L’agricultura periurbana a Sant Daniel.
Els dos articles sobre la Vall de Sant Daniel; el de Jordi Xirgo, Cap de la Unitat d’Anàlisi Territorial i el del Ponç Feliu Latorre Regidor de Medi Ambient de Girona, defineixen molt be el problema i les mesures excepcionals que s’han pres per mantenir un espai privilegiat.
Els dos articles sobre la Vall de Sant Daniel; el de Jordi Xirgo, Cap de la Unitat d’Anàlisi Territorial i el del Ponç Feliu Latorre Regidor de Medi Ambient de Girona, defineixen molt be el problema i les mesures excepcionals que s’han pres per mantenir un espai privilegiat.
Ja que els dos articles tenen un gran valor, em limitaré a seleccionar textos i definir els conceptes en forma de títol.
1.- Reconeixement dels valors dels espais agrícoles periurbans.....“Un dels fets més sorprenents alhora que gratificant és la sensació de tranquil·litat que desprèn el conjunt de la vall. Una vall annexa a Sant Daniel, on el mosaic agro-forestal evidencia una harmonia atàvica entre la destral i l’arada, entre el bosc i el conreu. Amb la pèrdua del conreu i l’increment de la superfície arbustiva, hi perdem paisatge, biodiversitat i una barrera natural contra els incendis.
2.- Constatació de la pèrdua de valor productiu.Un fet comú en tots els casos és la pèrdua de valor productiu dels conreus. Els que es mantenen és, gairebé, gràcies a l'acció voluntarista de qui ho conrea, sense esperar poc més que evitar l'avenç progressiu del bosc cap a la plana. El conreu de les planes baixes de la vall, les més significatives, està en evident retrocés.
3.- Causes del abandonamentL’abandonament d’aquesta activitat és degut al poc relleu generacional d’una feina sovint sacrificada, sovint incerta de futur; massa sovint poc agraïda.
4.- Necessitat dels conreus per preservar l’ecosistema.La pèrdua de conreus topa amb la necessitat i voluntat de garantir la qualitat paisatgística del conjunt de la vall, on el treball de la terra n'és part essencial. Això enllaça amb la disfunció ecosistèmica que suposa trencar amb la continuïtat de la massa arbòria que domina al massís.
5.- Necessitat de conreus com a tallafocs.El manteniment de la zona de mosaic agrícola de la vall es perfila com a l'única mesura possible per a evitar la propagació de l'incendi cap a la zona forestal de Les Gavarres. El pla de prevenció d'incendis forestals de l'ADF de Girona, aprovat el 2004, incideix en el risc d'incendi a la zona de Font de Pólvora i proposa mesures contundents per a la neteja del sector.
6.- Un cop fracassada l'agricultura la custodia és una opció.Davant el fet de l'abandonament progressiu del conreu, la possibilitat d'intervenció efectiva passa per l'actuació de l'Ajuntament com a entitat promotora, amb el ben entès que la pèrdua de conreu per part dels propietaris ve motivada per la manca de rendibilitat i, gens menyspreable, per la dificultat d'accessos de la maquinària agrícola a aquest espai. L'acord de custòdia, es preveu com a contracte entre els propietaris i l'ajuntament de manera que els primers cedeixen la gestió de les zones de conreu i sigui l'ajuntament qui conreï aquests espais. Per a fer possible el conreu, l'ajuntament ha arribat a un acord amb un agricultor extern que cuidarà del manteniment del conjunt.
7.- Proposta duna nova política agrària per les zones periurbanes.Amb aquest exemple, anhelo doncs una pagesia viva, productiva i activa. Competitiva econòmicament. No només amb l’únic argument de la seva pròpia subsistència, sinó per la necessitat, de tota la societat, que aquesta mantingui vius els paisatges, i les espècies animals i vegetals que de l’agricultura depenen. Tots contemplem i admirem els secans cerealistes com es gronxen amb el terral d’estiu; l’esclat de les roselles o dels naps a la primavera; el verd lluent del farratge amb el sol baix d’hivern. Tots som conscients que ni guatlles ni perdius, ni aloses ni pinsans, ens obsequiarien amb les seves notes, sense pastures o conreus. I tots agraïm els camps, quan aturen, com per art de màgia, un incendi desbocat.
