Dinamarca un model exemplar en relació als purins



El nitrogen i el bestiar: Dinamarca / Catalunya. (Mai és tard si s’arriba d’hora.)

1.- Les dejeccions ramaderes i Catalunya
En molts fòrums o tertúlies es freqüent que els tècnics o ramaders manifestin que a Dinamarca hi ha molts porcs, i ningú els hi diu rés en relació a les dejeccions ramaderes. En canvi els pobres ramaders catalans es troben indegudament agredits pel tema dels purins.

Vull recordar expressament que el 1991, vaig proposar personalment la necessitat de crear una empresa (merdasa) per tal de gestionar els excedents de purins, existents llavors a Catalunya i que ja superaven els de Dinamarca.Era un dels primers temes vitals pel creixement de Catalunya. Fins i tot, al Col•legi de Veterinaris es van celebrar unes reunions obertes en que es va analitzar l’empresa creada a Holanda per realitzar aquesta funció.

Ara, la creació de GESFER, ve a suposar el començament de la possible planificació del problema 15 anys desprès. El punt a partida ha de ser la millor gestió de l’aplicació de les dejeccions i el segon pas l’eliminació estricta dels excedents.

2.-Unitats ramaderes per ha llaurada

2.1.- Unitats Ramaderes a Catalunya i a Dinamarca.
Per comparar dos sistemes ramaders és normal utilitzar les unitats ramaderes (UR). A Dinamarca no només hi ha porcs, sinó que hi ha vaques i vedells, en un nivell similar. (1M de UR de porcs i 1Milió de UR de boví).

Catalunya: 2.982.131 UR
Dinamarca: 2.280.994 UR

2.2.- Superfície cultivada:
Catalunya. 817.031 ha
Dinamarca: 2.411.000 ha

2.3.- Evolució de les UR / ha llaurada segons províncies

1989 2003
Barcelona 3,17 4,70
Girona 3,47 4,78
Lleida 2,32 4,01
Tarragona 1,35 1,79
Catalunya 2,36 3,65

2.4.- Mitjana de UR /ha a Dinamarca i Catalunya.
Catalunya: 3,65 / Unitats ramaderes / ha llaurada
Dinamarca: 0,946 UR /ha.

3.- Política per l’eliminació de l’aplicació de Nitrogen per ha.
3.1.- Zones sensibles:
A Dinamarca no hi ha zones sensibles (únic país d’Europa) perquè varen presentar un programa global pel territori ( 30 juliol de 1997 ), d’acord amb el Reglament europeu que eximeix els que han presentat un programa global.
La UE ha reconegut que en el tema de les dejeccions ramaderes el model de Dinamarca és exemplar.

3.2.- Fiscalitat aplicada a Dinamarca per Unitat de Nitrogen:

0,6 €/ kg de N en general.
1,3 €/kg de N fins a 30kg d’excedent
2,6 €/kg més enllà.

3.3.- Resultats del pla d’acció.

Han passat de 154 Kg de N/ ha el 1985 a 118 Kg/N ha el 1997
Són el pares de la Directiva aigües de la Unió Europea.
Només tenen tres zones amb contaminació: Cal recordar que a Dinamarca no hi ha rius ( ja que no hi ha muntanyes) i que tota l’aigua que beuen procedeix del freàtic.

Conclusió:

Dinamarca té una càrrega ramadera per unitat de superfície gairebé quatre vegades inferior que Catalunya.

Si tot el N estigués ben distribuït de forma homogènia per tota la superfície llaurada de Catalunya estaríem entre els 200 i els 250 Kg de N per ha.

Des del 1990, la carrega ramadera de Dinamarca s’ha estabilitzat i fins i tot disminuït lleugerament. Potser en cal prendre exemple.

Finalment cal recordar que l'analisi del tema de purins és molt més complex que allò que es diu en aquesta petita fitxa. Tècnics del DARP i de Medi ambient han realitzat un estudi aprofundit que s'analitzen moltes altres questions. Pendents, capacitat dels sòls, tipus de collita.. etz. Dinamarca és molt sorrenca i ha de preservar la seva altra fragilitat dels freàtics.

Comentaris