Escrit per Ricard Estrada i Arimon
Els Quaderns Agraris de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), en el número 49 de desembre de 2020, ha publicat un llarg article sobre el Banc de germoplasma de la Fundació Miquel Agustí (FMA) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Escrit per Joan Casals, Aurora Rull, Helena Isern i Ana Rivera. Vist el seu interès, ha semblat convenient fer un resum amb les dades més rellevants, per fer divulgació de la bona feina que fan les persones que hi treballen. La seva voluntat és preservar el patrimoni genètic hortícola català, creant una col·lecció que sigui accessible per a la pagesia, i seleccionar genotips superiors de cada varietat tradicional per tal de posar-los a disposició del sector.
La Fundació Miquel Agustí és una entitat que fa més de deu anys que treballa amb activitats vinculades, principalment, a la recerca i la caracterització de varietats hortícoles que tenen un interès comercial i es distingeixen pels seus atributs sensorials (l'aroma, el tast, la textura, el color, l’aparença...). Les seves recerques han facilitat que la Unió Europea reconegués alguns productes amb mencions de productes alimentaris de qualitat, com el segell de Denominació d’Origen Protegida (DOP) o d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP). En són exemples la mongeta del ganxet, el fesol de Santa Pau o el calçot de Valls.
Com exposen els autors, les varietats tradicionals constitueixen un dels llegats més importants de la nostra societat, i la seva preservació interpel·la, de manera transversal, tots els àmbits (agricultura, alimentació, gastronomia, cultura o, fins i tot, l’art). Amb aquest objectiu de conservar i posar a disposició del sector, l’FMA ha creat el Banc de Germoplasma FMA/UPC, on es conserven 2.428 entrades corresponents a 29 espècies hortícoles. En destaca la col·lecció de mongetes (999 entrades) i la de tomàquet (967 entrades), els dos cultius hortícoles que històricament han estat més importants a la nostra zona; però també la presència d’un nombre elevat de varietats tradicionals de la família de les cols (239 entrades), enciams (76 entrades) o pèsol (30 entrades). La meitat dels materials conservats (1.225 entrades) es corresponen amb llavors recollides a Catalunya per l’equip de l’FMA.
Mereix una atenció detallada la col·lecta que es va fer de material genètic de tomàquet, perquè els autors consideren que es va fer just abans de la seva desaparició. Aquesta col·lecció conté material genètic de les principals varietats tradicionals catalanes, com el tomàquet de penjar (264), Montserrat (65), Pera de Girona (58), Rosa (23) o Palosanto (15), però també de varietats europees com el San Marzano i Da Serbo italians, el Ramellet de les Balears, el Mutxamiel valencià o el Marmande francès, entre molts altres. Els investigadors de l’FMA observen com cada cop més pagesos i pageses s’acosten a l’entitat per sol·licitar llavor de les varietats, adduint que els materials ja s’han perdut en el territori.
El Banc de Germoplasma FMA-UPC està tutelat per les dues institucions que en donen el nom i té la voluntat de constituir-se com un banc públic de germoplasma. Es troba ubicat en un lloc estratègic per al sector, com és l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB) [avui amb el nom oficial d'Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB), des del dia 6 de novembre de 2020 (DOGC, 8265)].
Cal mencionar que la creació del Banc de Germoplasma sorgeix a partir dels treballs dels professors Lluís Bosch i Francesc Casañas, que es van iniciar els anys 1980. Avui és gestionat per un equip de científics joves, que donen continuïtat a la iniciativa a través d’un model binari de foment de la conservació in situ de les varietats (que les varietats es continuïn cultivant al lloc d’origen) i ex situ (preservant material vegetal en el banc de llavors). El seu esquema de treball implica recollir el material genètic (llavors), regenerar-lo per mantenir-ne la germinació i estudiar els seus valors agronòmics i sensorials, per tal de poder retornar al sector genotips superiors, bé a través de programes de selecció o bé de millora genètica. Les darreres campanyes de col·lecta de llavors s’han fet en espais Xarxa Natura 2000, com el Parc Natural del Montsant, al Berguedà (pèsol negre), l’Alt Urgell (ceba de Coll de Nargó) o al Parc Natural del Garraf (espigalls).
Els autors posen de manifest que la col·laboració de nombroses institucions del país, tant públiques com privades, és la que ha permès crear aquest Banc de Germoplasma, el qual es posa a disposició del sector. Tenir cura dels recursos fitogenètics agrícoles, és a dir, de la diversitat genètica existent en les espècies cultivades i espècies silvestres emparentades, és un element clau per al futur de l’agricultura i la sostenibilitat dels sistemes agroalimentaris.
Comentaris