registro obligatorio de grupos de presión válido para las tres Instituciones y me aseguraré de que la Comisión desempeñe un papel ejemplar en ese proceso".
“Tengo asimismo el propósito de revisar la legislación aplicable a la autorización de organismos genéticamente modificados. Desde mi punto de vista, es simplemente inacceptable que, conforme a la normativa vigente, la Comisión esté jurídicamente obligada a autoritzar la importación y transformación de nuevos organismos incluso si una clara mayoría de Estados miembros está en desacuerdo. La Comisión debería tener la posibilidad de atribuir a la opinión mayoritaria de unos gobiernos elegidos democráticamentent al menos la misma ponderación que los dictámenes científicos, especialmente cuando lo que está en juego es la seguridad de nuestros alimentos y nuestro medio ambiente. (...)”
Les qüestions de l’agricultura, els boscos, la ramaderia, el capital natural, la biodiversitat o els serveis ecosistèmics, no han tingut esment en el discurs, però els organismes genèticament modificats, sí. Pot semblar estrany, però ha estat així. La despesa pressupostària de la UE sobre el capítol agrícola no és un referent suficient. Potser resulta que ja no és important la seguretat alimentària dels europeus i ara el que compte és la seguretat física, l’energètica o la financera?
Cadascú que en tregui les conclusions que vulgui, però res no és igual que ahir.
Les intencions del Sr. Juncker són interessants i liberals, com no podrien ésser d’altra manera, però caldrà valorar-les d’aquí a un temps, fer-ho ara no seria adequat i gens prudent. La complexitat i els grups de pressió que vol identificar el Sr. Juncker poden dir-hi alguna cosa, però necessitaran una mica de temps.
Des del Blog hi haurem d’estar atents, perquè l’agricultura és la ciència que s’ocupa de produir aliments i els agricultors, empresaris agrícoles, els que gestionen els serveis ecosistèmics i les infraestructures verdes d’Europa.
Comentaris