La Comissió Europea vol impulsar de forma decisiva el consum de agrocarburants.
El 10 de Gener d’enguany La CE ha presentat una seria d’informes sobre el compliment de la directiva de 2.003 sobre el consum d’energies renovables i entre elles els biocarburants, analitzant la situació de cada Estat i proposant una sèrie de mesures correctives. Tot el tema relacionat amb les energies renovables sovint acaba amb la desfiscalització de determinats usos, complementades amb subvencions en els diferents esglaons de la cadena alimentària. L’objectiu podria consistir en substituir pel 2.020 el 14% del consum dels combustibles de transport per biocarburants. S’ha obert la pesca per els cercadors de subvencions, ja no són només els pagesos sinó també les industries.
1.- Els agrocarburants no són nous cultius, són els mateixos amb un possible millor preu.La promoció dels agrocarburants un nova variable política a tenir en compte amb precaució. Ara es tracta de parlar dels biocarburants a Catalunya. En els darrers mesos hi ha hagut una repetició de propaganda a tots els nivells, per tal d’incitar la producció de matèries primeres per l’elaboració de biocarburants. Hi ha Sindicats que fan conferències, diversos Ministeris i Conselleries i fins i tot Ajuntaments de tot l’Estat que diuen que serà el futur de l’agricultura avalats per la pròpia Comissió Europea que vol promoure la producció d’allò que anomena biocarburants. És possible que tot plegat sigui, una demostració de mala consciència, una nova estratègia per fer canviar al lobby europeu de les gasolineres, o bé una nova manera de disfressar subvencions, o finalment una maniobra per trobar una sortida a la reforma de la PAC en determinats conreus, com és el cas de la remolatxa
L’any 2.006, ha estat un any d’infart pel petroli. El Brent va començar a més de 60 $/barril, per caure a 58, per saltar a 75, tornar a caure, grimpar a 78,3, tornar a caure a 60 i finalment a situar-se, ara a poc més de 53€/barril. El sector dels biocarburants s’han d’anar acostumant a aquest joc, ja que evidentment això fa pujar les matèries primeres i provocant aturades de producció en cas de baixa rendibilitat.
2.- Un fracàs a tot Europa: No s’han complert les previsions sobre biocarburants
La Comissió Europea el 10 de gener va presentar una “ fulla de ruta” que proposa fixar com objectiu mínim obligatori de substituir en un 10% el consum de gasolina i diesel per els biocarburants. Tot això amb l’objectiu de superar el 2.020 el consum del 20% d’energies renovables. L’objectiu evident és en primer lloc reduir les emissions comunitàries de gasos d’efecte hivernacle i en segon lloc substituir les energies fòssils per les renovables. El fracàs en ambdós sentits ha estat evident perquè molts països no veuen l’interès de promoure un nou sector a base de injeccions de subvencions i bonificacions fiscals.
Val a dir que mentre estant les previsions per l’Estat espanyol i concretament per Catalunya és la de seguir augmentant el consum d’energia. (Només cal veure les lluminàries de reis i les vendes de climatitzadors i les estadístiques europees que situen a Espanya en el primer lloc del ranking de consum d’energia). Cal recordar que el 1997 es va fixar un sostre indicatiu d’us per tota la UE a complir el 2.010 d’un consum del 12% d’energies renovables. La realitat és que el consum de les energies renovables representa a finals del 2006 solament el 10%.
Pel que fa als biocarburants la directiva de 2003 va fixar un objectiu d’un 2% pels combustibles de transport pel 2.005 i un 5,75 pel 2.010. (El consum el 2005 era d’un 1% per Europa i un 0,44% per Espanya). La millor o pitjor compliment de la directiva ha estat senzillament la política fiscal de cada país. Ja que per ella mateixa no és rendible.
