Els pagesos són de retorn a Sant Daniel.
Custòdia pel manteniment dels conreus a la Vall de Sant Daniel de Girona
La vall de Sant Daniel encaixa la riera del Galligans i l'adreça cap a la ciutat de Girona entremig dels turons del Barri Vell i Montjuïc a banda i banda, fins portar-la a l'Onyar, poc abans de trobar-se amb el Ter. Aigües amunt, i des de la ciutat, la vall de Sant Daniel és el portal d'entrada al massís de Les Gavarres, un espai que abraça les terres de Celrà a Sant Feliu de Guíxols (nord-sud) i de Torrent a Llambilles (est-oest).
La possibilitat d'enllaçar la ciutat de Girona amb el conjunt del massís ha estat un fet essencial per la vall. En temps passats, quan el massís, lluny de la situació actual, suposava un entramat de cruïlles de camins que enllaçaven la costa amb l'interior i, per tant, la presència d'espais habitats i treballats era constant, la vall de Sant Daniel era una successió constant de masos i feixes treballades, des del pla del Galligans fins Sant Miquel, Rafart, el puig Ventós o la vall Preona. Encara que solcades d'arboç i lligabosc, les nombroses i sorprenents restes patrimonials en són el testimoni, desdibuixat i enfilant el fressat corriol cap a l'oblit. Sant Daniel tingué entitat jurídica pròpia, en forma de municipi, fins a la seva integració al municipi de Girona el 1962. Aquells anys, la dinàmica creixent de la ciutat de Girona salta les muralles que l'envolten i s'eixampla a dreta i esquerra, retallant espai als municipis veïns o integrant-los completament, com és el cas de Sant Daniel.
Més enllà del fet topogràfic, que emmarca perfectament les característiques de la vall, no és sorprenent que conservi un esperit propi que ve de lluny. La vall, a més d'acollir els estaments administratius i espirituals, tenia sobretot les planes de conreu que s'endinsaven al massís resseguint els planers. La pèrdua d'activitat forestal i, més tard agrícola, en una conjuntura global de canvi progressiu de sectors productius i d'autosubsistència econòmica, manllevà la ja escassa població que habitava els masos de la vall. La decadència de la vall com a espai qüotidià de treball i de relació es fa evident a mesura que Girona s'enforteix i les ciutats són els centres vitals de la societat.
La vall avui.
La vall, avui, s'ha d'entendre des de Girona ciutat. Segurament, un dels fets més sorprenents alhora que gratificant és la sensació de tranquil·litat que desprèn el conjunt de la vall. Primer, pel contrast que suposa passar d'un espai dinàmic, en rehabilitació intensa com és el Barri Vell de la ciutat i cada dia més colrat de visitants, a un espai molt proper - cinc minuts a peu - on el paisatge dominant és la continuïtat de masos i camps amb el rerafons dels boscos i turons de Les Gavarres.
La voluntat de fer de la vall un espai on viure es fa evident en veure les nombroses obres de rehabilitació o noves construccions d'habitatges. Recolzades en un planejament que retalla amb precisió l'espai a ocupar, la voracitat constructora dels darrers anys s'inscriu a la zona més propera a la ciutat, amb uns límits clars per a la possible extensió. La qualitat del conjunt i la proximitat a la ciutat ha possibilitat la recuperació d'alguns masos desocupats durant un llarg període. Altres, i gràcies a la voluntat de pertinència i manteniment dels valors propis de la vall dels que en són propietaris, s'han mantingut dempeus, tot i que la funció residencial d'aquest ja no és el motiu bàsic. Els masos de la vall s'ocupen avui per persones que treballen fora de la vall i que n'han fet el seu lloc de residència, eventual o permanent.
Un fet comú en tots els casos és la pèrdua de valor productiu dels conreus. Els que es mantenen és, gairebé, gràcies a l'acció voluntarista de qui ho conrea, sense esperar poc més que evitar l'avenç progressiu del bosc cap a la plana. El conreu de les planes baixes de la vall, les més significatives, està en evident retrocés. La pèrdua de conreus topa amb la necessitat i voluntat de garantir la qualitat paisatgística del conjunt de la vall, on el treball de la terra n'és part essencial. Això enllaça amb la disfunció ecosistèmica que suposa trencar amb la continuïtat de la massa arbòria que domina al massís.
Amb tot, el factor crític més punyent és el risc d'incendi forestal que s'incrementa amb la pèrdua del conreu a la vall. Malauradament, de forma que podríem considerar habitual, a l'extrem est de la vall, al sector habitat de Font de la Pólvora, s'originen diversos focus d'incendi durant l'any, fruit de la crema no regulada de deixalles. El manteniment de la zona de mosaic agrícola de la vall es perfila com a l'única mesura possible per a evitar la propagació de l'incendi cap a la zona forestal de Les Gavarres. Els pas de l'incendi de la vall cap als turons de Les Gavarres s'ha valorat sempre com a crític per la impossibilitat de controlar-lo, degut a l'estat del bosc en aquest sector i, en conjunt, de Les Gavarres.
