El “Llibre dels Secrets d’Agricultura, Casa, Rústica i Pastoril” editat el 1617 és el més important “best-seller” sobre la ciència de l’agricultura
És el llibre d’agricultura més llegit a Europa des de 1617, se n’han fet 18 edicions. Ha estat el llibre d’agricultura més traduït. En castellà va superar llargament el Manual d’Agricultura de Gabriel Alonso. Herrera de 1515. En francès va superar al seu coetani, Olivier de Serres (1529/1619). Le Théâtre d'agriculture et mesnage des champs que fou publicat el 1600 i és un gran tractat sobre l’agricultura continental. Olivier de Serres escriu des de Pradel, prop de Lyon. Un dels fets que va incidir en la importància de Fra Miquel Agustí és que és molt pedagògic, senzill i escriu sobre l’agricultura mediterrània. Els pagesos i no pagesos sabien poc de lletra.
També és d’interès recordar que Fra Miquel, era catòlic i en canvi “Olivier des Serres” protestant. No s’observen interferències entre O de Serres i Fra Miquel Agustí. Es pot dir que Fra Miquel segueix encara l’escola clàssica i O de Serres, a partir de l’escola clàssica, és més modern i recull observacions més personals sobre el terreny.
Un dels signes de la seva divulgació en tot el món mediterrani és la incorporació en l’edició castellana d’un diccionari de plantes en Català, Castellà, Francès, Portuguès, Italià i Llatí
1.- Les edicions
1.1.- Descripció d’una primera edició
Disposa d’un portada amb doble orla i escut; diversos gravats al text, un de plegat; caplletres. Fra Miquel Agustí fou agrònom i prior de l’ordre de Sant Joan de Jerusalem a Perpinyà, motiu pel qual el llibre és conegut com "El Prior" i del qual es feren moltes edicions fins al segle XVIII. Esteve Liberós (o Lliberós) imprimeix a Barcelona del 1607 al 1633, als anys 1614-15 és soci de Gabriel Graells, i després del 1633 possiblement s'estableix a Múrcia, on sembla que és actiu fins al 1652
1.2.- Descripció del facsímil que es troba a la venda per Ed. Altafulla.
Miquel Agustí ]LLIBRE DELS SECRETS DE AGRICVLTVRA CASA RVSTICA Y PASTORIL. RECOPILAT DE DIVERSOS AVTORS, Antichs y moderns, de llenguas Llatina, Italiana, y Francesa, en nostra vulgar llengua Catalana, per Fra Miquel Agusti Prior del Temple de la fidelissima Vila de Perpinya, de la Religio del Hospital de Sant Ioan de Hierusalem: natural de la Vila de Banyoles Bisbat de Gerona. DIRIGIT AL MOLT ILLVSTRE SENYOR FRA DON Onofre de Copons Balliu de Mallorca, y Comanador de la Comanda de Granyena, y de la Comanda Magistral del Masdeu, de la dita sagrada Religio EN LO FVLL SEGVENT SE VEVRAN breument les materias que lo Autor tracta y ensenya en los tres Llibres, sense altres curiositats, en que està diuidit dit Llibre. AB LLICENCIA Y PRIVILEGI. Estampat en Barcelona en la Estampa de Esteue Liberôs en lo Carrer de Sant Domingo. Any M. DC. XVII.432 pp + làmina desplegable encartada · Rústica · 20 x 29 cm · ISBN: 84-7900-113-5PVP 66,11 euros
1.3.- Contingut:
Miquel Agustí (Banyoles 1560-1630), era prior de l'ordre de Sant Joan a Perpinyà i es dedicà al conreu de les terres del seu priorat. A partir de la seva experiència, publicà aquesta obra en forma de consells pràctics on tracta de diversos temes relacionats amb la vida al camp: previsions del temps, feines del camp relacionades amb el blat, el vi, els arbres fruiters, els adobs; explotacions i petites indústries casolanes com l'aviram, la seda, el cànem i les conserves; remeis contra malalties de persones, animals i plantes; distribució de les dependècies de la casa i dels horts i jardins...
