El capital natural i
els serveis ecosistèmics són un bé que, per les seves característiques, han
d’ajustar el seu ús a les capacitats de cada país -o això és el que hauria de
ser-. El seu consum és possible i convenient, però amb la condició que no
produeixi la seva descapitalització i conseqüentment fent-ne un ús d’acord amb les
capacitats de regeneració del bé.
 |
| Paisatge natural |
Com a conseqüència de
les actuals pertorbacions en l’economia mundial, s’han accelerat els treballs
per incloure el capital natural en les comptabilitats dels estats. Així és com
(abril 2013) el Banc Mundial -BW-, el
Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient -PNUMA-, l’Organització per
a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic -OCDE- i Global Green Growth
Institut estan treballant conjuntament per a determinar indicadors
homogenis per a fer-ho possible.
La comptabilitat del
capital natural (NCA) ha iniciat el camí per a ser el centre de la presa de
decisions econòmiques del màxim abast. És així com l’aigua, els boscos, la
biodiversitat i els ecosistemes prenen el seu protagonisme més substantiu en el
debat econòmic. La pròpia Organització Mundial de Comerç, en el seu Informe
sobre el comerç mundial del 2010, concentra una documentació suficient per
evidenciar l’evolució favorable del comerç dels recursos naturals en un món d’economia
global. Malgrat això, hi ha el debat social: entre la manera en què és gestionen
aquests recursos i la conveniència de determinar processos de la sostenibilitat
que tinguin relació directa entre la transacció i l’economia.
De fet, per al comerç
global, els productes del capital natural es concentren bàsicament en els recursos
fòssils, els minerals, els productes forestals i la pesca. Tanmateix, aquesta
prelació de productes no és suficient si es volen conceptualitzar tots els
actius del capital natural; així, caldria considerar potser els recursos
naturals, que poden ser -de fet alguns ja ho són- la base econòmica de sectors importants de
l’economia, com és el cas del paisatge i el clima per al turisme, o la terra de
conreu per a l’alimentació (Josling, 2009). Un exemple que ens permet entendre
això que comentem és el cas de la terra campa, que com sabem no és exportable,
però sí que ho són els productes agrícoles que produeix, generant recursos
alimentaris amb reconeixement mercantil. El capital natural i els serveis
ecosistèmics, quan els quantifiquem comptablement i siguin acceptats, entraran
plenament en la comptabilitat de la producció del país, és a dir, en el càlcul
del seu PIB, índex de referència per excel·lència.
 |
| Rutes marítimes de transport de mercaderies. Font: http://www.catalunyalogistica.cat/ |
En Robert Solow (1974) diu
que “L’esgotament dels recursos és un fenomen, no una catàstrofe.” Frase
provocativa i que cal interpretar en un context d’economia de creixement
infinit com la nostra. El problema és el malbaratament dels recursos que corren
més perill a dia d’avui, com la qualitat de l’aire i els oceans, i que són
precisament aquells que no tenen mercat. Aquests fets han despertar la
necessitat, en els entorns de decisió econòmica i polítics, sobre la conveniència
de vetllar pel medi, infraestructura i instrument necessaris per a fer del comerç
un mitjà important per aconseguir estabilitat.
És bo observar que el
debat intel·lectual sobre els recursos naturals està servit. Emergeix la confrontació
entre l’opinió pública i l’opinió dels experts, amb posicions d’optimisme i de
pessimisme per a saber si les generacions futures disposaran dels recursos que
nosaltres considerem valuosos perquè són els pilars que donen suport a l’economia.
Els recursos naturals
de distribució no uniforme i el seu lloc de consum no acostumen a ser
coincidents, i això ha causat un complex conjunt de preus, legislacions,
contractes i tractats intergovernamentals complexos i diferents del comerç de
productes manufacturats. S’ha provocat, en molts casos, problemes socials i
econòmics entre els països que en disposen i els que els utilitzen.
Els efectes negatius sobre
el medi ambient, la corrupció i alteracions sobre els drets bàsics de les
persones, sovintegen i provoquen guerres de baixa intensitat, però amb danys a
molt pobles que s’estimen sobirans. Apareix el nou colonialisme mercantil.
El Club de Roma publicava el
1972 l’informe “Els límits del creixement” (The Limits to Growth).
Document de referència, que desenvolupa la tesi predictiva afermant el
criteri sobre “el creixement exponencial que acabarà per provocar la destrucció
econòmica i ambiental”. Les revisions que s’han fet de l’estudi el 1992 i el
2012 evidencien la certesa de les seves prediccions.
És per això que els
governs estan començant a reconèixer els seus actius naturals o serveis
ecosistèmics (boscos, aigua, terra campa i ecosistemes, minerals, fonts
d’energia, la pesca i la sobirania sobre les aigües continentals) per tenir-los
en compte en els nous plantejaments econòmics. La Comissió d’Estadística de les
Nacions Unides, conjuntament amb l’Agència Europea de Medi Ambient (EEA) i el
Banc Mundial estan definint un Sistema de Comptabilitat Econòmica Ambiental
(SEEA) que revisa els conceptes estàndard
acceptats internacionalment per a modificar el Sistema de Comptes
Nacional (SNA). El Banc Mundial dóna suport a aquesta proposta d’incorporar el
capital natural en els comptes nacionals i el desenvolupament de la
planificació de la comptabilitat a través de l’Associació Comptabilitat per a
la riquesa i la valoració dels serveis ecosistèmics (ONES).
 |
| Port de Barcelona |
Els experts valoren
sectors específics com l’energia,
l’aigua, la pesca, les terres, l’agricultura, la silvicultura i els serveis
dels ecosistemes (fixació de carboni, producció d’oxigen, pol·linització...).
La Comptabilitat del
Capital Natural proporciona les dades necessàries per a la presa de decisions
econòmiques intel·ligents sobre el desenvolupament. De fet, els recursos
naturals són la base sobre la qual es constitueix tot el sistema de riquesa
econòmica. L’ús del concepte de capital natural guanya impuls a Colòmbia, Costa
Rica, les Filipines, Rwanda, Botswana, Dinamarca, Finlàndia, França, Gabon o
Kenya. La darrera reunió política sobre la matèria va reunir més d’una
seixantena de països, entre ells Espanya. En la nova economia hi intervindrà
activament, sens dubte, el capital natural
i la nova comptabilitat es determinarà en la propera reunió de seguiment del
Conveni sobre la Biodiversitat que s’ha de reunir a Corea del Sud el segon
semestre de 2014 (CP12). Caldrà esperar pocs mesos per veure com conclou tot
aquest procés, però tot indica que s’han posat recursos econòmics i talent internacional
per a fer-ho possible.
Ja estem alertats.
Catalunya gaudeix de capital natural i serveis ecosistèmics que es fixen
especialment en el paisatge, el clima, l’agricultura, l’energia (solar, eòlica
o de la biomassa) i la costa, i potser ja hem d’internalitzar aquest valor en
la comptabilitat nacional.
Ricard Estrada i
Arimon
Comentaris