El marc normatiu regulador
La normativa urbanística vigent (pla general d'ordenació urbana del 2002) qualifica el conjunt de l'àmbit de la vall de Sant Daniel com a espai no urbanitzable, amb delimitació de zones forestals (zona de valor forestal. Clau 9) i agrícoles (zona de valor agrícola. Clau 8). Sobreposat a aquesta delimitació, el PEIN traça una línia damunt la vall, incloent bona part d'aquesta i deixant de banda la franja meridional de contacte de la vall amb la ciutat. El pla general d'ordenació urbana del 2002 refonia en el seu contingut el pla especial de protecció del paisatge i de la vegetació de la vall de Sant Daniel (1983), emplaçant a les concrecions d'aquest pla especial "en allò que sigui més restrictiu que aquest Pla General". Afegit a aquest entorn normatiu, actualment es duen a terme els treballs preliminars del pla especial de Les Pedreres. Aquests treballs delimiten l'àmbit d'actuació del pla especial més enllà de la delimitació inicial i inclouen part de la vall de Sant Daniel, al sector de Font de la Pólvora, seguint el criteris d'unitat topològica del conjunt.
La custòdia com a opció
En definitiva, la situació de la vall és la d'un sector no urbanitzable, amb alternança d'espais agrícoles en retrocés i espais forestals, i la presència de masos aïllats, la majoria habitats, ja sigui de forma permanent o eventual. La presència constant de focus inicials d'incendis en aquest sector preocupa al conjunt de sectors socials i, de forma molt especial, als habitants de la vall. El pla de prevenció d'incendis forestals de l'ADF de Girona, aprovat el 2004, incideix en el risc d'incendi a la zona de Font de Pólvora i proposa mesures contundents per a la neteja del sector.
Davant aquest fet i d'acord amb la definició de voluntat de preservació dels valors de la vall que manifesta el planejament territorial, des de l'Ajuntament es pren la iniciativa per a garantir el manteniment de l'espai de conreus a la vall, prioritzant el sector sudest, a la zona entre la riera de Galligans i Font de la Pólvora. Per a dur a terme aquesta acció l'entorn normatiu vigent no presenta criteris d'actuació concrets que permetin desenvolupar els criteris generals d'ordenació i preservació de l'espai. Davant el fet de l'abandonament progressiu del conreu, la possibilitat d'intervenció efectiva passa per l'actuació de l'Ajuntament com a entitat promotora, amb el benentès que la pèrdua de conreu per part dels propietaris ve motivada per la manca de rendibilitat i, gens menyspreable, per la dificultat d'accessos de la maquinària agrícola a aquest espai.
Les opcions plantejades per l'Ajuntament suposen o bé l'adquisició dels terrenys per a garantir-ne l'ús volgut o l'acord amb els propietaris per a fer efectiva aquesta proposta. És en aquest sentit que l'opció de custòdia es presenta com a l'alternativa adient i més ajustada a les possibilitats reals. La zona prevista inclou cinc propietaris diferents, un d'ells el propi ajuntament. Sabedors de les dificultats de conrear les planes de la vall, i seguint els criteris tant de preservació de l'espai com de prevenció del risc d'incendi forestal, l'ajuntament es proposa assumir les feines de conreu dels cultius actualment en ús i recuperar aquells que han estat abandonats fa dècades. L'acord de custòdia, en fase de redacció al moment d'escriure aquesta ressenya, es preveu com a contracte entre els propietaris i l'ajuntament de manera que els primers cedeixen la gestió de les zones de conreu i sigui l'ajuntament qui conreï aquests espais. Per a fer possible el conreu, l'ajuntament ha arribat a un acord amb un agricultor extern que cuidarà del manteniment del conjunt.
La proposta de custòdia s'ajusta a les necessitats d'ambdues parts ja que no suposa cap ingerència no volguda sobre l'activitat particular, no estableix condicions d'ús irrevocables, possibilita un marc clar on cada actor reconeix la seva funció amb drets i deures i, sobretot, fa tangible la via d'entesa entre ambdues parts per al manteniment de la vall. El fet d'assumir la gestió a través de l'acord de custòdia dóna les garanties necessàries als propietaris sobre l'ús d'aquests conreus alhora que permet a l'ajuntament posar d'acord diverses accions que, tot i provenir de necessitats diferents (ADF, mobilitat veïnal, tractament paisatge,..) acaben coincidint en lloc i temps.
