El Temps:un tema etern
Al llarg de tota la història una de les obsessions dels savis ha estat la de preveure elcanvi climàtic. Fra Miquel Agustí ja el 1.616, en la seva gran obra “els Secrets del’Agricultura”, va preveure el canvi climàtic i va establir la Roda perpètua per tal deconèixer els anys fèrtils i estèrils. Precisament aquest blog va començar citant aquest il·lustre agrònom. (El anomenat llibre del Prior ha estat el llibre d’agricultura que ha tingut més edicions en diverses llengües). Es tracta de començar la roda, tot afegint els anys successius i això podrem saber si enguany serà estèril, esterilíssim, fèrtil o fertilíssim. Els nostres avantpassats ja sabien que la fertilitat o la esterilitat en una zona mediterrània depèn bàsicament del clima i no del sòl. Si apliqueu el mètode recomanat obtindreu un previsió de bona fertilitat pel 2006, però atenció que el 2007 serà estèril. En tot cas els savis han evolucionat, els mètodes de previsió una mica més,però les incerteses es mantenen i les previsions són difícils d’aplicar a la realitat quotidiana. El programa "el temps" és el més vist de TV3.
1.- Un mil•lenarisme creixent.
Els medis de comunicació estan tractant el canvi climàtic amb un esperit greument catastrofista. De forma subconcient s'alerta d'una desviació, que comporta d'una penitència obligatòria per redempció dels nostres greus pecats. Els monjos d’aquesta nova religió exigeixen una actitud individual, per tal d’evitar les pompes i el malbaratament. El problema és seriós i cal identificar adequadament el maligne, objectiu de totes les religions, per tal d’expulsar-lo definitivament de la col•lectivitat. En general es crea un nou radicalisme "universitari", que es creu revolucionari, que amb prou feines arriba a articular un programa coherent.
És molt interessant, la tot just recent postura del nou líder ecologista francès: Mr Nicolas Hulot, que ha arraconat al infumable Bové. És el nou Cousteau, que ha aconseguit la fama i el reconeixement públic, per el seu esperit jove i esportiu, la seva figura fina, vegetariana i d’explorador, però també pel seu llenguatge clar i directe en el seu programa televisiu setmanal "Ushuaia" especialitzat en la defensa de la terra i la natura. Davant les noves eleccions presidencials els diversos grups ecologistes el volien presentar a la campanya presidencial de 2007. Ell ha optat per no presentar-se, a canvi de fer signar a tots els partits el seu (raonable) manifest ecologista de 10 punts. El problema no es troba en les persones, sinó en el govern de la Nació ve a dir.
Paral•lelament, als Estats Units, Al Gore està consolidant el seu reconeixement públic per la pel•lícula que ha sortit del seu llibre “An inconvenient truth”. És la continuació de la seva primera excel•lent obra “The earth in the Balance” que ja publicar abans de ser vicepresident dels EUA. La pel•lícula, o millor el documental, és espectacular, jo diria demagògic, el llibre no ho es, i expressa també un esperit mil•lenarista. El missatge és clar: si seguim així ens queden només 10 anys per evitar una catàstrofe de grans proporcions, amb inundacions, sequeres, epidèmies (còlera, la malària o el dengue) i onades de calor. Dit d'una altra forma les devastacions produides pel Katrina no són degudes a l'incuria de les administracions per la conservació de les defenses contra les inundacions, sinó a fenomèns estranys provocats per la civilització pecadora.
És un nou Cant de la Sibil•la, on el cor només és format per gent “entesa en la matèria” (els universitaris). El mil•lenarisme es caracteritza en que acusa especialment al individu i exculpa al rei (ara diríem govern). És cert que les glaceres alpines estan retrocedint i han perdut 1/3 de la seva superfície des de 1860 degut al rescalfament de prop d’un gran en un segle, però no podem oblidar que la situació de llavors era deguda al refredament que va rebre Europa des del 1550 fins llavors i especialment entre el 1699 i el 1710. Estem lluny encara de la petita mitjana dels anys en que precisament es va crear Catalunya (800 i 1.200).
Els medis de comunicació estan tractant el canvi climàtic amb un esperit greument catastrofista. De forma subconcient s'alerta d'una desviació, que comporta d'una penitència obligatòria per redempció dels nostres greus pecats. Els monjos d’aquesta nova religió exigeixen una actitud individual, per tal d’evitar les pompes i el malbaratament. El problema és seriós i cal identificar adequadament el maligne, objectiu de totes les religions, per tal d’expulsar-lo definitivament de la col•lectivitat. En general es crea un nou radicalisme "universitari", que es creu revolucionari, que amb prou feines arriba a articular un programa coherent.