I només és entre tots, que podem mantenir vius els conreus, viva la pagesia. Sigui contribuint a la compra de productes del país, sigui amb subvencions públiques quan calgui, amb iniciatives com la de Sant Daniel.....”
1.- Reconeixement dels valors dels espais agrícoles periurbans.....“Un dels fets més sorprenents alhora que gratificant és la sensació de tranquil·litat que desprèn el conjunt de la vall. Una vall annexa a Sant Daniel, on el mosaic agro-forestal evidencia una harmonia atàvica entre la destral i l’arada, entre el bosc i el conreu. Amb la pèrdua del conreu i l’increment de la superfície arbustiva, hi perdem paisatge, biodiversitat i una barrera natural contra els incendis.
2.- Constatació de la pèrdua de valor productiu.Un fet comú en tots els casos és la pèrdua de valor productiu dels conreus. Els que es mantenen és, gairebé, gràcies a l'acció voluntarista de qui ho conrea, sense esperar poc més que evitar l'avenç progressiu del bosc cap a la plana. El conreu de les planes baixes de la vall, les més significatives, està en evident retrocés.
3.- Causes del abandonamentL’abandonament d’aquesta activitat és degut al poc relleu generacional d’una feina sovint sacrificada, sovint incerta de futur; massa sovint poc agraïda.
4.- Necessitat dels conreus per preservar l’ecosistema.La pèrdua de conreus topa amb la necessitat i voluntat de garantir la qualitat paisatgística del conjunt de la vall, on el treball de la terra n'és part essencial. Això enllaça amb la disfunció ecosistèmica que suposa trencar amb la continuïtat de la massa arbòria que domina al massís.
5.- Necessitat de conreus com a tallafocs.El manteniment de la zona de mosaic agrícola de la vall es perfila com a l'única mesura possible per a evitar la propagació de l'incendi cap a la zona forestal de Les Gavarres. El pla de prevenció d'incendis forestals de l'ADF de Girona, aprovat el 2004, incideix en el risc d'incendi a la zona de Font de Pólvora i proposa mesures contundents per a la neteja del sector.
6.- Un cop fracassada l'agricultura la custodia és una opció.Davant el fet de l'abandonament progressiu del conreu, la possibilitat d'intervenció efectiva passa per l'actuació de l'Ajuntament com a entitat promotora, amb el ben entès que la pèrdua de conreu per part dels propietaris ve motivada per la manca de rendibilitat i, gens menyspreable, per la dificultat d'accessos de la maquinària agrícola a aquest espai. L'acord de custòdia, es preveu com a contracte entre els propietaris i l'ajuntament de manera que els primers cedeixen la gestió de les zones de conreu i sigui l'ajuntament qui conreï aquests espais. Per a fer possible el conreu, l'ajuntament ha arribat a un acord amb un agricultor extern que cuidarà del manteniment del conjunt.
7.- Proposta duna nova política agrària per les zones periurbanes.Amb aquest exemple, anhelo doncs una pagesia viva, productiva i activa. Competitiva econòmicament. No només amb l’únic argument de la seva pròpia subsistència, sinó per la necessitat, de tota la societat, que aquesta mantingui vius els paisatges, i les espècies animals i vegetals que de l’agricultura depenen. Tots contemplem i admirem els secans cerealistes com es gronxen amb el terral d’estiu; l’esclat de les roselles o dels naps a la primavera; el verd lluent del farratge amb el sol baix d’hivern. Tots som conscients que ni guatlles ni perdius, ni aloses ni pinsans, ens obsequiarien amb les seves notes, sense pastures o conreus. I tots agraïm els camps, quan aturen, com per art de màgia, un incendi desbocat.
I només és entre tots, que podem mantenir vius els conreus, viva la pagesia. Sigui contribuint a la compra de productes del país, sigui amb subvencions públiques quan calgui, amb iniciatives com la de Sant Daniel.....”
Comentaris