3.- Que són els biocarburants ( o millor agrocarburants):Són els carburants produïts a partir de matèries primeres d’origen agrari. Els biocarburants, diria jo que per definició no són productes bio, ni orgànics, ni ecològics. Val a dir que el prefixa “bio” que empra la CE es il·legal atenent que no són produïts de la forma que estableixen els propis reglaments de la CE pels productes bio. Es per això que proposo un nom genèric d’agrocarburants.
Biodiesel: Els francesos de forma prou encertada l’anomenen “Diéster”, ja que ha estat obtingut a partir de la trans-esterificació dels greixos, mitjançant l’aplicació d’un alcohol lleuger com metanol o etanol..
Bioetanol: Doncs senzillament el bioetanol és l’alcohol, el de sempre, el de cremar, el de curar les ferides o de beure com el brandy. Ja sigui a partir del vi de la Manxa, el de les melasses de sucre o el de la cervesa. . A part, s’ha de tenir en compte que el bagaç sobrant de la producció d’etanol és molt ric en proteïnes i actualment és molt utilitzat pel bestiar vaqui de llet situat prop de les cerveseres.
Concretament ara quan es parla de bioetanol es pensa especialment amb el procediment cerveser, (per no dir del Wisky), a partir de la fermentació dels cereals. No obstant això, en determinades zones d’Europa, tenint en compte la necessària reducció de la superfície de remolatxa , ja s’han creat tot un grup d’interessos per tal de gaudir a més del quantiós ajut desconnectat, d’altres subvencions per seguir conreant remolatxa i transformar-la en subvencions i bioetanol.
4.- Son energies renovables els agrocarburants? Els biocarburants s’han de promoure, per reduir l’efecte hivernacle?Aquest potser és el primer problema ètic de fons. Els biocarburants aporten més energia que la necessària que s’ha emprat per a produir-la? O sigui el consum d’energia per fer adobs, pesticides, gas-oil per fer anar els tractors i les collitadores i tota la energia necessària per fer el procés de transformació industrial, és inferior o superior a allò produït? Hi ha diversos estudis contradictoris i la majoria negatius. És per això que es proposa definir el problema en casos concrets Seria interessant calcular-ho a les zones de regadiu de la Manxa i als secans dels Monegros i amb industries petites i grans.
Si mireu a la plana web “Désir d’Avenir” (plana oficial de la Ségolène Royale) hi ha una proposta de debat sobre el Bioetanol i l’acusa de Súper-superxeria! ( 23.11.06). actualment a França hi ha 21 fàbriques en construcció.
Paral·lelament la revista “Que Choisir” (120.000 socis) defineix la seva posició amb arguments tècnics molt elaborats. Ja no es tracta d’una postura airada d’un Sindicat Minoritari com Confédération Paysanne ( Bové). Conclusions:
1.- Es constata una manca de consens científic sobre el guany energètic. ( es recomanen estudis seriosos)
2.- El biodiesel és més interessant que el etanol.
3.- L’etanol del Brasil és més barat que l’etanol elaborat a partir dels cereals. ( es recomana la seva importació)
4.- Es recomana esperar la segona generació de biocarburants, més productiva. (potenciar l’ús de biomassa forestal)
5.- Les avantatges fiscals assignades als biocarburants les paguen els consumidors. Proposa reduir les bonificacions tot modulant-les segons beneficies mediambientals i a l’evolució del preu del petroli.
6.- Les avantatges fiscals són excessives pels productors. (es pot entendre a 30$ el barril, però no a 55 /75 $)
7.- Les bonificacions fiscals són exagerades en relació al medi natural i als beneficis energètics
La proposta general de “Que Choisir”, és senzillament la de promoure l’estalvi estructural d’energia. (AVE, rondes, malbaratament en els edificis públics i representatius del país) e importar si cal etanol del Brasil.