És molt interessant, la tot just recent postura del nou líder ecologista francès: Mr Nicolas Hulot, que ha arraconat al infumable Bové. És el nou Cousteau, que ha aconseguit la fama i el reconeixement públic, per el seu esperit jove i esportiu, la seva figura fina, vegetariana i d’explorador, però també pel seu llenguatge clar i directe en el seu programa televisiu setmanal "Ushuaia" especialitzat en la defensa de la terra i la natura. Davant les noves eleccions presidencials els diversos grups ecologistes el volien presentar a la campanya presidencial de 2007. Ell ha optat per no presentar-se, a canvi de fer signar a tots els partits el seu (raonable) manifest ecologista de 10 punts. El problema no es troba en les persones, sinó en el govern de la Nació ve a dir.
Paral•lelament, als Estats Units, Al Gore està consolidant el seu reconeixement públic per la pel•lícula que ha sortit del seu llibre “An inconvenient truth”. És la continuació de la seva primera excel•lent obra “The earth in the Balance” que ja publicar abans de ser vicepresident dels EUA. La pel•lícula, o millor el documental, és espectacular, jo diria demagògic, el llibre no ho es, i expressa també un esperit mil•lenarista. El missatge és clar: si seguim així ens queden només 10 anys per evitar una catàstrofe de grans proporcions, amb inundacions, sequeres, epidèmies (còlera, la malària o el dengue) i onades de calor. Dit d'una altra forma les devastacions produides pel Katrina no són degudes a l'incuria de les administracions per la conservació de les defenses contra les inundacions, sinó a fenomèns estranys provocats per la civilització pecadora.
És un nou Cant de la Sibil•la, on el cor només és format per gent “entesa en la matèria” (els universitaris). El mil•lenarisme es caracteritza en que acusa especialment al individu i exculpa al rei (ara diríem govern). És cert que les glaceres alpines estan retrocedint i han perdut 1/3 de la seva superfície des de 1860 degut al rescalfament de prop d’un gran en un segle, però no podem oblidar que la situació de llavors era deguda al refredament que va rebre Europa des del 1550 fins llavors i especialment entre el 1699 i el 1710. Estem lluny encara de la petita mitjana dels anys en que precisament es va crear Catalunya (800 i 1.200).
2.- Una aproximació històrica: el rescalfament climàtic potser és relatiu.
El fet de relativitzar una situació, no és negar-la, sinó situar-la en el seu lloc adequat. En efecte la nostra memòria històrica és relativament curta. És per això que recomano una lectura de l”Histoire du climt depuis l’année mil” del eminent historiador Le Roy Ladurie. On es demostra que el recalfament comença, fa quatre dies, a partir de la segona part del segle XIX, però no arriba encara als nivells de temperatura i pluges del segle XIV. Era el temps de la Greenlandia (la terra verda; Grenlàndia, en català) que va possibilitar la colonització d’aquesta terra pels víkings.
El rescalfament és evident, encara que no a tot arreu del gran planeta terra. Que pot ser degut potenciat per les activitats humanes? Segurament és veritat, però hi ha altres elements a tenir en compte, com és la variabilitat del clima (gràcies de Déu).
Per tal d’identificar l’evolució del clima ara anomenat, amb un nom propi “el canvi climàtic”, en “Le Roy Ladurie” recull una colla d’estudis. Poden ser basats en l’evolució dels anells de creixement dels arbres, els “ring-tree”, l’evolució de les glaceres, la de les dates de la verema, de les taques solars i fins i tot de les rogatives per demanar la pluja que precisament va recollir l’historiador català Emili Giralt. S'adjunta un dels gràfics que s'gan elaborat a partir dels anells de creixement dels arbres; tema que els forestals coneixen prou be.
Ës així que identifica un període dolç situat entre els segles XIII i XIV, seguit per un període molt fred, el “little Ice Age”que ocupa el segle XVI, per finalment arribar a un rescalfament que s’inicia el 1850, quan encara no s’havien inventat els “spray”. Més tard hi ha anyades particularment fredes, els anys 1901, el 1934 als EUA(Las Uvas de la Ira), a Paris el 1954 que gelà la Sena i l’Abbé Pierre fundà Emmaus i a Catalunya el 1956, que amb temperatures inferiors als 18º sota zero, van cremar totes les oliveres, provocant una forta emigració vers la ciutat i generant una alternativa econòmica de supervivència amb l’aparició de la avicultura intensiva a Las Garrigues i Tarragona.
