Estic plenament d’acord amb el que ens diu en Frederic, amb l’excepció del que fa al punt 7, el cas de Catalunya. Crec que ens trobem novament davant d’un tema que preocupa a les administracions públiques (ara dependència energètica exterior) i que, per a solucionar-ho, inicien la via de les subvencions i desfiscalitzacions. En resum, un negoci a l’aire, no rendible per a sí mateix si no per que s’aguanta artificiosament. A mi em recorden a les subvencions europees que tan mal han fet al sector ramader, malbaratant per exemple una bona producció de carn de boví en promoure els ajuts a empreses poc rendibles.
Entrant en el tema, crec que podria esser justificada la subvenció per a la producció dels agrocarburants en el cas que s’utilitzés com a matèria primera un producte no utilitzat a la
Entrant en el tema, crec que podria esser justificada la subvenció per a la producció dels agrocarburants en el cas que s’utilitzés com a matèria primera un producte no utilitzat a la
indústria o no competitiu amb la ramaderia o agricultura en concret, com per exemple podria ser-ho els anomenats agrocarburants de segona generació, a partir de productes lignificats. En la situació actual i en el sector on ens movem (producció de pinsos) estem clarament afectats per les noves polítiques "energètiques", per manca de cereals al mercat els preus són exageradament elevats quan hi ha suficient disponibilitat.
En un marc molt proper, no sé com formularé pinsos el mes vinent ja que molt possiblement moltes de les empreses que assessoro tindran una important manca de matèria primera. Hi ha a més, una situació nova. Històricament Catalunya ha estat productora de pinsos competitius per l’entrada de matèries primeres a baix cost (blat de moro, sorgo, mandioca, gluten etc.) als ports de Barcelona i Tarragona, mentre que a la zona centre d'Espanya, productora de cereals i allunada dels ports d’entrada, els pinsos estaven constituïts en un 80% pels propis cereals de collita. Actualment la situació pot canviar: a Catalunya ja no arribaran en quantitats importants i a preus competitius les matèries primeres habituals, ens haurem d’abastir dels mercats més propers, França i Castella, però a Castella la situació també és diversa, els cereals tenen ara un nou client, les plantes d’agrocarburants de Salamanca i Galícia, el que fa que els preus de sortida siguin més elevats (no competitius per a la seva importació des de Catalunya) i a més, aquestes mateixes fàbriques d'agrocarburants són les que produiran els subproductes DGS (“ Distiller's Grain and Soluble: similar al bagaç de la cervesa) clarament competència dels glútens anteriorment utilitzats a Catalunya. Vol dir això que la indústria de l'alimentació de bestiar a Espanya es traslladarà definitivament a la zona productora de cereals (base energètica) i subproductes dels cereals de la indústria agroenergètica (base proteica)?. Si a aquest panorama li sumem l’evidència del actual desplaçament de les granges de Catalunya per efecte de la sobreexplotació del terreny i excés de les dejeccions ramaderes i, possiblement la diferent permissivitat de les administracions a les diferents comunitats, la jugada sembla més que cantada.
Respecte al meu desacord amb l’escrit d’en Frederic en lo referent al punt 7, El cas de Catalunya, crec que la producció excedentària de productes pera la producció dels agrocarburants pot esser efímera, atès que els greixos vegetals procedeixen de la producció del tortó de soja a partir de les faves de soja que exporta EEUU i països sud-americans, que potser canviaran les seves preferències i obtindran directament biodiesel ells mateixos, mentre que la producció basada en els greixos d’origen animal pot prevaldre mentre sigui la indústria càrnia igualment important com ara, encara que sense afany d’esser negatiu, que passarà si la indústria de pinso es localitza a altres indrets, fora de Catalunya, i la de la producció ramadera també?.
En resum, sí que ens afecta i molt. Cal tenir-ho en compte. ......Aquesta nova política afecta també, i crec que molt més greument, a l’alimentació humana en països en vies de desenvolupament, on els productes de consum bàsic són precisament els que sortiran del mercat per abastir l
es indústries de producció dels agrocarburants per que els països rics puguem conduir els nostres cotxes sense contaminar i no morir-nos d’opulència, encara que altres puguin morir de fam. ........De ben segur que si s’aconsegueixi la producció dels carburants a partir de la biomassa forestal, no per més productiva si no per més racional potser tots haurem guanyat.
Ignasi Riu
En un marc molt proper, no sé com formularé pinsos el mes vinent ja que molt possiblement moltes de les empreses que assessoro tindran una important manca de matèria primera. Hi ha a més, una situació nova. Històricament Catalunya ha estat productora de pinsos competitius per l’entrada de matèries primeres a baix cost (blat de moro, sorgo, mandioca, gluten etc.) als ports de Barcelona i Tarragona, mentre que a la zona centre d'Espanya, productora de cereals i allunada dels ports d’entrada, els pinsos estaven constituïts en un 80% pels propis cereals de collita. Actualment la situació pot canviar: a Catalunya ja no arribaran en quantitats importants i a preus competitius les matèries primeres habituals, ens haurem d’abastir dels mercats més propers, França i Castella, però a Castella la situació també és diversa, els cereals tenen ara un nou client, les plantes d’agrocarburants de Salamanca i Galícia, el que fa que els preus de sortida siguin més elevats (no competitius per a la seva importació des de Catalunya) i a més, aquestes mateixes fàbriques d'agrocarburants són les que produiran els subproductes DGS (“ Distiller's Grain and Soluble: similar al bagaç de la cervesa) clarament competència dels glútens anteriorment utilitzats a Catalunya. Vol dir això que la indústria de l'alimentació de bestiar a Espanya es traslladarà definitivament a la zona productora de cereals (base energètica) i subproductes dels cereals de la indústria agroenergètica (base proteica)?. Si a aquest panorama li sumem l’evidència del actual desplaçament de les granges de Catalunya per efecte de la sobreexplotació del terreny i excés de les dejeccions ramaderes i, possiblement la diferent permissivitat de les administracions a les diferents comunitats, la jugada sembla més que cantada.
Respecte al meu desacord amb l’escrit d’en Frederic en lo referent al punt 7, El cas de Catalunya, crec que la producció excedentària de productes pera la producció dels agrocarburants pot esser efímera, atès que els greixos vegetals procedeixen de la producció del tortó de soja a partir de les faves de soja que exporta EEUU i països sud-americans, que potser canviaran les seves preferències i obtindran directament biodiesel ells mateixos, mentre que la producció basada en els greixos d’origen animal pot prevaldre mentre sigui la indústria càrnia igualment important com ara, encara que sense afany d’esser negatiu, que passarà si la indústria de pinso es localitza a altres indrets, fora de Catalunya, i la de la producció ramadera també?.
En resum, sí que ens afecta i molt. Cal tenir-ho en compte. ......Aquesta nova política afecta també, i crec que molt més greument, a l’alimentació humana en països en vies de desenvolupament, on els productes de consum bàsic són precisament els que sortiran del mercat per abastir l
es indústries de producció dels agrocarburants per que els països rics puguem conduir els nostres cotxes sense contaminar i no morir-nos d’opulència, encara que altres puguin morir de fam. ........De ben segur que si s’aconsegueixi la producció dels carburants a partir de la biomassa forestal, no per més productiva si no per més racional potser tots haurem guanyat.Ignasi Riu
El quadre indica l'enorme pujada dels nòlits de transport de gra ( Baltic Dry Index) i de soja (En verd)
Comentaris