Sobre Cuiners i pagesos.
Lluc opina....... que cal també millorar la qualitat i fer que el preu sigui assequible.

Si, molt bé. Ningú pot estar en contra de fomentar la cuina amb productes de qualitat, però el volum total de la venda d’aquests cuiners es molt reduït.
Es cert que això pot tenir un efecte positiu en “escampar” el prestigi d’un determinat tipus de productes i que el compri també un sector més ampli de la població però això exigeix que el preu del producte de qualitat que es posa a la venda no sigui molt més car que el producte standard. Crec que a part de les necessàries campanyes de publicitat cal també millorar la qualitat i fer que el preu sigui assequible.

Jordi Peix opina..que Els cuiners poden ensenyar als pagesos “a seduir la societat”.

A.- Produint allò que la societat demana.
Els joves agricultors que s’incorporen demanen en primer lloc ajuts per especialitzar-se en horta, hivernacles i vivers. Allò que el mercat de proximitat demana.
Els cuiners representen la demanda, la demanda de proximitat, la demanda prestigiosa.
Si aneu a comprar a la plaça, veureu que quan un gran cuiner a la TV recomana un producte per a fer un plat determinat, el dia següent s’acaba.
I no només són senyores sinó moltes llars individuals, cada dia més nombroses, que aprenen a cuinar mirant la TV.

B.- Sessió del ICEA - Estudis rurals, Com el mon ( societat civil) veu els pagesosLa Seducció.
vindrà en Sebastià Serrano, periodista.
25 abril a les vuit del vespre
al Antic Forn, c/ Pintor fortuny 28.

C.- Les 10 lliçons d’Espanya a França sobre cuiners. O com els cuiners Espanyols han seduït als francesos.
En el Diumenge en Le Figaro del 19 de març hi ha un apartat sobre el Gust a taula. I a aquesta vegada parla de la cuina espanyola... amb la foto d’en Ferran Adrià.
Comença l’article dient que el gran cuiner francès Marc Veyrat, havia dit que a França ja no hi ha grans creadors i que calia mirar Espanya.
Un altre gran cuiner francès va reptar a la premsa de que li diguessin 10 cuiners espanyols.

Le Figaro agafa el repte i no només cita les 10 qualitats bàsiques dels cuiners espanyols sinó que a més analitza el perquè són bons, i dona l’adreça.
Dels 10: 3 són bascos, 1 València i 6 Catalans.

1.- Treballen de forma senzilla.
No cal adornar un llobarro amb clau i desprès posar-li moltes coloraines.
Potser amb un raig d’oli provençal (importat d’Espanya) ja n’hi ha prou.
ELKANO de Guetaria. 50€

2.- Tenen un preu accessible.
Les Cols d’Olot: menú de 55€ a.

3.- Són accessibles humanament.
A França semblen que hagin empassat un paraigües. A Espanya els cambrers són normalsi van fent.
Arzak San Sebastià. 90€

4.- Han entès el ritme.
Al restaurant es va a menjar. A Espanya en 5 minuts tens el plat a taula.
TOC Girona 59. Barcelona 30€

5.- Són senzills
El Xef francès és el més Xulo del món. Encara que algú ja atrapat la febre, encara són gentils.
Mugaritz Erenteria. 60€

6.- Viuen al dia.
A França viuen amb els déus, a Espanya serveixen a uns consumidors més conneixedors i de noves generacions.
Lasarte. Passeig de Gràcia 73- 75 Barcelona

7.- Creuen en la innovació.
Cal superar la tradició i trobar noves veritats.
Ca S’entoValència 60€

8.- Conserven allò clàssic.
Modernitat si però classicisme també
Hotel Empordà. Figueres 45 €


9.- Però mantenen una personalitat diferènciada ( drôle)
No cal fer coses estranyes, però la cuina ha de ser diferent, viva i espiritual.
Celler Can Roca Girona. 60€
10.- I Finalment són grans treballadors.
Posen l’exemple de Ferran Adrià que treballa amb un equip de més de 30 cuiners.
El Bulli. Roses. 170 €

Resum: 3 bascos, 1 Valencià i 6 Catalans. I una bona lliço als productors d'aliments.