L'obra tingué una difusió molt ràpida i després de la seva primera edició en català de Barcelona el 1617, el 1625 es publicà la versió castellana a Saragossa a la qual s'afegí una nova part sobre la caça i un vocabulari de termes agrícoles en sis idiomes (castellà, català, llatí, portuguès, italià i francès). La pròxima edició es feu a Perpinyà el 1626 i després vàries vegades a Barcelona, Saragossa i Madrid. Les últimes són de Madrid el 1781 i Barcelona el 1785. En total se'n compten més de vint. En català només hi ha la primera edició que segons Palau és rara i difícil de trobar i més encara en bon estat.
A la Biblioteca de la Universitat de Barcelona hi ha un exemplar de l'edició de Perpinyà de 1626), un altre de Saragossa de 1646 i dues més de Barcelona ja del segle XVIII (1722 i 1762)
2. Consideracions sobre la publicació
La seva incidència ha durant fins després de la Guerra civil. Encara avui s’empra la seva roda dels anys fèrtils per decorar el “Calendari del Pagès. És un clàssic, en la Mediterrània i a Sud Amèrica.
Dona una determinada visió de l’agricultura, molt lligada a una realitat quotidiana coneguda. Es pot dir que defineix “l’ús i costum de bon pagès” de Catalunya. Ón hi passa tota la vida. És nat a Banyoles i mora a Perpinyà o Masdéu. El llibre fou publicat essent Prior del Temple a Perpinyà. És per això que és conegut en castellà, com llibre del “Prior”.
Te 300 anys de vigència, evidentment no conté les innovacions nord europees del XVIII, que no es van aplicar a la Catalunya mediterrània per manca d’estructures de la terra adients. No proposa noves tècniques, promou més que un creixement de l’agricultura, una millora de la gestió i de les estratègies productives. Es basa en la millora de la gestió i l’adaptació dels conreus a la terra.
S’aconsella rellegir-ho pensant en una agricultura sostenible, però exigeix una reanàlisi del passat. (un retorn). S’hi troben “nous vells” conreus com la ruca (rúcula). Es poden aplicar “noves” tècniques tradicionals de conreu.
3.- On trobar el llibre?
- Hi ha hagut diverses reedicions en facsímil, en català i castellà, que encara es troba en les llibreries de vell.
- Es pot trobar en diverses Biblioteques de Catalunya, en les primeres impressions del XVII.
- Es pot consultar per internet en la biblioteca “Cervantes Virtual en la seva versió castellana en la seva totalitat o catalana en una compilació a: http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12363859710144839987213/index.htm
- Es pot comprar el facsímil a Edicions Altafulla.
4.- Fra Miquel era un gran empresari agrari.
Els Hospitalers de l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem varen rebre les possessions dels templaris, a la seva dissolució. A França el 1793 varen passar a possessió del Estat . La Comanda de Perpinyà tenia moltes possessions agrícoles. Al Rosselló, el Temple tenia dues comandes la del Masdéu i la de Perpinyà amb moltes possessions, tant agrícoles com urbanes i drets sobre forns, i molins. Incloïa diverses sots-comandes per gestionar millor el territori: Masdéu que s’incorporà directament a Perpinyà, Mas Garriga, d’Orla, Palau de Vidre ( Palau i Cotlliure), Sant Hipòlit (prop de Salses), Centernac, Cobós. La casa de Perpinyà va compartir amb la del Masdéu la capitalitat del Temple rosellonés en tot allò que concernia les relacions polítiques i comercials. Aquest apartat és extret de Joan Fuguet Sans: “L’arquitectura dels temples a Catalunya”.
