L'alimentació del aviram en temps de guerra

La crisi alimentària tema de debat a Prada

En la XXIII Jornada d’Agricultura de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada el tema de debat és el de La Crisi Alimentària: causes i conseqüències. És per això que en voldria fer una aportació. El Banc Mundial diu que el 75% de les causes de la crisi són els agrocombustibles. Darrerament en la premsa hi ha hagut diverses preses de posició sobre aquest tema especialment en relació als agrocarburants (mal i repetidament anomenat biocombustibles). El COPA-COGECA, o sigui els sindicats i les cooperatives agràries pensen que és bo que se subvencionin els conreus i sistemes per fer aquest producte i afegeixen que s’han situat els agrocarburants com “cap de turc” de la crisi. Ho han copiat de la simpàtica Comissària d’Agricultura Europea que afirma que els agrocombustibles (ella diu biocombustibles) són el “Chivo expiatorio” de la crisi. Finalment un Parlamentari europeu representatiu acusa als detractors dels agrocarburants de injustos i malintencionats. L’Administració espanyola afirma que els incitadors de l’acusació són les petroleres. Ahir vaig rebre el darrer informe del Fons Monetari Internacional de Juliol d'enguany on diu textualment:

La creciente producción de biocombustibles en las economías avanzadas —como consecuencia del
encarecimiento del petróleo y, en un número cada vez mayor de casos, de generosas políticas de apoyo— estimuló la demanda de cultivos alimentarios. Concretamente, el crecimiento de la producción de etanol a base de maíz originó alrededor de tres cuartas partes del aumento de la demanda mundial de maíz en 2006–07. Eso hizo subir los precios no solo del maíz sino también de otros cultivos alimentarios y, en menor medida, de los aceites comestibles (a través de efectos de sustitución de cultivos y consumo), las aves y las carnes (costos de insumos)......

Quan els cereals segueixen essent massa cars: cal actuar

La realitat és que els agrocombustibles reben subvenció en el conreu, en la planta de transformació i també en el producte final i distorsionen el mercat. Però no cal perdre el temps buscant culpables i proposo reaccionar davant del problema, no acusar a ningú i anar per feina prenent mesures per tal d’assegurar l’abastiment a la població.Com sempre si busquem el nostre brillant passat ens trobarem amb exemples que davant situacions similars el poble català ha sabut reaccionar. És per això que us proposo algun extracte del programa que fou anomenat “La Batalla de l’Ou” que el Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya va popularitzar el 1937 (eren temps de Batalles) per assegurar l’abastiment de la població davant la grau mancança de matèries primeres per l’elaboració de pinsos.

L’Alimentació del Aviram en temps de guerra.

.... La vida econòmica del nostre país és alterada per conflictes seriosos que cal resoldre amb el major encert possible. Un d’aquests conflictes és el que produeix la manca d’alguns pinsos per al bestiar; manquen, particularment, matèries que fins ara havien estat considerades com a insubstituïbles en l’alimentació del aviram, com la civada i el blat; altres d’aquestes matèries, com el moresc, l’ordi i les despulles de blat escassegen. Les darreres existències d’aquests articles apareixen, per a la majoria de pagesos criadors de gallines i per avicultors en general, com els únics recursos actuals per a l’alimentació del aviram, i són molts els que, alarmats per la seva manca, no solament no crien, com cada any, aviram novell per a canviar l’existent, sinó que es desprenen dels caps adults, actitud doblement lamentable perquè destrueix les màquines de fer ous i ho fa en l’època de més producció del any. Cal que aquells que temem veure morir de fam el seu aviram sàpiguen que hi ha productes de la nostra terra, fins ara poc o gens emprats en l’alimentació racional del aviram, que poden substituir els aliments normals. .....

.....Dels aliments emprats normalment n’hi ha tres que són insubstituïbles: les despulles de blat, el moresc i la farina de carn, justament els mes importants i es dona el cas que llurs millors substituts, les despulles d’arrós, l’ordi i la farina de peix són tan escassos i difícils d’haver com ells mateixos. Per aquesta raó i perquè no se’n pot prescindir i tenint en compte que encara se’n pot trobar amb més o menys dificultat, els hem inclòs, en poc o en molt, en la majoria de les fórmules de guerra. Quan hom podrà reduir les seves quantitats gràcies als seus substituts parcials, hom contribuirà a fer durar més les existències que resten i a rebaixar de bon tros el cost de l’alimentació del aviram....

A continuació es relacionen els nous articles per a composar les fórmules d’alimentació de l’aviram en temps de guerra i 12 fórmules de pinso pels diferents estadis de creixement dels pollastres i per a les ponedores.

Es crea l’Oficina de l’ou del Departament d’Agricultura.

Que és l’encarregada de dirigir la campanya de repoblació i foment avícola que, sota el nom de “La Batalla de l’Ou”, ha iniciat a Catalunya aquest Departament per tal d’aconseguir que en quatre anys el nostre país arribi a produir tots els ous i l’aviram que consum. Tots els avicultors i en general tots aquells ciutadans que vulguin contribuir en aquesta campanya que té tanta transcendència per a l’economia del nostre país poden adreçar-se a l’Oficina de l’Ou. Departament d’Agricultura. Avinguda 14 d’Abril 508 (Diagonal). Barcelona.

Però això és un tema molt debatut des de fa anys i en Joan Grau i Miró reflexa clarament les contradiccions entre agricultura i vehicles , en la seva pintura Renegant del Passat. 1912". Foto de'n Santi Planas.

Frederic