5.- Es negoci produir agrocarburants? Si per les subvencions.Si l’energia utilitzada és a preu de mercat i la produïda és subvencionada com ara, doncs segurament si, segons el nivell de la subvenció. Les subvencions s’apliquen a diferents esglaons de la cadena productiva: en la superfície cultivada 45 €/ ha, (o en terres de retirada), al sol industrial (molts ajuntaments el volen regalar), a les inversions industrials (Ministeri d’indústria) i al producte final (100% exempcions fiscals). Les bonificacions no van tenir en compte que el petroli pujaria i milloraria la competitivitat.
En tot cas actualment hi ha fortes discussions en la taula Ministerial de biocarburants pel contracte anual de bioenergia. Vull destacar que l’ajuts de 45€/ha ha estat el mateix pels secans que pels regadius. Per primera vegada es dona un ajut per unitat de superfície no relacionada amb la productivitat.
Actualment l’empresa Sevillana Abengoa, lidera amb 15.000 TM la producció Europea d’Etanol i espanyola d’etanol en fàbriques a Cartagena, La Corunya i ara recentment a Salamanca. A més, és la segona industria dels EUA. Hi ha dues fàbriques en construcció i dues més en projecte. En total farien una capacitat de producció de 800.000 tones
En relació al biodiesel hi ha 12 empreses de producció repartides per tot l’Estat, essent Stocks del Vallès la primera empresa de biodiesel que a més utilitza greixos animals reciclats, la segona fou Bionet a Tarragona que utilitza greixos vegetals i sobrants de l’elaboració de turtrós de soja. La capacitat total futura és de 315.000 tones, la actual de 90.000 tones i la producció de només 14.000 tones. Mentre estant el biodiesel triomfa a Europa (Alemanya). Ara hi ha 16 plantes en construcció i 10 en projecte que suposarien una capacitat de producció de 3.200.000 tones. “La Seda de Barcelona” s’ha proposat entrar en el negoci del biodiesel. Tot plegat sempre a partir d’importacions ja que la producció d’oleaginoses a Espanya és mínima. Val a dir que aquestes plantes poden ajudar a reduir el preu dels turtrós.
Tot comença amb la següent constatació: el 1970 un sac de blat (de 35 quilograms) es podia intercanviar en el mercat internacional per un barril de petroli (159 litres). Ara, comprar un barril de petroli costa l’equivalent de nou sacs de blat. Aquesta relació de nou vegades està duent els EUA al dèficit comercial més important de la història. És per això que la industria agroalimentària a proposar al govern dels EUA reduir les exportacions ja no rendibles de cereals per tal d’evitar les importacions de petroli.
Comparar costos no és gens senzill ja que obliga a relacionar el preu de base les taxes i el total. El Ministeri d’Indústria de França ho ha comparat amb el preu del barril quan era barat, a 32€., establint els diferencials de negoci per producte, que gràcies a les bonificacions és sempre positiu, però sense bonificacions fiscals en cap cas. Però també cal comparar-ho amb els costos d’altres zones, i el Brasil o els EUA són més rendibles.
Com podreu constatar la campanya d’enguany per les indústries espanyoles ha estat fabulosa. Al Estat espanyol la llei d’acompanyament de 2003 capacitat al estat per reduir al 100% la taxa d’hidrocarburs, mentre que a França és del 63% . És per això que els preus dels contractes homologats entre indústries i pagesos es volen modular d’acord amb els preus del barril de petroli.
Costos de producció dels biocarburants: 2004
Etanol Europa 0,4-0,5 euros/l
Etanol Brasil 0,23 euros/l
Etanol USA 0,38* euros/l
Biodiesel Europa 0,35/0,65 euros/l
1€ = 1,25 $.
Font: AIE/IFP
6.- Espanya és el principal productor d’Etanol i el seu derivat ETBE d’Europa!Segons el EuroObserver, Espanya és el país que produeix més alcohols i derivats que s’utilitzen barrejats a la gasolina. La raó és molt senzilla les quantioses subvencions, però també les bones tecnologies de transformació.