Els Templaris es trobaven molt lligats a la Vila de Perpinyà. El 1172 havien rebut els drets sobre els forns i els pesos i mesures de Perpinyà. El Temple va realitzar en tot el Rosselló, moltes accions de millora, en els molins, assecament d’estanys, roturació de conreus i millora de muntanyes. Disposaven de diversos ramats d’ovelles ( 4000 ovelles a Comalada), bous i eugues i els drets corresponents sobre pastures. A Perpinyà va urbanitzar de forma moderna el actual Barri de Sant Mateu i a finals del S XIII ordenar tota l’agricultura del Rosselló. Tot això es pot trobar en els Arxius Departamentals de Perpinyà que conserven un important fons documental del Ordre del Temple, constituït per un cartulari “El llibre de la Creu”.
Del Convent de Perpinyà on potser va ser enterrat Fra Miquel Agustí no en queda res. Es trobava en la zona limitada pels actuals carrers Mailly, de l’Angel i de la Campana d’Or. El carrer del temple devia seguir l’actual Campana d’Or. Estava davant del pont del Turó sobre el riu bassa. El Temple devia estar fortificat, segons explica Desclot en les seves Cròniques. Les guerres del SXVII, entre elles la dels segadors (1639) el van deixar segurament malparat i les fortificacions de Vauban de 1670 el van situar ja a dins de la Vila on va quedar com un Palau.
També es pot considerar que fou enterrat a Masdéu, des de on es gestionaven totes les possessions i tenia una funció més política. Caldria esbrinar-ho, ja que sembla que l’esglèsia conventual encara està dempeus. La Comanda de Masdéu és un exemple d’explotació agropecuaria i rural. Hi havia de tot.. Masdéu es troba actualment al municipi de Trullars. Totes les possessions del Temple passaren a l’Ordre dels Hospitalers. Actualment tota la documentació es troba a Barcelona en l’Arxiu del Gran Priorat a Barcelona. (Ordenes Religiosas y Militares: Gran Priorato de Cataluña de la orden de San Juan de Jerusalén, en l’Arxiu de la Corona d’Aragó). La casa del Masdéu fou bombardejada a finals de 1945 i es troba en molt mal estat.
Jordi Peix
És el llibre d’agricultura més llegit a Europa des de 1617, se n’han fet 18 edicions. Ha estat el llibre d’agricultura més traduït. En castellà va superar llargament el Manual d’Agricultura de Gabriel Alonso. Herrera de 1515. En francès va superar al seu coetani, Olivier de Serres (1529/1619). Le Théâtre d'agriculture et mesnage des champs que fou publicat el 1600 i és un gran tractat sobre l’agricultura continental. Olivier de Serres escriu des de Pradel, prop de Lyon. Un dels fets que va incidir en la importància de Fra Miquel Agustí és que és molt pedagògic, senzill i escriu sobre l’agricultura mediterrània. Els pagesos i no pagesos sabien poc de lletra.
També és d’interès recordar que Fra Miquel, era catòlic i en canvi “Olivier des Serres” protestant. No s’observen interferències entre O de Serres i Fra Miquel Agustí. Es pot dir que Fra Miquel segueix encara l’escola clàssica i O de Serres, a partir de l’escola clàssica, és més modern i recull observacions més personals sobre el terreny.
Un dels signes de la seva divulgació en tot el món mediterrani és la incorporació en l’edició castellana d’un diccionari de plantes en Català, Castellà, Francès, Portuguès, Italià i Llatí
1.- Les edicions
1.1.- Descripció d’una primera edició
Disposa d’un portada amb doble orla i escut; diversos gravats al text, un de plegat; caplletres. Fra Miquel Agustí fou agrònom i prior de l’ordre de Sant Joan de Jerusalem a Perpinyà, motiu pel qual el llibre és conegut com "El Prior" i del qual es feren moltes edicions fins al segle XVIII. Esteve Liberós (o Lliberós) imprimeix a Barcelona del 1607 al 1633, als anys 1614-15 és soci de Gabriel Graells, i després del 1633 possiblement s'estableix a Múrcia, on sembla que és actiu fins al 1652
1.2.- Descripció del facsímil que es troba a la venda per Ed. Altafulla.
