Vagi per endavant que és molt lloable, que en els temps que corren, alguns intentin donar visions i receptes positivistes pel sector agrari. La meva contribució, de moment, no és donar receptes sinó de matisar alguns dels anàlisis que es fan de la situació actual.
Sector agrari amb comportament anticíclic.
Crec que és un terme que no descriu exactament el comportament del sector agrari. Un comportament anticíclic és aquell que la seva resposta és oposada a la d’altres sectors econòmics, és a dir, per exemple que les seves variables tenen una resposta positiva a la crisi (les variacions en relació a períodes anteriors són positives).
Jo penso més que el sector agrari te un comportament “d’ajustament retardat”. Vagi per endavant que efectivament parlem d’un sector de “creixement madur”, és a dir tal com a J. Peix escriu, no té creixements espectaculars (com la construcció) però tampoc caigudes notables del seu VAB. D’una altra manera, les crisi sí li afecten. I li afecten en retard perquè les decisions per exemple de producció en la ramaderia es fan a posteriori (has d’esperar que acabi el cicle d’engreixament dels animals: la disminució actual de la producció de vedells respon a una decisió anterior de deixar d’entrar animals quan els preus dels pinsos van augmentar). També la producció agrícola respon amb retard; aquesta campanya per exemple, responent a uns preus elevats dels herbacis en els mercats mundials tot augmentant la superfície conreada. Però també el seu comportament respon a la idiosincràsia pròpia de cadascuna de les produccions: sintetitzant, en els agrícoles per una climatologia adversa, i en els ramaders per uns fets sanitaris no esperats.
Clima de confiança empresarial
Les estadístiques sempre tenen moltes lectures. Segurament assistirem en els propers mesos a les caigudes moderades que dèiem: l’índex dels comerç minorista, és un d’ells. Però esperarem també el de la distribució de la despesa familiar i veurem, potser, la caiguda també en l’alimentació de les famílies i potser més (sorpressivament?) que el de l’apartat d’oci familiar. Com també hem vist que l’enquesta de tardor d’inversió industrial a Catalunya, el sector de l’alimentació mantenia taxes positives pel 2008 (+6,1%), però ja preveia taxes moderades de decreixement (-2,6%) pel 2009. O també el replantejament de l’estratègia de les indústries làcties vers els productes funcionals, que fins ara ha estat el motor d
e creixement de les indústries punteres, però que per diversos motius (entre d’ells la crisi i el creixement de marques blanques) estan en període de reflexió. I potser assistirem a una aturada de les exitoses exportacions de carn de porc aquest any 2009 des de Catalunya. Tot són exemples de l’anomenat “ajustament retardat” i factors propis de la producció agroalimentària catalana subjecte, com no, també a la globalització
No hi ha benefici sense risc
Quan a la recomanació d’invertir per augmentar la productivitat i de tenir un horitzó de mig i llarg termini, és una recepta conseqüent amb la teoria econòmica i d’esperit emprenedor. És com quan aprens a esquiar i t’obliguen a mirar el pendent i la vall quant el cos de manera natural tendeix a l’aixopluc de la muntanya. És a dir, la situació actual no és la millor i en el cas de l’agricultura la incertesa té un grau més. Però també és cert que el risc pot tenir una remuneració extra per l’empresari agrari (o no!), però està obligat a fer quelcom per no quedar-se aturat.
I una precisió sobre els mercats de proximitat. Crec que la seva defensa s’ha de fer amb criteris “mediambientals” però sense descuidar que sempre és el consumidor qui sanciona (compra) i de moment i en molts productes el criteri principal és la relació qualitat/preu.
Germani Rincon
Crec que és un terme que no descriu exactament el comportament del sector agrari. Un comportament anticíclic és aquell que la seva resposta és oposada a la d’altres sectors econòmics, és a dir, per exemple que les seves variables tenen una resposta positiva a la crisi (les variacions en relació a períodes anteriors són positives).
Jo penso més que el sector agrari te un comportament “d’ajustament retardat”. Vagi per endavant que efectivament parlem d’un sector de “creixement madur”, és a dir tal com a J. Peix escriu, no té creixements espectaculars (com la construcció) però tampoc caigudes notables del seu VAB. D’una altra manera, les crisi sí li afecten. I li afecten en retard perquè les decisions per exemple de producció en la ramaderia es fan a posteriori (has d’esperar que acabi el cicle d’engreixament dels animals: la disminució actual de la producció de vedells respon a una decisió anterior de deixar d’entrar animals quan els preus dels pinsos van augmentar). També la producció agrícola respon amb retard; aquesta campanya per exemple, responent a uns preus elevats dels herbacis en els mercats mundials tot augmentant la superfície conreada. Però també el seu comportament respon a la idiosincràsia pròpia de cadascuna de les produccions: sintetitzant, en els agrícoles per una climatologia adversa, i en els ramaders per uns fets sanitaris no esperats.Clima de confiança empresarial
Les estadístiques sempre tenen moltes lectures. Segurament assistirem en els propers mesos a les caigudes moderades que dèiem: l’índex dels comerç minorista, és un d’ells. Però esperarem també el de la distribució de la despesa familiar i veurem, potser, la caiguda també en l’alimentació de les famílies i potser més (sorpressivament?) que el de l’apartat d’oci familiar. Com també hem vist que l’enquesta de tardor d’inversió industrial a Catalunya, el sector de l’alimentació mantenia taxes positives pel 2008 (+6,1%), però ja preveia taxes moderades de decreixement (-2,6%) pel 2009. O també el replantejament de l’estratègia de les indústries làcties vers els productes funcionals, que fins ara ha estat el motor d
e creixement de les indústries punteres, però que per diversos motius (entre d’ells la crisi i el creixement de marques blanques) estan en període de reflexió. I potser assistirem a una aturada de les exitoses exportacions de carn de porc aquest any 2009 des de Catalunya. Tot són exemples de l’anomenat “ajustament retardat” i factors propis de la producció agroalimentària catalana subjecte, com no, també a la globalitzacióNo hi ha benefici sense risc
Quan a la recomanació d’invertir per augmentar la productivitat i de tenir un horitzó de mig i llarg termini, és una recepta conseqüent amb la teoria econòmica i d’esperit emprenedor. És com quan aprens a esquiar i t’obliguen a mirar el pendent i la vall quant el cos de manera natural tendeix a l’aixopluc de la muntanya. És a dir, la situació actual no és la millor i en el cas de l’agricultura la incertesa té un grau més. Però també és cert que el risc pot tenir una remuneració extra per l’empresari agrari (o no!), però està obligat a fer quelcom per no quedar-se aturat.
I una precisió sobre els mercats de proximitat. Crec que la seva defensa s’ha de fer amb criteris “mediambientals” però sense descuidar que sempre és el consumidor qui sanciona (compra) i de moment i en molts productes el criteri principal és la relació qualitat/preu.
Germani Rincon
Comentaris