Pel que fa al biodiesel la capacitat de producció és 90.000 tones, la producció és de 14.000 tones i la meitat es destina a l’exportació. El lobby petroler a Espanya és encara molt fort per assimilar les innovacions.
El ETBE (etil-tercbutil éter) i el MTBE (èter metil tert-butílic)
Els dos són substitutius del plom en les gasolines. El ETBE és produït a partir del alcohol (etanol), ja que la seva utilització en motors presenta menys problemes que el propi alcohol (etanol). A Espanya tot el bioetanol transformat en ETBE es produeix en les pròpies refineries de petroli que ho utilitza com a substituïu del MTBE
El MTBE, és un líquid inflamable emprat como additiu en la gasolina sense plom. El 2003 el ETBE ja era majoritari als EUA. Actualment 22 Estats Federals han prohibit la utilització del MTBE degut a les contaminacions subterrànies. El Govern demòcrata va iniciar paral·lelament una política de generoses subvencions, que han estat complementades pels Estats Federals i per reduccions impositives.
És el moment de destacar que la Unió Europea no preveu cap restricció al consum de MTBE, ben al contrari, afavorirà el seu consum en la gasolina sense plom (que a Espanya ja és del 3,7%), que representarà un augment del 25%.
7.- El cas de Catalunya:Catalunya és excedentària de subproductes d’interès per produir agrocarburants: greixos vegetals resultats de l’elaboració de turtrós de soja per la fabricació de pinsos i greixos animals sobrants dels processos de les industries càrniques. En canvi Catalunya és greument deficitària en les matèries primeres (per cada kg produït n’importa’m tres) que normalment s’empren per l’elaboració de pinsos (soja i cereals). Com a recordatori Espanya importa anualment entre 3,5 i 4 Milions de tones de panís i entre 2,5 i 3,5 tones de soja. Per tant la millor proposta hauria de ser la de reciclar tot promovent els agrocarburants a partir dels residus de la industria, i la promoció del conreu de cereals per l’elaboració de pinso, tot seguint experimentant els conreus d’oleaginoses i afavorint la bona gestió de les dejeccions ramaderes que poden representar un fort efecte imbornal del CO2 procedent de la matèria orgànica dels purins. Per cert la Fundació Agrícola Catalana ja es va posicionar definint un balanç energètic negatiu de la transformació dels cereals en carburant.
L’actual situació és la millor per la ramaderia catalana, rés d’Etanol que faria encarir els costos dels cereals pinso, una planta de reciclat de greixos animals i una o dues plantes de biodiesel prop dels ports que pot fer baixar els cost de la proteïna del pinso.
8.- Un nou marc de competència entre aliments i energia.Al Gore proposa la producció d’alcohol, que s’abaratiria a la meitat v. defensa que es faci amb els residus agrícoles, ( arrels,bagaç i fulles), per tal d’evitar la competència amb el menjar. Actualment als EUA hi ha 110 fàbriques d’alcohol i 63 en construcció, tot això farà que es redueixin les exportacions de blat de moro i augmentin els preus internacionals empresos per la demanda creixent, entre d’altres d’Espanya. Mentre estant, al país veí Mèxic el preu de les famoses “tortilles” aliment bàsic de les classes socials més pobres s’ha doblat en un any. Donen com sempre la culpa als demés als americans, però el problema real que tenen és de logística i distribució i sobretot dels monopolis locals. Una vegada més s’acusa a la globalització quan el que no segueix les regles és el país.
Tot s’ha de dir és que els biocarburants emeten entre un 40 i un 80% menys de Co2 a l’atmosfera, no emeten sofre i menys partícules que el petroli. Segurament és per això que Bill Gates el patró de Microsoft va invertir en bioetanol, prenent una participació important de la Pacífic Ethanol Inc (PEIX al NASDAQ) que tots ja coneixeu i no pas d’Abengoa.
