Jo crec que els pagesos són de retorn
Comentari a "de payeses a factorias vegetales".
1.- Un article d’agricultura a tota plana a La Vanguardia!
Només això ja és una bona noticia, cal felicitar a l’Ignasi Aldomà per aquesta proesa. De l’agricultura ja no se’n parla. A més defineix una postura de forma molt coherent.
2.- És perden pagesos, però jo diria que també altres elements tant o més valuosos.
És cert que es perden pagesos, però en el món rural també tanquen botigues, petits tallers, cines, esglésies, tots ells molt valuosos per l’estructura del món rural.
3.- Però potser que els pagesos són de retorn.
Pagesos = a explotacions ,se'n perden però actius agraris no crec Les estadístiques de la seguretat social dels darrers anys demostren el contrari. Es redueixen empreses però en determinades zones pugen es assalariats. Potser tenen un altre color de pell, parlen una altre llengua, però també defensen la seva nova terra d’adopció. En parlem poc dels nous "pagesos" catalans.
4.- Es parla molt de subvencions a l’agricultura, però a Catalunya n'hi ha ben poques.
S’ha de recordar sempre que el 75% de la Producció final Agrària no te primes de la PAC. A Catalunya la renda és procedent bàsicament del mercat. Ara, i abans de la guerra,,,, dels carlins
5.- Sense risc no hi ha dret a benefici.Està molt be quan parla de que mirin més al mercat que a l’Administració, però jo diria que ja ho fan. El mercat sempre, però sempre, ha marcat el preu dels productes agraris. Hi ha preus que s’estabilitzen, altres que baixen, però també d’altres que pugen, la gràcia és arriscar i trobar-los. Amb productes vells la millora de la renda sempre procedeix de la reducció de costos.
6.- El motor del canvi és conjunt, és de tota la cadena, és del clúster.És potser l’únic tema que estic en clar desacord. Sembla voler dir que els que guanyen els diners, són els industrials, o bé els comerciants o ara els restauradors. La culpa és sempre dels demès. Però a Catalunya el sector agrícola és molt dinàmic. Les primeres exportacions alimentàries són de carn, de vi i de fruita, tots ells productes molt agrícoles. En tot cas l’element generador de dinamisme és el mercat proper. No estic d’acord que amb 900 empreses es puguin portar les 900.000 ha de Catalunya.
7.- Per mi l’alternativa no és només el cooperativisme i l’agricultura biològica.L’agricultura integrada i l’agricultura biològica estan evolucionant molt ràpidament i arribaran a un punt de trobada, ajudats per la integració a una cadena ja sigui cooperativa o no. Quan es parla d’agricultura és freqüent atacar les empreses capitalistes, i s’oblida que les explotacions agràries també ho són, amb mà d’obra assalariada creixent.
8.- No perdre mai contacte amb la terra i amb la realitat.Estic d’acord en que no és pot perdre el contacte amb la terra i la realitat. En agricultura és bàsic, però amb una bona preparació, capacitat d’anàlisi i esforç constant.
9.- Qualsevol temps passat fou millor.En tot l’article, es detecta una amor lloable a l’agricultura, ens passa a tots, però a una agricultura del passat, d’una forma de viure que potser no era precisament modèlica. I que gracies a Déu, s’ha renovat, evolucionat, modernitzat, esdevingut competitiva, generant nous llocs de treball i defensant la terra.
10.- Tot canvia, rés no segueix igual.Vulguem o no, i és per això que ens hem d’adaptar pel canvi, i trobar nous jaciments de productes. Això sí, adaptats a la nostra realitat, catalana i mediterrània.
Agraeixo al Ignasi Aldomà que m’hagi permès reflexionar sobre aquest tema. Frederic
Comentari a "de payeses a factorias vegetales".
1.- Un article d’agricultura a tota plana a La Vanguardia!
Només això ja és una bona noticia, cal felicitar a l’Ignasi Aldomà per aquesta proesa. De l’agricultura ja no se’n parla. A més defineix una postura de forma molt coherent.
2.- És perden pagesos, però jo diria que també altres elements tant o més valuosos.
És cert que es perden pagesos, però en el món rural també tanquen botigues, petits tallers, cines, esglésies, tots ells molt valuosos per l’estructura del món rural.
3.- Però potser que els pagesos són de retorn.
Pagesos = a explotacions ,se'n perden però actius agraris no crec Les estadístiques de la seguretat social dels darrers anys demostren el contrari. Es redueixen empreses però en determinades zones pugen es assalariats. Potser tenen un altre color de pell, parlen una altre llengua, però també defensen la seva nova terra d’adopció. En parlem poc dels nous "pagesos" catalans.
4.- Es parla molt de subvencions a l’agricultura, però a Catalunya n'hi ha ben poques.
S’ha de recordar sempre que el 75% de la Producció final Agrària no te primes de la PAC. A Catalunya la renda és procedent bàsicament del mercat. Ara, i abans de la guerra,,,, dels carlins
5.- Sense risc no hi ha dret a benefici.Està molt be quan parla de que mirin més al mercat que a l’Administració, però jo diria que ja ho fan. El mercat sempre, però sempre, ha marcat el preu dels productes agraris. Hi ha preus que s’estabilitzen, altres que baixen, però també d’altres que pugen, la gràcia és arriscar i trobar-los. Amb productes vells la millora de la renda sempre procedeix de la reducció de costos.
6.- El motor del canvi és conjunt, és de tota la cadena, és del clúster.És potser l’únic tema que estic en clar desacord. Sembla voler dir que els que guanyen els diners, són els industrials, o bé els comerciants o ara els restauradors. La culpa és sempre dels demès. Però a Catalunya el sector agrícola és molt dinàmic. Les primeres exportacions alimentàries són de carn, de vi i de fruita, tots ells productes molt agrícoles. En tot cas l’element generador de dinamisme és el mercat proper. No estic d’acord que amb 900 empreses es puguin portar les 900.000 ha de Catalunya.
7.- Per mi l’alternativa no és només el cooperativisme i l’agricultura biològica.L’agricultura integrada i l’agricultura biològica estan evolucionant molt ràpidament i arribaran a un punt de trobada, ajudats per la integració a una cadena ja sigui cooperativa o no. Quan es parla d’agricultura és freqüent atacar les empreses capitalistes, i s’oblida que les explotacions agràries també ho són, amb mà d’obra assalariada creixent.
8.- No perdre mai contacte amb la terra i amb la realitat.Estic d’acord en que no és pot perdre el contacte amb la terra i la realitat. En agricultura és bàsic, però amb una bona preparació, capacitat d’anàlisi i esforç constant.
9.- Qualsevol temps passat fou millor.En tot l’article, es detecta una amor lloable a l’agricultura, ens passa a tots, però a una agricultura del passat, d’una forma de viure que potser no era precisament modèlica. I que gracies a Déu, s’ha renovat, evolucionat, modernitzat, esdevingut competitiva, generant nous llocs de treball i defensant la terra.
10.- Tot canvia, rés no segueix igual.Vulguem o no, i és per això que ens hem d’adaptar pel canvi, i trobar nous jaciments de productes. Això sí, adaptats a la nostra realitat, catalana i mediterrània.
Agraeixo al Ignasi Aldomà que m’hagi permès reflexionar sobre aquest tema. Frederic
Comentaris