Escrit per Joaquim Ros i Saques
Estem entrant al final del tercer mes de pandèmia i les coses comencen a normalitzar-se. Ja no hi ha grans canvis. Les vendes han començat a estabilitzar-se perquè es manté certa alegria en el comerç al detall a les grans ciutats. La fase 1 que just acabem de començar no farà que es produeixin grans variacions. El sector de la restauració continua prou “out”. En parlarem.
Podríem parlar que les tendències en la compra estan transformant els mercats agrícoles? Sóc dels qui pensa que encara és un xic aviat per afirmar-ho, però crec que la resposta seria un sí arrossegat. A tall d’exemple, ho resumiria bé una frase que llegia l’altre dia: “més alls i alvocat i menys cansalada”, que lliga molt en el consum de productes més saludables. Només cal seguir l’evolució del preu d’aquesta fruita subtropical, el “guacamole” s’ha posat de moda. I a l’Àsia els alls són sinònims de salut en tant que diuen que controlen el virus. Aquí en dejú també molta gent menja un all. ‘Em protegeix de moltes coses’, diuen. Però curiosament des d’Agroprés llegim que la collita d’alls tendres s’ha perdut pel tancament dels mercats locals i el canal Horeca. Contradiccions en el si de la situació creada per la pandèmia.
I tot això coincideix amb prou satisfacció per la qualitat en les vendes de la fruita de pinyol: cireres, albercocs, nespres i els primers préssecs acompanyats de bons preus. Les grans cadenes i intermediaris s’estan aprofitant de la situació derivada per la Covid-19 per apujar preus als consumidors. La pregunta que es fan la Unión de Agricultores y Ganaderos es per què no es traslladen aquests augments als productors. Eterna qüestió de complexa resposta. Per cert, la fruita seca i la xocolata continuen anant molt buscades...
Semblava que el consum de producte fresc deixaria a banda l’elaborat o envasat. Els que ho viuen i venen manifesten la seva sorpresa per les bones vendes i acaben afirmant que és així, per la raonable convivència de les dues tipologies de producte. Cal variar entre la dedicació i la rapidesa.
Comentava en el darrer article la gran patacada del sector de la flor i planta ornamental. No ho compensa ni de bon tros, però aquest mes de maig l’obertura de floristeries, gardens i també els basars xinesos amb aspectes més negatius, com que fan competència a les floristeries però alhora positius en tant que incentiven el consum d’aquest producte. Tots ells han fet que la compra per impuls es despertés. Hi havia vertaderes ganes i necessitat de tenir natura més a prop. Llegia aquesta setmana un article a El País que les flors aixequen l’ànim i redueixen l’estrès. La demanda de rams ha tingut un augment considerable. Que duri i tingui continuïtat. Val més tard que mai...
Sobre el sector dels serveis, en el món de la restauració no hi ha bones perspectives, molts tancaran, però possiblement d’altres obriran. Sense cap ànim de discriminació, la ciutat anirà avançant amb la cuina ètnica. Res que no estigui passant a Nova York, Londres o París. Xinesos o paquistanesos aprofitaran el moment i les oportunitats. Hi haurà una clara acceleració en aquest sentit.
Fonts d’UVE data (Horeca market 2020) fa un exercici sobre els escenaris de risc en la reobertura d’aquests establiments. Parlant que quan se surti de la crisi podria haver-hi una caiguda d’un 15% del volum d’establiments a l’Estat espanyol. Parlen de 40.000 empreses amb serioses dificultats de supervivència.
Ens recorda que a Catalunya hi ha 22.000 restaurants (el 21% de l’Estat) i 24.200 bars i cafeteries (15,5% d’Espanya) a part allotjament i lleure. Doncs bé, deixant a banda el que representarà en l’impacte del PIB i en els seus greus problemes de liquiditat i necessitat de finançament, les seves dificultats en tornar a obrir està entre el 8/12% en l’escenari més optimista i el 13/19% en el més pessimista. Pensem, aigües avall, en el que això significarà per a tota la cadena del sector agroalimentari. Realment preocupant.
Per això no ens ha de sorprendre quan escoltem o llegim cada dia les notícies de com està augmentant el nombre de persones que fan cua, en qualsevol ONG, per la demanda de menjar. Aquesta és la conclusió que ens colpeix més.
N’hem parlat des del primer moment, però a hores d’ara hom coincideix que hi ha aspectes globals que s’estan consolidant en tant estan canviant en el sector del comerç i de retruc tindran conseqüències en els mercats agrícoles. N’he recollit cinc:
- La compra “on line” té un futur molt planer.
- El pagament amb targeta de crèdit s’està imposant (s’ha acabat el “negre” del petit comerciant).
- Ha entrat de ple en moltes llars el concepte salut, ben complementat pel concepte esport (no ets ningú si no corres, camines o vas en bici...).
- La gent ha après a cuinar millor. És per a moltes persones una vàlvula d’escapament de l’estrès i l’enuig d’aquests dies. Es valora molt més el producte quan estàs immers en la cuina. Olors, sabors, varietat d’ingredients... agafen una altra dimensió. En el moment de la compra es té molt present quan ho has de cuinar.
- El producte de “proximitat” ha fet un bon salt (a mi m’agrada més dir "producte de país” en tant que l’ambigüitat del mot proximitat o km 0 és prou evident). El que no havien aconseguit molts idealistes en prou temps de dedicació i proselitisme ho ha fet el coronavirus. L’impacte de la publicitat també està ajudant, però sobretot es té en compte pel punt anterior de la salut. Hem de menjar ara raïm de l’Índia quan tenim cireres del Baix Llobregat? La resposta és òbvia.
Els articles d'aquesta sèrie:
Foto: Ajuntament Sant Boi - Mercat de Pagès
Comentaris
gracies