La millor lluita contra el canvi climàtic és l’estalvi

El canvi climàtic és un fenomen que es va arrossegant des de fa una colla d’anys i que no ha estat acceptada fins fa poc. Simplificant molt l’objectiu bàsic de les mesures de mitigació contra el canvi climàtic es centren en la reducció de les emissions CO2, i d’altres gasos que contribueixen al efecte hivernacle. La incidència de les emissions és diferent segons els sectors i especialment important en la industria, l’energia, l’habitatge i el transport. També cal que tots plegats en el nostre comportament quotidià ens hem de responsabilitzar per tal de reduir-les És cert que l’agricultura te un balanç positiu en relació a la captació de CO2 i a més te una forta potencialitat per actuar com a imbornal d’emissions. És a dir, les plantes tenen la capacitat d’absorbir carboni i nitrogen, i el sòl pot actuar com un important reservori de matèria orgànica, tot això realitzant la seva funció primordial que és la de produir aliments.

No tot és culpa del canvi climàtic

No cal exagerar, ni tampoc menystenir el greu problema del canvi climàtic. Però voldria destacar que a casa nostra en el món agrari i el medi natural, les accions properes i negatives pel territori són més greus que aquelles que podem provocar per un ús inadequat de les energies. Hem de vetllar especialment per evitar l’abandó de finques, l’erosió, els canvis de conreu, l’augment ineficient de la superfície urbanitzada, les grans obres públiques no adaptades i totes aquelles actuacions que destrossen el paisatge i el territori. Precisament els pagesos pel seu arrelament a la terra són els que tenen la missió de vetllar pel medi immediat, i estan perfectament situats per fer-ho, a causa de la seva dispersió en tot el territori de Catalunya.

Cal fer que l’agricultura guanyi per que hi guanyem tots.

L’agricultura es pot convertir en el gran aliat per la mitigació del canvi climàtic. Degut a la forta concentració urbana de Catalunya, es produeixen diàriament milers de tones de matèria orgànica que el sector agrari pot eliminar al combinar-la adequadament amb les dejeccions ramaderes i fertilitzar la terra. En aquests moments de crisi econòmica, les mesures per la mitigació del canvi climàtic, es poden convertir en una oportunitat per revitalitzar els sectors que tenen una actitud positiva davant del problema

En els darrers anys l’agricultura catalana ha sofert grans canvis que han determinat una elevada professionalització que permet el incorporar noves tecnologies estalviadores d’energia. És per això que el consum de fertilitzants, de pesticides i de gas oil s’ha anat reduint progressivament. Pel que fa al sector ramader s’observa paral·lelament una notable millora dels índex de conversió, degut bàsicament a la millora genètica i de la nutrició. El sector agrícola ha generat un nou model en la que la reducció de costos es basa en l’estalvi d’energies. Els agricultors poden fer un esforç addicional d’estalvi, agrupant-se, cercant major dimensió i així incorporar noves tecnologies per reduir costos. La millora de la rendibilitat de les explotacions agràries és la millor aportació que es pot fer a la mitigació del canvi climàtic.

Es proposen 10 mesures senzilles per la mitigació del canvi climàtic

Per tal de concretar es proposen 10 mesures que pot assumir el sector agrari per mitigar el canvi climàtic i a més estalviar. agrària. L’objectiu és el de com reduir les emissions CO2 i de nitrogen i a la vegada millorar la productivitat.

1.- Treballar la terra a ús i costum de bon pagès, (modernament es parla de bones pràctiques de conreu) recordant els vells valors de la pagesia, de mantenir les finques en millor estat del que es va rebre dels avantpassats, tot evitant la pèrdua de terra per l’erosió. Cal recuperar els sistemes de rotació de cultius que mantenen el sòl protegit tot millorant la fertilitat. Caldria donar un tractament preferencial al cultiu de la trepadella en els secans.

2.- Estalviar combustible, aplicant el pla subvencionat RENOVE, com ho han fet enguany 584 explotacions de Catalunya, que han rebut 6,5 milions d’Euros de subvenció, adquirint maquinària de categoria A o B. El consum de gasoil es redueix entre un 17 i un 40%. Controlar el consum d’energia de tota l’explotació agrària.

3.- Aprofitar els residus de biomassa, com poden ser els restes d’esporga, palla, restes forestals, oliasses, clofolles d’ametlla i altres residus de les indústries alimentaries, encara que això s’hauria d’organitzar col·lectivament com ja està en funcionament en el Lluçanès.

4.- Estalviar fertilitzants industrials, aplicant les dosis adequades d’acord amb tipus de sòl i cultiu, prioritzant l’ús de fems i purins i aplicar adequadament els residus orgànics (dejeccions ramaderes, fangs de depuradora, residus d’indústries agràries i compost d’escombraries) baixant els costos d’abonat, i millorant la matèria orgànica del sòl.

5.- Generalitzar les tècniques de producció integrada per disminuir les despeses de pesticides i fertilitzants, tot millorant la qualitat i la productivitat de les produccions, incorporar pràctiques de no conreu, com la sembra directa, que permeten reduir treballs de la terra que eviten l’erosió, defensen el sòl i milloren la producció i utilitzar planters i llavors seleccionades de millor rendiment.

6.- Estalviar aigua adequant els regs a les necessitats hídriques de les plantes. Cal aprofitar el servei d’avisos de RuralCat que emet durant la temporada de regs, avisos setmanals que podeu rebre en forma de missatges SMS. Cal també optimitzar el sistema de reg localitzat o a pressió i evitar pèrdues en tot el sistema de la comunitat de regants.

7.- Recuperar l’aigua regenerada, procedent de depuradores, incorporant l’agricultura al cicle de l’aigua urbà, i evitant el seu malbaratament. A dins de cada explotació també cal plantejar la millor gestió de l’aigua començant per l’aigua que es pot recollir de les teulades i zones impermeables tot construint petits embassaments i millorant la gestió de fonts i freàtics locals.

8.- Associar-se en agrupacions especialitzades per aplicar tecnologies estalviadores de medis de producció (ADV, cooperatives..) i utilitzar maquinària en comú que permet una major especialització i modernització.

9.- Adaptar la ramaderia a la base territorial, aprofitant les produccions de les explotacions per alimentar el bestiar i reduint els costos de transport dels fems i purins

10.- Vetllar especialment per la venda de proximitat per tal de reduir al màxim la petjada ecològica generada per les despeses de transport.

Ara, en aquests moments de crisi és precisament és el millor moment d’invertir no per augmentar produccions, sinó per estalviar i reduir els costos i així millorar la competitivitat de l’explotació agrària. Si estalviem, guanyarem tots.

Jordi Peix i Massip