Miquel Agustí ]LLIBRE DELS SECRETS DE AGRICVLTVRA CASA RVSTICA Y PASTORIL. RECOPILAT DE DIVERSOS AVTORS, Antichs y moderns, de llenguas Llatina, Italiana, y Francesa, en nostra vulgar llengua Catalana, per Fra Miquel Agusti Prior del Temple de la fidelissima Vila de Perpinya, de la Religio del Hospital de Sant Ioan de Hierusalem: natural de la Vila de Banyoles Bisbat de Gerona. DIRIGIT AL MOLT ILLVSTRE SENYOR FRA DON Onofre de Copons Balliu de Mallorca, y Comanador de la Comanda de Granyena, y de la Comanda Magistral del Masdeu, de la dita sagrada Religio EN LO FVLL SEGVENT SE VEVRAN breument les materias que lo Autor tracta y ensenya en los tres Llibres, sense altres curiositats, en que està diuidit dit Llibre. AB LLICENCIA Y PRIVILEGI. Estampat en Barcelona en la Estampa de Esteue Liberôs en lo Carrer de Sant Domingo. Any M. DC. XVII.432 pp + làmina desplegable encartada · Rústica · 20 x 29 cm · ISBN: 84-7900-113-5PVP 66,11 euros
1.3.- Contingut:
Miquel Agustí (Banyoles 1560-1630), era prior de l'ordre de Sant Joan a Perpinyà i es dedicà al conreu de les terres del seu priorat. A partir de la seva experiència, publicà aquesta obra en forma de consells pràctics on tracta de diversos temes relacionats amb la vida al camp: previsions del temps, feines del camp relacionades amb el blat, el vi, els arbres fruiters, els adobs; explotacions i petites indústries casolanes com l'aviram, la seda, el cànem i les conserves; remeis contra malalties de persones, animals i plantes; distribució de les dependècies de la casa i dels horts i jardins...
L'obra tingué una difusió molt ràpida i després de la seva primera edició en català de Barcelona el 1617, el 1625 es publicà la versió castellana a Saragossa a la qual s'afegí una nova part sobre la caça i un vocabulari de termes agrícoles en sis idiomes (castellà, català, llatí, portuguès, italià i francès). La pròxima edició es feu a Perpinyà el 1626 i després vàries vegades a Barcelona, Saragossa i Madrid. Les últimes són de Madrid el 1781 i Barcelona el 1785. En total se'n compten més de vint. En català només hi ha la primera edició que segons Palau és rara i difícil de trobar i més encara en bon estat.
A la Biblioteca de la Universitat de Barcelona hi ha un exemplar de l'edició de Perpinyà de 1626), un altre de Saragossa de 1646 i dues més de Barcelona ja del segle XVIII (1722 i 1762)
2. Consideracions sobre la publicació
La seva incidència ha durant fins després de la Guerra civil. Encara avui s’empra la seva roda dels anys fèrtils per decorar el “Calendari del Pagès. És un clàssic, en la Mediterrània i a Sud Amèrica.
Dona una determinada visió de l’agricultura, molt lligada a una realitat quotidiana coneguda. Es pot dir que defineix “l’ús i costum de bon pagès” de Catalunya. Ón hi passa tota la vida. És nat a Banyoles i mora a Perpinyà o Masdéu. El llibre fou publicat essent Prior del Temple a Perpinyà. És per això que és conegut en castellà, com llibre del “Prior”.
Te 300 anys de vigència, evidentment no conté les innovacions nord europees del XVIII, que no es van aplicar a la Catalunya mediterrània per manca d’estructures de la terra adients. No proposa noves tècniques, promou més que un creixement de l’agricultura, una millora de la gestió i de les estratègies productives. Es basa en la millora de la gestió i l’adaptació dels conreus a la terra.
