L’estudi de Francisco Garcia Olmedo, a més de exhaustiu, fa un repàs a tots els elements bàsics per entrar en valoracions essencials. Científica i tècnicament crec que es correcte. Que potser sols mira cap a una banda, es cert. Però hi te tot el dret, i argumenta cada pas que fa. Estic segur que a tots ens agradaria viure en un Món diferent, on ser ecologista podés arribar encara més enllà. Però una cosa crec que es evident: s’està portant aquesta filosofia a uns nivells poc realistes. O be parem el Món i tots tornem als anys quaranta, en quan a productivitat, o tenim un problema si sols invoquem els mals que ens poden venir.
No malbaratis i intenta produir i treballar tot el que puguis
Jo vaig néixer desprès de la guerra, i la meva educació s’ha basat en dos principis: “No malbaratis i intenta produir i treballar tot el que puguis. ” En tot cas se’n pot afegir un tercer, : "sols guanyaràs el que estalviaràs", principi que venint de pagès, com la meva família, tenia un component lligat a uns anys de mancances molt substancial. Tot això ho dic per començar, ja que crec que els nous profetes, nascuts en la abundància de mitjans/finals del S. XX, poden voler redimir al Món dels seus mals, amb posicionaments que no han passat per la gana, les mancances, ni les realitats que hi ha de vegades a poques hores de vol
del nostre cofoi entorn. El Capitalisme ha promocionat una filosofia de vida, lligada a la negació del real que coexisteix amb nosaltres. Ha potenciat valors d’individualitat i socials, en pro de majors drets i llibertats, que desplacen formes de vida en altres temps prou sòlids i solidaris. I la seva incorporació com a religió ha motivat, processos que ara molts veuen com a dolents. Però dolents en quant a parcel•les concretes, que tenen prous adeptes com per sortir a les noticies com a apòstols de una nova forma de mirar el Món.El món urbà ens marca el pas.
La gent avui en dia, "urbanita" en un 80 %, vol ensenyar als que treballem als camps i produïm per que ells mengin, com hem de fer la nostra feina, i els mals que infligim a la "pobre natura" (?)amb les nostres activitats. Però sobretot : que no els hi falti menjar en les botigues quan van a comprar, i si es possible, que puguin triar entre moltes ofertes ! Dons això, es realment del que es tracta.
Quant s’analitza la repercussió del PIB agrícola en el total nacional, es veu que es ben minso o migrat, igual que les rendes que produeix qualsevol de les activitats primàries. En quant vols integrar-te en la societat de consum, has de passar del sector primari al secundari o terciari.
El mercat de consum marca la preferència dels productes
Dons bé aquesta situació permet que ara, els que vulguin consumir productes ecològics en puguin comprar, perquè hi ha de tot. I segons la llei de oferta i demanda, si la majoria en demana, els que produïm ja els hi farem arribar. El que han de calcular es el preu que potser s’haurà de pagar per ells, i si voldran assumir aquest cost a expenses d’aquell gust. El que no poden pretendre es que amb rendiments molt inferiors de totes les collites, i amb qualitats no paral•leles, es pugui assegurar tot el que ara demanen, i sobretot a preus convenients per a ells.
Els pagesos convencionals també tenim dret a viure.
De tot això en dedueixo, que si be la producció ecològica es essencial i valuosa, no es pot seguir per el camí de anatematitzar les produccions que no ho siguin. Reivindico el dret de treure’ns del damunt l’estigma de culpables dels mals del Món, i si sempre han existit normatives per fer la nostra feina, ara son cada dia més rígides. A pagès quan et passes, tan en el conreu de plantes com d’animals, la Natura et retorna al teu lloc. I aprens a no destruir allò que et dona de menjar. No es juga amb ella. Les normatives de la UE, volen ser cada dia més restrictives en la utilització de fitosanitaris. Els darrers debats dins ella, marquen camins cada cop més limitatius en la utilització , tan de pesticides, adobs i llavors modificades. Es comencen a escoltar veus que pronostiquen dificultats per arribar al tipus i volums de produccions com fins ara. No voldria pensar que aquesta filosofia ara imperant, ens pot dur a la situació de fa tres anys, en que desprès de que els caps pensants de la UE, havien instituït el guaret com a mitja de control del excés de producció, o les quotes lleteres, s’han vist obligats a recuperar tot el terreny abandonat, per falta de produccions i augment dels preus. ¿ Què passarà si amb els controls i pressions sobre els productors, aquestos, tips de burocràcies, abandonen els camps i animals o s’esforcen menys que ara per produir ? No tot s’arregla important el que falti. La nostra dependència de altres mercats de fora, ens pot gastar molt males passades.
Els dos sistemes de producció existeixen i han de estar en els mer
cats.Cap de elles te dret a anatematitzar a l’altra. i menys quant la AE, pot no ser suficient per garantir el que es demana, abans de passar gana. La vida d’avui conviu amb les centrals nuclears, els Trens de alta velocitat, telecomunicacions, ones electromagnètiques, guerres i notícies de fam, falta de assistència mèdica, recursos d’aigua i educació en gran zones del nostre estimat Món. Les notícies dels diaris son cada dia més demencials, si les analitzem objectivament o amb seny.
Conclusions• Els elements productius de la Natura, son comuns i constants, des de sempre, es faci la agricultura que es faci.
• Tan la Agricultura convencional, productivista, com la A.E. tenen prou espais sense fer-se nosa.
• La una no pot excloure l’altra.
• Els mercats que cada una generen, depenen , tal i com estan els mercats ( que al cap i la fi son els que manen) de les demandes socials. No es pot deixar sols en mans del color del governants del moment, la formulació de lleis que limitin formes de treball fins avui assumibles.
• La adscripció a una determinada forma de produir, sempre serà fruit de una posició personal, ( filosòfica i econòmica ) que ha de ser respectada, i no interferida. Cada una mereix ser afavorida en funció de les demandes socials que generin.
• El gran problema es que els polítics de avui, junt amb la burocràcia que han generat ells mateixos, facin sortir més lleis per dia ( com per demostrar la seva eficàcia ), que les estrictament necessàries. La Natura, junt amb els que vivim a prop de ella, sabem com tractar-la. Ella està per sobre nostre, i per sobre de ells, encara que no s’ho pensin.
• Els sabors d’abans, de fruites ,verdures i productes animals, tots els enyorem. Però els canvis de maneres de viure, fan que coses que abans podien durar anys, ara per les modes duren sols una temporada. Fa falta ?
¿ A on està el punt de equilibri ? En el control just de lo perniciós i en la llibertat dels productors i consumidors.
Vicenç Llovet: Cortal Maig- Alt Empordà
Comentaris