Jordi peix
El 10 de Gener d’enguany La CE ha presentat una seria d’informes sobre el compliment de la directiva de 2.003 sobre el consum d’energies renovables i entre elles els biocarburants, analitzant la situació de cada Estat i proposant una sèrie de mesures correctives. Tot el tema relacionat amb les energies renovables sovint acaba amb la desfiscalització de determinats usos, complementades amb subvencions en els diferents esglaons de la cadena alimentària. L’objectiu podria consistir en substituir pel 2.020 el 14% del consum dels combustibles de transport per biocarburants. S’ha obert la pesca per els cercadors de subvencions, ja no són només els pagesos sinó també les industries.
1.- Els agrocarburants no són nous cultius, són els mateixos amb un possible millor preu.La promoció dels agrocarburants un nova variable política a tenir en compte amb precaució. Ara es tracta de parlar dels biocarburants a Catalunya. En els darrers mesos hi ha hagut una repetició de propaganda a tots els nivells, per tal d’incitar la producció de matèries primeres per l’elaboració de biocarburants. Hi ha Sindicats que fan conferències, diversos Ministeris i Conselleries i fins i tot Ajuntaments de tot l’Estat que diuen que serà el futur de l’agricultura avalats per la pròpia Comissió Europea que vol promoure la producció d’allò que anomena biocarburants. És possible que tot plegat sigui, una demostració de mala consciència, una nova estratègia per fer canviar al lobby europeu de les gasolineres, o bé una nova manera de disfressar subvencions, o finalment una maniobra per trobar una sortida a la reforma de la PAC en determinats conreus, com és el cas de la remolatxa
L’any 2.006, ha estat un any d’infart pel petroli. El Brent va començar a més de 60 $/barril, per caure a 58, per saltar a 75, tornar a caure, grimpar a 78,3, tornar a caure a 60 i finalment a situar-se, ara a poc més de 53€/barril. El sector dels biocarburants s’han d’anar acostumant a aquest joc, ja que evidentment això fa pujar les matèries primeres i provocant aturades de producció en cas de baixa rendibilitat.
2.- Un fracàs a tot Europa: No s’han complert les previsions sobre biocarburants
La Comissió Europea el 10 de gener va presentar una “ fulla de ruta” que proposa fixar com objectiu mínim obligatori de substituir en un 10% el consum de gasolina i diesel per els biocarburants. Tot això amb l’objectiu de superar el 2.020 el consum del 20% d’energies renovables. L’objectiu evident és en primer lloc reduir les emissions comunitàries de gasos d’efecte hivernacle i en segon lloc substituir les energies fòssils per les renovables. El fracàs en ambdós sentits ha estat evident perquè molts països no veuen l’interès de promoure un nou sector a base de injeccions de subvencions i bonificacions fiscals.
Val a dir que mentre estant les previsions per l’Estat espanyol i concretament per Catalunya és la de seguir augmentant el consum d’energia. (Només cal veure les lluminàries de reis i les vendes de climatitzadors i les estadístiques europees que situen a Espanya en el primer lloc del ranking de consum d’energia). Cal recordar que el 1997 es va fixar un sostre indicatiu d’us per tota la UE a complir el 2.010 d’un consum del 12% d’energies renovables. La realitat és que el consum de les energies renovables representa a finals del 2006 solament el 10%.
Pel que fa als biocarburants la directiva de 2003 va fixar un objectiu d’un 2% pels combustibles de transport pel 2.005 i un 5,75 pel 2.010. (El consum el 2005 era d’un 1% per Europa i un 0,44% per Espanya). La millor o pitjor compliment de la directiva ha estat senzillament la política fiscal de cada país. Ja que per ella mateixa no és rendible.