A dins del món de la recerca ja estant sortint noves veus que relativitzen el tema acusen al món científic de distorsionar greument al problema i distorsionar la realitat. El problema el tenim a prop i no cal anar a buscar excuses llunyanes. Una de les webs de consulta relitivitzadores és la del Dr. Uriarte: http://homepage.mac.com/uriarte/lista.html#climareciente
El fet de relativitzar una situació, no és negar-la, sinó situar-la en el seu lloc adequat. En efecte la nostra memòria històrica és relativament curta. És per això que recomano una lectura de l”Histoire du climt depuis l’année mil” del eminent historiador Le Roy Ladurie. On es demostra que el recalfament comença, fa quatre dies, a partir de la segona part del segle XIX, però no arriba encara als nivells de temperatura i pluges del segle XIV. Era el temps de la Greenlandia (la terra verda; Grenlàndia, en català) que va possibilitar la colonització d’aquesta terra pels víkings.
El rescalfament és evident, encara que no a tot arreu del gran planeta terra. Que pot ser degut potenciat per les activitats humanes? Segurament és veritat, però hi ha altres elements a tenir en compte, com és la variabilitat del clima (gràcies de Déu).
Per tal d’identificar l’evolució del clima ara anomenat, amb un nom propi “el canvi climàtic”, en “Le Roy Ladurie” recull una colla d’estudis. Poden ser basats en l’evolució dels anells de creixement dels arbres, els “ring-tree”, l’evolució de les glaceres, la de les dates de la verema, de les taques solars i fins i tot de les rogatives per demanar la pluja que precisament va recollir l’historiador català Emili Giralt. S'adjunta un dels gràfics que s'gan elaborat a partir dels anells de creixement dels arbres; tema que els forestals coneixen prou be.
Ës així que identifica un període dolç situat entre els segles XIII i XIV, seguit per un període molt fred, el “little Ice Age”que ocupa el segle XVI, per finalment arribar a un rescalfament que s’inicia el 1850, quan encara no s’havien inventat els “spray”. Més tard hi ha anyades particularment fredes, els anys 1901, el 1934 als EUA(Las Uvas de la Ira), a Paris el 1954 que gelà la Sena i l’Abbé Pierre fundà Emmaus i a Catalunya el 1956, que amb temperatures inferiors als 18º sota zero, van cremar totes les oliveres, provocant una forta emigració vers la ciutat i generant una alternativa econòmica de supervivència amb l’aparició de la avicultura intensiva a Las Garrigues i Tarragona.
A dins del món de la recerca ja estant sortint noves veus que relativitzen el tema acusen al món científic de distorsionar greument al problema i distorsionar la realitat. El problema el tenim a prop i no cal anar a buscar excuses llunyanes. Una de les webs de consulta relitivitzadores és la del Dr. Uriarte: http://homepage.mac.com/uriarte/lista.html#climareciente
3.- Però qui contamina? L’Estat espanyol i en progressió constant.
Precisament l’estat espanyol és el que més ha augmentat entre 1990 i el 2.004 les emissions de gas causants del efecte hivernacle. En efecte mentre Espanya ha augmentat un 49%, Canadà un 27%, Austràlia un 25%, EUA un 16%, Itàlia un 12% i el Japó un 7%, El Regne Unit ha disminuït un -14%, Alemanya un -17%, Polònia i Rússia un -31%, Romania un -41% i Ucraïna un -55%.
És un problema de model, i no cal anar massa lluny. La superfície urbanitzada a Catalunya, entre el 1987 i el 2000, representen divuit mil hectàrees més de ciment i totxo que equivalen al espai del Fòrum 2004 multiplicat per 600.
Precisament l’estat espanyol és el que més ha augmentat entre 1990 i el 2.004 les emissions de gas causants del efecte hivernacle. En efecte mentre Espanya ha augmentat un 49%, Canadà un 27%, Austràlia un 25%, EUA un 16%, Itàlia un 12% i el Japó un 7%, El Regne Unit ha disminuït un -14%, Alemanya un -17%, Polònia i Rússia un -31%, Romania un -41% i Ucraïna un -55%.
És un problema de model, i no cal anar massa lluny. La superfície urbanitzada a Catalunya, entre el 1987 i el 2000, representen divuit mil hectàrees més de ciment i totxo que equivalen al espai del Fòrum 2004 multiplicat per 600.
Per veure el trailer del Film "An inconvenient truth" cal pitjar el botó de la creueta o entrar en la web: http://www.youtube.com/watch?v=TUiP6dqPynE
Jordi Peix
Comentaris