S’aconsella rellegir-ho pensant en una agricultura sostenible, però exigeix una reanàlisi del passat. (un retorn). S’hi troben “nous vells” conreus com la ruca (rúcula). Es poden aplicar “noves” tècniques tradicionals de conreu.
3.- On trobar el llibre?
- Hi ha hagut diverses reedicions en facsímil, en català i castellà, que encara es troba en les llibreries de vell.
- Es pot trobar en diverses Biblioteques de Catalunya, en les primeres impressions del XVII.
- Es pot consultar per internet en la biblioteca “Cervantes Virtual en la seva versió castellana en la seva totalitat o catalana en una compilació a: http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12363859710144839987213/index.htm
- Es pot comprar el facsímil a Edicions Altafulla.
4.- Fra Miquel era un gran empresari agrari.
Els Hospitalers de l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem varen rebre les possessions dels templaris, a la seva dissolució. A França el 1793 varen passar a possessió del Estat . La Comanda de Perpinyà tenia moltes possessions agrícoles. Al Rosselló, el Temple tenia dues comandes la del Masdéu i la de Perpinyà amb moltes possessions, tant agrícoles com urbanes i drets sobre forns, i molins. Incloïa diverses sots-comandes per gestionar millor el territori: Masdéu que s’incorporà directament a Perpinyà, Mas Garriga, d’Orla, Palau de Vidre ( Palau i Cotlliure), Sant Hipòlit (prop de Salses), Centernac, Cobós. La casa de Perpinyà va compartir amb la del Masdéu la capitalitat del Temple rosellonés en tot allò que concernia les relacions polítiques i comercials. Aquest apartat és extret de Joan Fuguet Sans: “L’arquitectura dels temples a Catalunya”.
Els Templaris es trobaven molt lligats a la Vila de Perpinyà. El 1172 havien rebut els drets sobre els forns i els pesos i mesures de Perpinyà. El Temple va realitzar en tot el Rosselló, moltes accions de millora, en els molins, assecament d’estanys, roturació de conreus i millora de muntanyes. Disposaven de diversos ramats d’ovelles ( 4000 ovelles a Comalada), bous i eugues i els drets corresponents sobre pastures. A Perpinyà va urbanitzar de forma moderna el actual Barri de Sant Mateu i a finals del S XIII ordenar tota l’agricultura del Rosselló. Tot això es pot trobar en els Arxius Departamentals de Perpinyà que conserven un important fons documental del Ordre del Temple, constituït per un cartulari “El llibre de la Creu”.
Del Convent de Perpinyà on potser va ser enterrat Fra Miquel Agustí no en queda res. Es trobava en la zona limitada pels actuals carrers Mailly, de l’Angel i de la Campana d’Or. El carrer del temple devia seguir l’actual Campana d’Or. Estava davant del pont del Turó sobre el riu bassa. El Temple devia estar fortificat, segons explica Desclot en les seves Cròniques. Les guerres del SXVII, entre elles la dels segadors (1639) el van deixar segurament malparat i les fortificacions de Vauban de 1670 el van situar ja a dins de la Vila on va quedar com un Palau.
També es pot considerar que fou enterrat a Masdéu, des de on es gestionaven totes les possessions i tenia una funció més política. Caldria esbrinar-ho, ja que sembla que l’esglèsia conventual encara està dempeus. La Comanda de Masdéu és un exemple d’explotació agropecuaria i rural. Hi havia de tot.. Masdéu es troba actualment al municipi de Trullars. Totes les possessions del Temple passaren a l’Ordre dels Hospitalers. Actualment tota la documentació es troba a Barcelona en l’Arxiu del Gran Priorat a Barcelona. (Ordenes Religiosas y Militares: Gran Priorato de Cataluña de la orden de San Juan de Jerusalén, en l’Arxiu de la Corona d’Aragó). La casa del Masdéu fou bombardejada a finals de 1945 i es troba en molt mal estat.
Jordi Peix
Comentaris