La Cultura del Vi ‘Eduard Puig de Vayreda.En primer lloc cal elogiar la UOC, per obrir la Col·lecció “Vull Saber”. El format és de butxaca com el “Que-Sais-je” francès amb una extensió d’unes 120 planes i n’editen uns 20 temes diferents anuals. Si no el trobeu a les llibreries, el podeu encomanar a la UOC, trameten un correu a vullsaber @ uoc.edu. Abans entreu a la seva web per trobar rebaixes interessants. Pel seu alt nivell, és un honor per tots els qui hi escriuen.
L’Eduard Puig és l’ambaixador del Empordà dels temes del vi i de la gastronomia comarcal. És un escriptor incansable, només cal anar a Google per trobar tot allò que ha publicat recentment. El llibre és d’un alt nivell, i en primer lloc literari. No és normal llegir un llibre tècnic, realment tan ben redactat amè i ple de coneixements tant històrics, com literaris i científics. És un llibre d’actualitat, no es deixa res, cançons, gastronomia, poesia, cites de llibres antics. Com un bon amant del vi, és amant dels vins francesos, però a la vegada ha sabut apreciar les diferències i qualitats dels vins catalans i especialment del Empordà. Es nota clarament que no només és un activista del món del vi, sinó un enòleg que ha servit al seu país en la Denominació d’Origen Empordà, com a professor d’enologia de l’Escola d’Agricultura de Girona i com a Director del INCAVI. Aquest llibre és de lectura obligatòria. Personalment m’ha aportat molt i especialment m’ha tret el mal regust del atorgament d’un recent premi a Noah Gordon. Com diu en Eduard Puig de Vayreda “El vi és cultura i només els esperits buits s’omplen de vi”
Una nova edició del Fra Miquel.
Quan la edició del facsímil per l’editorial Altafulla era introbable, ara l’Editorial Edicions i propostes culturals Andana. SL:, n’ha fet una de nova, molt ben editada, adequada per fer-ne regals de qualitat. Ens ha de satisfer que el nostre “Sant patró Agrari” ara ressusciti amb una “fundació per la promoció de l’agricultura catalana” i amb aquesta publicació. De Fra Miquel, no cal parlar-ne més, ja és prou conegut en el blog. Si que cal parlar de la seva introducció. En la que es diu que és una copia de la “Maison Rustique de Charles Estienne i Jean Liébaut (Paris 1602)”. Ja
havia llegit lo mateix d’un altre historiador madrileny. Sort que també havia llegit uns altres historiadors (INIA 1998 Meana-Cubero-Saez) que deia que la seva inspiració es troba en les geopòniques bizantines. Això vol dir que la Maison rustique s'havia inspirat de les geopòniques (traduides del greg al llatí 10 anys abans a Lió) i així van arribar també a Fra Miquel. Més tard s’aclareix l’embolic. Els escriptors antics, i els moderns, els d'ara, beuen de fonts antigues per desprès anar-les adequant i adaptant al seu territori. En Fra Miquel és molt curós amb les citacions d’autors llegits, i a més és més extens pel que fa als textos antics, que Estienne i Liébaut. En Fra Miquel era un monjo ben informat. Si Fra Miquel és el llibre de capçalera dels agricultors espanyols i catalans fins el segle XVIII, “La Maison rustique” ho és el llibre de capçalera que trobareu en totes les cases pairals de França, amb la peculiaritat que en cada segle en sortia una versió nova escrita per altres autors i que perdura fins ara en una editorial parisenca que precisament ha guardat el nom de “Maison rustique”. El mateix Eduard Puig cita diverses vegades a en Josep Pla, el seu compatriota comarcal i potser més encara una visió de la vida comuna.
Quan la edició del facsímil per l’editorial Altafulla era introbable, ara l’Editorial Edicions i propostes culturals Andana. SL:, n’ha fet una de nova, molt ben editada, adequada per fer-ne regals de qualitat. Ens ha de satisfer que el nostre “Sant patró Agrari” ara ressusciti amb una “fundació per la promoció de l’agricultura catalana” i amb aquesta publicació. De Fra Miquel, no cal parlar-ne més, ja és prou conegut en el blog. Si que cal parlar de la seva introducció. En la que es diu que és una copia de la “Maison Rustique de Charles Estienne i Jean Liébaut (Paris 1602)”. Ja
havia llegit lo mateix d’un altre historiador madrileny. Sort que també havia llegit uns altres historiadors (INIA 1998 Meana-Cubero-Saez) que deia que la seva inspiració es troba en les geopòniques bizantines. Això vol dir que la Maison rustique s'havia inspirat de les geopòniques (traduides del greg al llatí 10 anys abans a Lió) i així van arribar també a Fra Miquel. Més tard s’aclareix l’embolic. Els escriptors antics, i els moderns, els d'ara, beuen de fonts antigues per desprès anar-les adequant i adaptant al seu territori. En Fra Miquel és molt curós amb les citacions d’autors llegits, i a més és més extens pel que fa als textos antics, que Estienne i Liébaut. En Fra Miquel era un monjo ben informat. Si Fra Miquel és el llibre de capçalera dels agricultors espanyols i catalans fins el segle XVIII, “La Maison rustique” ho és el llibre de capçalera que trobareu en totes les cases pairals de França, amb la peculiaritat que en cada segle en sortia una versió nova escrita per altres autors i que perdura fins ara en una editorial parisenca que precisament ha guardat el nom de “Maison rustique”. El mateix Eduard Puig cita diverses vegades a en Josep Pla, el seu compatriota comarcal i potser més encara una visió de la vida comuna.Finalment, una particularitat, el 1618 quan Fra Miquel va escriure el seu llibre, el Rosselló formava part de la gran del Empordà, que ha donat a Catalunya grans personatges il·lustrats. Ser empordanès representa doncs una denominació d’origen de qualitat reconeguda.
Jordi Peix
Comentaris