3.- Que són els biocarburants ( o millor agrocarburants):Són els carburants produïts a partir de matèries primeres d’origen agrari. Els biocarburants, diria jo que per definició no són productes bio, ni orgànics, ni ecològics. Val a dir que el prefixa “bio” que empra la CE es il·legal atenent que no són produïts de la forma que estableixen els propis reglaments de la CE pels productes bio. Es per això que proposo un nom genèric d’agrocarburants.
Biodiesel: Els francesos de forma prou encertada l’anomenen “Diéster”, ja que ha estat obtingut a partir de la trans-esterificació dels greixos, mitjançant l’aplicació d’un alcohol lleuger com metanol o etanol..
Bioetanol: Doncs senzillament el bioetanol és l’alcohol, el de sempre, el de cremar, el de curar les ferides o de beure com el brandy. Ja sigui a partir del vi de la Manxa, el de les melasses de sucre o el de la cervesa. . A part, s’ha de tenir en compte que el bagaç sobrant de la producció d’etanol és molt ric en proteïnes i actualment és molt utilitzat pel bestiar vaqui de llet situat prop de les cerveseres.
Concretament ara quan es parla de bioetanol es pensa especialment amb el procediment cerveser, (per no dir del Wisky), a partir de la fermentació dels cereals. No obstant això, en determinades zones d’Europa, tenint en compte la necessària reducció de la superfície de remolatxa , ja s’han creat tot un grup d’interessos per tal de gaudir a més del quantiós ajut desconnectat, d’altres subvencions per seguir conreant remolatxa i transformar-la en subvencions i bioetanol.
4.- Son energies renovables els agrocarburants? Els biocarburants s’han de promoure, per reduir l’efecte hivernacle?Aquest potser és el primer problema ètic de fons. Els biocarburants aporten més energia que la necessària que s’ha emprat per a produir-la? O sigui el consum d’energia per fer adobs, pesticides, gas-oil per fer anar els tractors i les collitadores i tota la energia necessària per fer el procés de transformació industrial, és inferior o superior a allò produït? Hi ha diversos estudis contradictoris i la majoria negatius. És per això que es proposa definir el problema en casos concrets Seria interessant calcular-ho a les zones de regadiu de la Manxa i als secans dels Monegros i amb industries petites i grans.
Si mireu a la plana web “Désir d’Avenir” (plana oficial de la Ségolène Royale) hi ha una proposta de debat sobre el Bioetanol i l’acusa de Súper-superxeria! ( 23.11.06). actualment a França hi ha 21 fàbriques en construcció.
Paral·lelament la revista “Que Choisir” (120.000 socis) defineix la seva posició amb arguments tècnics molt elaborats. Ja no es tracta d’una postura airada d’un Sindicat Minoritari com Confédération Paysanne ( Bové). Conclusions:
1.- Es constata una manca de consens científic sobre el guany energètic. ( es recomanen estudis seriosos)
2.- El biodiesel és més interessant que el etanol.
3.- L’etanol del Brasil és més barat que l’etanol elaborat a partir dels cereals. ( es recomana la seva importació)
4.- Es recomana esperar la segona generació de biocarburants, més productiva. (potenciar l’ús de biomassa forestal)
5.- Les avantatges fiscals assignades als biocarburants les paguen els consumidors. Proposa reduir les bonificacions tot modulant-les segons beneficies mediambientals i a l’evolució del preu del petroli.
6.- Les avantatges fiscals són excessives pels productors. (es pot entendre a 30$ el barril, però no a 55 /75 $)
7.- Les bonificacions fiscals són exagerades en relació al medi natural i als beneficis energètics
La proposta general de “Que Choisir”, és senzillament la de promoure l’estalvi estructural d’energia. (AVE, rondes, malbaratament en els edificis públics i representatius del país) e importar si cal etanol del Brasil.
