La responsabilitat dels incendis forestals.Al llarg de les responsabilitats en el llarg període, més de 6 ans, en que el Jordi Peix va exercir de director general del Medi Natural, va poder constatar que la gran superfície afectada pels incendis forestals, no eren degudes només a negligències, sinó especialment a un model de creixement del territori. La construcció, gestió i manteniment de les infrastructures públiques, (carreteres, línies elèctriques, trens i urbanitzacions) no tenien en compte un dels riscos més importants en un país tant emboscat com és Catalunya. Calia aprofundir la realitat i es va crear una unitat d’agents rurals especialitzada en l’anàlisi de causes, que va permetre conèixer-les, diferenciar-les i establir els mecanismes adients per reduir-les o eliminar-les.
El tema de les línies elèctriques n’era un dels elements de causalitat més clars: a Catalunya i arreu del món, però hi havia una gran diferència entre companyies degut a la modernitat de les seves instal·lacions. Mentre Enher passava els exàmens amb voluntarisme, Fecsa i Renfe feien pocs esforços: El nombre d’incendis forestals causats per les línies elèctriques no és molt important, però la superfície afectada si. Normalment s’originen en les hores de més calor i en llocs de sovint difícil accés: només mancaven uns anys de sequera terribles, perquè el focs agafessin dimensions insòlites.
La sentència que reconeix que l’incendi forestal iniciat a Aguilar de Segarra fou degut al mal estat de la línia elèctrica, te una rellevància especial. No solament per la controvèrsia que va generar, sinó també per situar degudament el problema i reconèixer la eficàcia del grup de recerca de causes dels agents rurals que van actuar d’una forma exemplar tant ètica, com professionalment.
És d’agrair que al cap d’uns anys algú es recordi de la tasca ben feta, però també val a dir que el sacrifici no fou en va: les línies elèctriques s’han renovat abastament i especialment en les zones afectades. Encara hi ha una gran tasca fer i els anys de forta sequera els punts dèbils ressorgiran. És per això que cal mantenir la pressió inspectora dels millors especialistes en el control i gestió de la natura: els Agents Forestals, per tal d’eliminar factors de risc.
S’adjunten dues notes aparegudes en la premsa.
El tema de les línies elèctriques n’era un dels elements de causalitat més clars: a Catalunya i arreu del món, però hi havia una gran diferència entre companyies degut a la modernitat de les seves instal·lacions. Mentre Enher passava els exàmens amb voluntarisme, Fecsa i Renfe feien pocs esforços: El nombre d’incendis forestals causats per les línies elèctriques no és molt important, però la superfície afectada si. Normalment s’originen en les hores de més calor i en llocs de sovint difícil accés: només mancaven uns anys de sequera terribles, perquè el focs agafessin dimensions insòlites.
La sentència que reconeix que l’incendi forestal iniciat a Aguilar de Segarra fou degut al mal estat de la línia elèctrica, te una rellevància especial. No solament per la controvèrsia que va generar, sinó també per situar degudament el problema i reconèixer la eficàcia del grup de recerca de causes dels agents rurals que van actuar d’una forma exemplar tant ètica, com professionalment.
És d’agrair que al cap d’uns anys algú es recordi de la tasca ben feta, però també val a dir que el sacrifici no fou en va: les línies elèctriques s’han renovat abastament i especialment en les zones afectades. Encara hi ha una gran tasca fer i els anys de forta sequera els punts dèbils ressorgiran. És per això que cal mantenir la pressió inspectora dels millors especialistes en el control i gestió de la natura: els Agents Forestals, per tal d’eliminar factors de risc.
S’adjunten dues notes aparegudes en la premsa.
Agrupació d’agents forestals de Catalunya per CCOO (fragment).
“Com a membre del Cos d’agents rurals no puc amagar la meva satisfacció pel veredicte del Tribunal del Jurat sobre l’autoria del incendi d’Aguilar. El Jurat valida la investigació feta pels meus companys que responsabilitzen FECSA de les més de 176.000 ha cremades en l’incendi forestal de 1998. Cal dir és sobretot un èxit de les actuacions particulars presentades pels afectats, atès que el govern de la Generalitat (com sempre) no hi era com a part acusador.
Des d’aquí vull agrair la tasca de qui el 1998 era director general del Medi Natural, el Sr. Jordi Peix i Masip. Ell va donar suport a la investigació dels agents rurals, malgrat que els poders fàctics volien evitar que es portés davant la justícia la totpoderosa companyia elèctrica. Lamentablement, la valentia d’aquest governant li va costar el càrrec.”
Francesc Coll i Riba
Coordinador de l’Agrupació d’Agents Forestals de Catalunya per CCOO
NO és una casualitat la sentència de l’incendi d’AguilarSense desmerèixer, en cap cas, la perseverança i la professionalitat dels damnificats per l’incendi forestal del 98 d’Aguilar de Segarra que aquests dies és notícia, sí que cal dir el següent:
a.- El treball constant de reivindicació efectuat per DEPANA i l’Agrupació d’Agents Forestals (AF) de CCOO durant l’hivern del 94, en unes jornades efectuades a l’Abadia de Montserrat. Fou el primer pas ferm en el sentit que, si volíem fer front a una de les problemàtiques ambientals més greus que pateix el bosc mediterrani, calia esbrinar “la causa” dels incendis forestals. Això permetria perseguir els seus destructors amb tot el pes de la llei.
b.- Treballant colze a colze amb el que era la Direcció General del Medi Natural, el Cap de Servei del Cos d’Agents Rurals i nosaltres, ens vàrem formar emprant una metodologia d’investigació de la causalitat d’incendis, importada de Portugal. Arran d’això, CCOO va editar el llibre: “La Investigació de la causalitat dels Incendis Forestals”.
c.- Felicitar als AF que varen participar de forma molt professional, així com, al que aleshores era el nostre DG el Sr. Jordi Peix i Massip, que va creure en nosaltres i va actuar amb professionalitat i rigor polític, en uns temps turbulents, on l’actuació del Dep. d’Indústria guardava complicitat amb el poder d’aquest lobby energètic. El Sr. Peix va fer elaborar un informe sobre l’estat d’aquesta línia, que va de Manresa a La Pobla de Segur, construïda a principis del segle XX. Aquest informe va posar de manifest l’estat deplorable i el seu infradimensionament en la sobrecàrrega d’ús energètic, així com, els diversos conats d’incendi que havia produït temps enrere. L’informe, tot i no haver vist mai la llum, va ser la pedra de toc que va fer saltar al nostre director; a ell, tot el meu reconeixement a la seva valentia.
Amb aquesta sentència i tot el treball d’investigació previ, efectuat pels Agents Forestals per esbrinar la causa del punt d’inici de l’incendi, s’ha fet justícia als nostres boscos. I això, sens dubte és un avís a navegants.
JM Baiget
Nota del ex-coordinador de l’Agrupació d’Agents Forestals de Catalunya per CCOO
Comentaris