Article de Marc Sanjaume al blog: http://elpatidescobert.blogspot.com/2008/07/paradoxes-agrcoles.html
Paradoxes agrícoles
La producció d'aliments ha saltat a l'actualitat mediàtica durant aquest any gairebé arreu del món. Molts ja parlen obertament de crisi alimentària mundial atribuïnt-la a causes "antigues": proteccionisme, desigualtats a nivell mundial, monopolis de mercat, males collites; que es barregen amb causes "noves": canvi climàtic (cada cop més present als mitjans i acceptat per tothom), transgènics i alternatives a l'esgotament del petroli com el cultiu de soja. Al nostre país l'agricultura també ha generat debat aquest any; primer va ser la crisi de la sequera que va provocar reaccions a territoris on es necessita l'aigua per regar: les Terres de l'Ebre i el Ter. Però després ha estat l'agument del preu del combustible que ha provocat conflictes no només a Catalunya sinó a tota Europa.Aquesta setmana s'ha fet pública la darrera enquesta que realitza la Fundació Món Rural juntament amb el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) sobre la percepció de la ramaderia i l'agricultura al nostre país. A l'enquesta, feta sobre 1.200 individus ponderats segons criteris de residència, edat i sexe (la residència era clau per captar el cleavage rural/urbà) hi hem trobat una paradoxa interessant: mentre existeix una opinió majoritària que l'agricultura no és una activitat de futur o que en té poc al nostre país , un 86% dels enquestats considera important que els aliments que consumim es produeixin a Catalunya.
Observem als gràfics que aquesta opinió negativa sobre el futur de l'agricultura és majoritària per segments d'edat i per cleavage rural/urbà. No obstant, també hi observem que els joves són més optimistes i que a ciutat també.Aquest és el gràfic més espectacular. Tot i les opinions negatives sobre el futur de l'agricultura (també a ciutat, la mostra de l'enquesta conté 800 individus de ciutat, 200 de rural i 200 de rural profund) el suport a consumir aliments produits aquí és majoritari. Aquesta imatge positiva sobre els productes autòctons també la trobem a les preguntes sobre qualitat i confiança (Més qualitat els productes autòctons: 54,9%; Més confiança: 64,6%). Finalment, també cal dir que la tasca de produir aliments és considerada gairebé igual d'important que la de "cuidar el paisatge" en la tasca dels agricultors (Molt important: Produir aliments 72,4%; Cuidar el paisatge i el territori 76,2%).El pessimisme instal·lat al sector agrícola i també a la resta de la ciutadania sobre aquest no hauria de fer perdre el nord als responsables polítics ni als mateixos pagesos i ramaders. La risikogesellschaft o societat del risc en que vivim (tal com Ulrich Beck l'ha definida) té com una de les principals amenaces la dependència alimentària i també la desconfiança en els productes que es consumeixen. Deixar perdre el sector i permetre tòpics com "aquests viuen de les subvencions" o que "només es dediquen a tallar carreteres i deixar perdre collites per cobrar" no pot ser una bona política. Des del Pati no som uns experts en polítiques agrícoles però sí que podem apuntar que els riscos d'Ulrich Beck poden ser una oportunitat. Si el terrorisme internacional ho ha està essent per veure quins són els límits de l'Estat-nació i regenerar la defensa de les llibertats ciutadanes, també ho poden ser les pors dels consumidors i productors per explorar nous camins que ofereixin sortides a un sector estratègic pel nostre país.
La producció d'aliments ha saltat a l'actualitat mediàtica durant aquest any gairebé arreu del món. Molts ja parlen obertament de crisi alimentària mundial atribuïnt-la a causes "antigues": proteccionisme, desigualtats a nivell mundial, monopolis de mercat, males collites; que es barregen amb causes "noves": canvi climàtic (cada cop més present als mitjans i acceptat per tothom), transgènics i alternatives a l'esgotament del petroli com el cultiu de soja. Al nostre país l'agricultura també ha generat debat aquest any; primer va ser la crisi de la sequera que va provocar reaccions a territoris on es necessita l'aigua per regar: les Terres de l'Ebre i el Ter. Però després ha estat l'agument del preu del combustible que ha provocat conflictes no només a Catalunya sinó a tota Europa.Aquesta setmana s'ha fet pública la darrera enquesta que realitza la Fundació Món Rural juntament amb el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) sobre la percepció de la ramaderia i l'agricultura al nostre país. A l'enquesta, feta sobre 1.200 individus ponderats segons criteris de residència, edat i sexe (la residència era clau per captar el cleavage rural/urbà) hi hem trobat una paradoxa interessant: mentre existeix una opinió majoritària que l'agricultura no és una activitat de futur o que en té poc al nostre país , un 86% dels enquestats considera important que els aliments que consumim es produeixin a Catalunya.
Observem als gràfics que aquesta opinió negativa sobre el futur de l'agricultura és majoritària per segments d'edat i per cleavage rural/urbà. No obstant, també hi observem que els joves són més optimistes i que a ciutat també.Aquest és el gràfic més espectacular. Tot i les opinions negatives sobre el futur de l'agricultura (també a ciutat, la mostra de l'enquesta conté 800 individus de ciutat, 200 de rural i 200 de rural profund) el suport a consumir aliments produits aquí és majoritari. Aquesta imatge positiva sobre els productes autòctons també la trobem a les preguntes sobre qualitat i confiança (Més qualitat els productes autòctons: 54,9%; Més confiança: 64,6%). Finalment, també cal dir que la tasca de produir aliments és considerada gairebé igual d'important que la de "cuidar el paisatge" en la tasca dels agricultors (Molt important: Produir aliments 72,4%; Cuidar el paisatge i el territori 76,2%).El pessimisme instal·lat al sector agrícola i també a la resta de la ciutadania sobre aquest no hauria de fer perdre el nord als responsables polítics ni als mateixos pagesos i ramaders. La risikogesellschaft o societat del risc en que vivim (tal com Ulrich Beck l'ha definida) té com una de les principals amenaces la dependència alimentària i també la desconfiança en els productes que es consumeixen. Deixar perdre el sector i permetre tòpics com "aquests viuen de les subvencions" o que "només es dediquen a tallar carreteres i deixar perdre collites per cobrar" no pot ser una bona política. Des del Pati no som uns experts en polítiques agrícoles però sí que podem apuntar que els riscos d'Ulrich Beck poden ser una oportunitat. Si el terrorisme internacional ho ha està essent per veure quins són els límits de l'Estat-nació i regenerar la defensa de les llibertats ciutadanes, també ho poden ser les pors dels consumidors i productors per explorar nous camins que ofereixin sortides a un sector estratègic pel nostre país.
Marc Sanjaume
Comentaris