5.- Es negoci produir agrocarburants? Si per les subvencions.Si l’energia utilitzada és a preu de mercat i la produïda és subvencionada com ara, doncs segurament si, segons el nivell de la subvenció. Les subvencions s’apliquen a diferents esglaons de la cadena productiva: en la superfície cultivada 45 €/ ha, (o en terres de retirada), al sol industrial (molts ajuntaments el volen regalar), a les inversions industrials (Ministeri d’indústria) i al producte final (100% exempcions fiscals). Les bonificacions no van tenir en compte que el petroli pujaria i milloraria la competitivitat.
En tot cas actualment hi ha fortes discussions en la taula Ministerial de biocarburants pel contracte anual de bioenergia. Vull destacar que l’ajuts de 45€/ha ha estat el mateix pels secans que pels regadius. Per primera vegada es dona un ajut per unitat de superfície no relacionada amb la productivitat.
Actualment l’empresa Sevillana Abengoa, lidera amb 15.000 TM la producció Europea d’Etanol i espanyola d’etanol en fàbriques a Cartagena, La Corunya i ara recentment a Salamanca. A més, és la segona industria dels EUA. Hi ha dues fàbriques en construcció i dues més en projecte. En total farien una capacitat de producció de 800.000 tones
En relació al biodiesel hi ha 12 empreses de producció repartides per tot l’Estat, essent Stocks del Vallès la primera empresa de biodiesel que a més utilitza greixos animals reciclats, la segona fou Bionet a Tarragona que utilitza greixos vegetals i sobrants de l’elaboració de turtrós de soja. La capacitat total futura és de 315.000 tones, la actual de 90.000 tones i la producció de només 14.000 tones. Mentre estant el biodiesel triomfa a Europa (Alemanya). Ara hi ha 16 plantes en construcció i 10 en projecte que suposarien una capacitat de producció de 3.200.000 tones. “La Seda de Barcelona” s’ha proposat entrar en el negoci del biodiesel. Tot plegat sempre a partir d’importacions ja que la producció d’oleaginoses a Espanya és mínima. Val a dir que aquestes plantes poden ajudar a reduir el preu dels turtrós.
Tot comença amb la següent constatació: el 1970 un sac de blat (de 35 quilograms) es podia intercanviar en el mercat internacional per un barril de petroli (159 litres). Ara, comprar un barril de petroli costa l’equivalent de nou sacs de blat. Aquesta relació de nou vegades està duent els EUA al dèficit comercial més important de la història. És per això que la industria agroalimentària a proposar al govern dels EUA reduir les exportacions ja no rendibles de cereals per tal d’evitar les importacions de petroli.
Comparar costos no és gens senzill ja que obliga a relacionar el preu de base les taxes i el total. El Ministeri d’Indústria de França ho ha comparat amb el preu del barril quan era barat, a 32€., establint els diferencials de negoci per producte, que gràcies a les bonificacions és sempre positiu, però sense bonificacions fiscals en cap cas. Però també cal comparar-ho amb els costos d’altres zones, i el Brasil o els EUA són més rendibles.
Com podreu constatar la campanya d’enguany per les indústries espanyoles ha estat fabulosa. Al Estat espanyol la llei d’acompanyament de 2003 capacitat al estat per reduir al 100% la taxa d’hidrocarburs, mentre que a França és del 63% . És per això que els preus dels contractes homologats entre indústries i pagesos es volen modular d’acord amb els preus del barril de petroli.
Costos de producció dels biocarburants: 2004
Etanol Europa 0,4-0,5 euros/l
Etanol Brasil 0,23 euros/l
Etanol USA 0,38* euros/l
Biodiesel Europa 0,35/0,65 euros/l
1€ = 1,25 $.
Font: AIE/IFP
6.- Espanya és el principal productor d’Etanol i el seu derivat ETBE d’Europa!Segons el EuroObserver, Espanya és el país que produeix més alcohols i derivats que s’utilitzen barrejats a la gasolina. La raó és molt senzilla les quantioses subvencions, però també les bones tecnologies de transformació.