Jordi Xirgo
Cap de la Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial
Custòdia pel manteniment dels conreus a la Vall de Sant Daniel de Girona
La vall de Sant Daniel encaixa la riera del Galligans i l'adreça cap a la ciutat de Girona entremig dels turons del Barri Vell i Montjuïc a banda i banda, fins portar-la a l'Onyar, poc abans de trobar-se amb el Ter. Aigües amunt, i des de la ciutat, la vall de Sant Daniel és el portal d'entrada al massís de Les Gavarres, un espai que abraça les terres de Celrà a Sant Feliu de Guíxols (nord-sud) i de Torrent a Llambilles (est-oest).
La possibilitat d'enllaçar la ciutat de Girona amb el conjunt del massís ha estat un fet essencial per la vall. En temps passats, quan el massís, lluny de la situació actual, suposava un entramat de cruïlles de camins que enllaçaven la costa amb l'interior i, per tant, la presència d'espais habitats i treballats era constant, la vall de Sant Daniel era una successió constant de masos i feixes treballades, des del pla del Galligans fins Sant Miquel, Rafart, el puig Ventós o la vall Preona. Encara que solcades d'arboç i lligabosc, les nombroses i sorprenents restes patrimonials en són el testimoni, desdibuixat i enfilant el fressat corriol cap a l'oblit. Sant Daniel tingué entitat jurídica pròpia, en forma de municipi, fins a la seva integració al municipi de Girona el 1962. Aquells anys, la dinàmica creixent de la ciutat de Girona salta les muralles que l'envolten i s'eixampla a dreta i esquerra, retallant espai als municipis veïns o integrant-los completament, com és el cas de Sant Daniel.
Més enllà del fet topogràfic, que emmarca perfectament les característiques de la vall, no és sorprenent que conservi un esperit propi que ve de lluny. La vall, a més d'acollir els estaments administratius i espirituals, tenia sobretot les planes de conreu que s'endinsaven al massís resseguint els planers. La pèrdua d'activitat forestal i, més tard agrícola, en una conjuntura global de canvi progressiu de sectors productius i d'autosubsistència econòmica, manllevà la ja escassa població que habitava els masos de la vall. La decadència de la vall com a espai qüotidià de treball i de relació es fa evident a mesura que Girona s'enforteix i les ciutats són els centres vitals de la societat.
La vall avui.
La vall, avui, s'ha d'entendre des de Girona ciutat. Segurament, un dels fets més sorprenents alhora que gratificant és la sensació de tranquil·litat que desprèn el conjunt de la vall. Primer, pel contrast que suposa passar d'un espai dinàmic, en rehabilitació intensa com és el Barri Vell de la ciutat i cada dia més colrat de visitants, a un espai molt proper - cinc minuts a peu - on el paisatge dominant és la continuïtat de masos i camps amb el rerafons dels boscos i turons de Les Gavarres.
La voluntat de fer de la vall un espai on viure es fa evident en veure les nombroses obres de rehabilitació o noves construccions d'habitatges. Recolzades en un planejament que retalla amb precisió l'espai a ocupar, la voracitat constructora dels darrers anys s'inscriu a la zona més propera a la ciutat, amb uns límits clars per a la possible extensió. La qualitat del conjunt i la proximitat a la ciutat ha possibilitat la recuperació d'alguns masos desocupats durant un llarg període. Altres, i gràcies a la voluntat de pertinència i manteniment dels valors propis de la vall dels que en són propietaris, s'han mantingut dempeus, tot i que la funció residencial d'aquest ja no és el motiu bàsic. Els masos de la vall s'ocupen avui per persones que treballen fora de la vall i que n'han fet el seu lloc de residència, eventual o permanent.
Un fet comú en tots els casos és la pèrdua de valor productiu dels conreus. Els que es mantenen és, gairebé, gràcies a l'acció voluntarista de qui ho conrea, sense esperar poc més que evitar l'avenç progressiu del bosc cap a la plana. El conreu de les planes baixes de la vall, les més significatives, està en evident retrocés. La pèrdua de conreus topa amb la necessitat i voluntat de garantir la qualitat paisatgística del conjunt de la vall, on el treball de la terra n'és part essencial. Això enllaça amb la disfunció ecosistèmica que suposa trencar amb la continuïtat de la massa arbòria que domina al massís.
Amb tot, el factor crític més punyent és el risc d'incendi forestal que s'incrementa amb la pèrdua del conreu a la vall. Malauradament, de forma que podríem considerar habitual, a l'extrem est de la vall, al sector habitat de Font de la Pólvora, s'originen diversos focus d'incendi durant l'any, fruit de la crema no regulada de deixalles. El manteniment de la zona de mosaic agrícola de la vall es perfila com a l'única mesura possible per a evitar la propagació de l'incendi cap a la zona forestal de Les Gavarres. Els pas de l'incendi de la vall cap als turons de Les Gavarres s'ha valorat sempre com a crític per la impossibilitat de controlar-lo, degut a l'estat del bosc en aquest sector i, en conjunt, de Les Gavarres.
