La Generalitat acaba de crear l’Observatori Agroalimentari de Preus. L’objectiu: aportar la màxima transparència informativa sobre la formació dels preus agraris al llarg de totes les etapes de la cadena alimentària, des de l’origen al consumidor. Així mateix, amb la seva creació es pretén afavorir el diàleg entre els diferents agents que intervenen en la cadena, a fi de flexibilitzar postures i cercar les possibles sinergies que puguin beneficiar al conjunt dels integrants de la mateixa.
En altres paraules, l’Observatori té, d’una banda, una finalitat informativa i d’anàlisi de la formació de preus i, de l’altra, vol ser un fòrum generador de propostes i facilitador de solucions per la via del debat i el consens.
La seva creació esdevé oportuna i necessària. 
D’una banda, la globalització de l’economia i la creixent liberalització i desregulació dels mercats agraris, ha incrementat la inestabilitat en els preus de les matèries primeres. De l’altra, tenim desequilibris entre els diferents integrants de la cadena alimentària. Disposem d’un sector productor poc agrupat i sotmès als imponderables climàtics i sanitaris, que ha de negociar amb una indústria transformadora i una distribució molt més concentrades i, en conseqüència, amb més capacitat de negociació. La transparència informativa i l’anàlisi sobre preus i marges que oferirà l’Observatori, ens ha de permetre avançar el temps de resposta davant d’aquests desajustos i afavorir, alhora, l’encert de les mesures a prendre.
Tot i que l’Observatori no pot establir condicionants administratius a la lliure formació de preus i marges, sí que pot esdevenir el marc de diàleg on conèixer i comprendre els interessos de totes les parts, i on es puguin arribar a definir unes pràctiques comercials que comptin amb el vist-i-plau de tots els integrants de la cadena. Seria bó començar a treballar en un manual de Bones Pràctiques Comercials, que poguessin compartir tots els representants de la cadena que així ho vulguin.
Algunes veus postulen que amb això no hi ha prou, i demanen una intervenció pública sobre preus i marges comercials. Això no és possible sinó que fins i tot és il·legal, ja que atempta contra el lliure mercat. Totes les experiències que s’han intentat impulsar en aquesta direcció a altres països europeus, com el doble etiquetatge a França i d’altres, han estat un fracàs.
L’Administració ha d’actuar en d’altres escenaris. Per complementar l’Observatori de Preus, ha d’apostar per la creació d’observatoris més sectorials que permetin donar elements d’orientació i ordenació més concrets. Però sobretot, pel que fa als preus en origen, cal que tota la cadena (producció, transformació, distribució) s’assegui a la taula per parlar. Encara hi ha massa confrontacions entre els agents de la cadena alimentària, i això ens impedeix avançar. Per aquest motiu, aquesta mateixa setmana hem celebrat la segona edició del Tastum. Fòrum Agroalimentari de Catalunya, un espai de debat transversal que pretén reforçar els lligams entre tots els membres de la cadena.
En definitiva, l’Administració agrària catalana treballa per posar al servei del sector agroalimentari i dels consumidors, importants eines i espais de trobada que permetin superar aquesta situació. Ara bé, recordo que tot això són instruments. Res més. I que els resultats finals dependran, principalment, del compromís i la voluntat de totes les parts implicades per a tirar-ho endavant.
Joaquim Llena
Conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural
Comentaris