Pel que fa al biodiesel la capacitat de producció és 90.000 tones, la producció és de 14.000 tones i la meitat es destina a l’exportació. El lobby petroler a Espanya és encara molt fort per assimilar les innovacions.
El ETBE (etil-tercbutil éter) i el MTBE (èter metil tert-butílic)
Els dos són substitutius del plom en les gasolines. El ETBE és produït a partir del alcohol (etanol), ja que la seva utilització en motors presenta menys problemes que el propi alcohol (etanol). A Espanya tot el bioetanol transformat en ETBE es produeix en les pròpies refineries de petroli que ho utilitza com a substituïu del MTBE
El MTBE, és un líquid inflamable emprat como additiu en la gasolina sense plom. El 2003 el ETBE ja era majoritari als EUA. Actualment 22 Estats Federals han prohibit la utilització del MTBE degut a les contaminacions subterrànies. El Govern demòcrata va iniciar paral·lelament una política de generoses subvencions, que han estat complementades pels Estats Federals i per reduccions impositives.
És el moment de destacar que la Unió Europea no preveu cap restricció al consum de MTBE, ben al contrari, afavorirà el seu consum en la gasolina sense plom (que a Espanya ja és del 3,7%), que representarà un augment del 25%.
7.- El cas de Catalunya:Catalunya és excedentària de subproductes d’interès per produir agrocarburants: greixos vegetals resultats de l’elaboració de turtrós de soja per la fabricació de pinsos i greixos animals sobrants dels processos de les industries càrniques. En canvi Catalunya és greument deficitària en les matèries primeres (per cada kg produït n’importa’m tres) que normalment s’empren per l’elaboració de pinsos (soja i cereals). Com a recordatori Espanya importa anualment entre 3,5 i 4 Milions de tones de panís i entre 2,5 i 3,5 tones de soja. Per tant la millor proposta hauria de ser la de reciclar tot promovent els agrocarburants a partir dels residus de la industria, i la promoció del conreu de cereals per l’elaboració de pinso, tot seguint experimentant els conreus d’oleaginoses i afavorint la bona gestió de les dejeccions ramaderes que poden representar un fort efecte imbornal del CO2 procedent de la matèria orgànica dels purins. Per cert la Fundació Agrícola Catalana ja es va posicionar definint un balanç energètic negatiu de la transformació dels cereals en carburant.
L’actual situació és la millor per la ramaderia catalana, rés d’Etanol que faria encarir els costos dels cereals pinso, una planta de reciclat de greixos animals i una o dues plantes de biodiesel prop dels ports que pot fer baixar els cost de la proteïna del pinso.
8.- Un nou marc de competència entre aliments i energia.Al Gore proposa la producció d’alcohol, que s’abaratiria a la meitat v. defensa que es faci amb els residus agrícoles, ( arrels,bagaç i fulles), per tal d’evitar la competència amb el menjar. Actualment als EUA hi ha 110 fàbriques d’alcohol i 63 en construcció, tot això farà que es redueixin les exportacions de blat de moro i augmentin els preus internacionals empresos per la demanda creixent, entre d’altres d’Espanya. Mentre estant, al país veí Mèxic el preu de les famoses “tortilles” aliment bàsic de les classes socials més pobres s’ha doblat en un any. Donen com sempre la culpa als demés als americans, però el problema real que tenen és de logística i distribució i sobretot dels monopolis locals. Una vegada més s’acusa a la globalització quan el que no segueix les regles és el país.
Tot s’ha de dir és que els biocarburants emeten entre un 40 i un 80% menys de Co2 a l’atmosfera, no emeten sofre i menys partícules que el petroli. Segurament és per això que Bill Gates el patró de Microsoft va invertir en bioetanol, prenent una participació important de la Pacífic Ethanol Inc (PEIX al NASDAQ) que tots ja coneixeu i no pas d’Abengoa.
Jordi peix
Comentaris