El marc normatiu regulador
La normativa urbanística vigent (pla general d'ordenació urbana del 2002) qualifica el conjunt de l'àmbit de la vall de Sant Daniel com a espai no urbanitzable, amb delimitació de zones forestals (zona de valor forestal. Clau 9) i agrícoles (zona de valor agrícola. Clau 8). Sobreposat a aquesta delimitació, el PEIN traça una línia damunt la vall, incloent bona part d'aquesta i deixant de banda la franja meridional de contacte de la vall amb la ciutat. El pla general d'ordenació urbana del 2002 refonia en el seu contingut el pla especial de protecció del paisatge i de la vegetació de la vall de Sant Daniel (1983), emplaçant a les concrecions d'aquest pla especial "en allò que sigui més restrictiu que aquest Pla General". Afegit a aquest entorn normatiu, actualment es duen a terme els treballs preliminars del pla especial de Les Pedreres. Aquests treballs delimiten l'àmbit d'actuació del pla especial més enllà de la delimitació inicial i inclouen part de la vall de Sant Daniel, al sector de Font de la Pólvora, seguint el criteris d'unitat topològica del conjunt.
La custòdia com a opció
En definitiva, la situació de la vall és la d'un sector no urbanitzable, amb alternança d'espais agrícoles en retrocés i espais forestals, i la presència de masos aïllats, la majoria habitats, ja sigui de forma permanent o eventual. La presència constant de focus inicials d'incendis en aquest sector preocupa al conjunt de sectors socials i, de forma molt especial, als habitants de la vall. El pla de prevenció d'incendis forestals de l'ADF de Girona, aprovat el 2004, incideix en el risc d'incendi a la zona de Font de Pólvora i proposa mesures contundents per a la neteja del sector.
Davant aquest fet i d'acord amb la definició de voluntat de preservació dels valors de la vall que manifesta el planejament territorial, des de l'Ajuntament es pren la iniciativa per a garantir el manteniment de l'espai de conreus a la vall, prioritzant el sector sudest, a la zona entre la riera de Galligans i Font de la Pólvora. Per a dur a terme aquesta acció l'entorn normatiu vigent no presenta criteris d'actuació concrets que permetin desenvolupar els criteris generals d'ordenació i preservació de l'espai. Davant el fet de l'abandonament progressiu del conreu, la possibilitat d'intervenció efectiva passa per l'actuació de l'Ajuntament com a entitat promotora, amb el benentès que la pèrdua de conreu per part dels propietaris ve motivada per la manca de rendibilitat i, gens menyspreable, per la dificultat d'accessos de la maquinària agrícola a aquest espai.
Les opcions plantejades per l'Ajuntament suposen o bé l'adquisició dels terrenys per a garantir-ne l'ús volgut o l'acord amb els propietaris per a fer efectiva aquesta proposta. És en aquest sentit que l'opció de custòdia es presenta com a l'alternativa adient i més ajustada a les possibilitats reals. La zona prevista inclou cinc propietaris diferents, un d'ells el propi ajuntament. Sabedors de les dificultats de conrear les planes de la vall, i seguint els criteris tant de preservació de l'espai com de prevenció del risc d'incendi forestal, l'ajuntament es proposa assumir les feines de conreu dels cultius actualment en ús i recuperar aquells que han estat abandonats fa dècades. L'acord de custòdia, en fase de redacció al moment d'escriure aquesta ressenya, es preveu com a contracte entre els propietaris i l'ajuntament de manera que els primers cedeixen la gestió de les zones de conreu i sigui l'ajuntament qui conreï aquests espais. Per a fer possible el conreu, l'ajuntament ha arribat a un acord amb un agricultor extern que cuidarà del manteniment del conjunt.
La proposta de custòdia s'ajusta a les necessitats d'ambdues parts ja que no suposa cap ingerència no volguda sobre l'activitat particular, no estableix condicions d'ús irrevocables, possibilita un marc clar on cada actor reconeix la seva funció amb drets i deures i, sobretot, fa tangible la via d'entesa entre ambdues parts per al manteniment de la vall. El fet d'assumir la gestió a través de l'acord de custòdia dóna les garanties necessàries als propietaris sobre l'ús d'aquests conreus alhora que permet a l'ajuntament posar d'acord diverses accions que, tot i provenir de necessitats diferents (ADF, mobilitat veïnal, tractament paisatge,..) acaben coincidint en lloc i temps.
Jordi Xirgo
Cap de la Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial
Comentaris