Què fem a les deixalles?

escrit per Jesús Domingo
Aprofitar les deixalles en una casa estalviaria a les famílies 500 euros a l'any. El 80% dels espanyols confessa llençar habitualment menjar a les escombraries
Per a una persona compromesa amb el fet que l’alimentació pugui arribar a tots, titulars com el següent “El 80% dels espanyols confessa llençar habitualment menjar a les escombraries” fan pensar en el molt que podem millorar en aquest sentit (el 17,5% assegura no fer-ho mai) i més del 90% calcula el valor del desaprofitat en un màxim de 40 euros, quantitat que a l'any rondaria els 500 euros, deia l’article. Aquestes són algunes de les conclusions que es desprenen de l'estudi Conservació i malbaratament d'aliments a les llars que l'empresa dedicada a sistemes d'envasat al buit domèstic FoodSaver ha encarregat a la companyia d'investigació independent Toluna, que va donar a conèixer aquest estudi a primers de setembre. L'objectiu era conèixer els hàbits de conservació i malbaratament d'aliments dels espanyols, ja que és el sisè país europeu que més aliments malbarata, segons ha apuntat FoodSaver (empresa envasadora) en un comunicat.
Quant als hàbits que ajudarien a no malgastar tants aliments, els espanyols optarien per planificar els menús setmanals d'acord amb el consum de la llar (35%) o aprofitar els sobrants dels menjars cuinats (34%).
Pa i brioixeria, menjars cuinats casolans i verdures és el que més es llença
Si els enquestats tinguessin una manera de conservació òptima per als aliments, la resposta més comuna és que es beneficiarien millor de les ofertes, comprarien majors quantitats d'aliments per espaiar més la compres, no malbaratarien tant menjar i, finalment, aprofitarien millor l'espai a la nevera.
Pa i brioixeria, menjars cuinats casolans i verdures són els aliments que els enquestats llencen a les escombraries amb més assiduïtat al llarg de l'any. No obstant això, a l'estiu són les fruites de temporada (com maduixes, préssecs, meló o síndria) les que es tiren amb més freqüència, mentre el formatge figura com el que menys es malgasta.
D'altra banda, el 64,60% es desfà de l'aliment sempre tenint en compte el tipus o el temps transcorregut, enfront d'un 20% que els aprofita sempre.
El motiu principal que els aliments acabin a la galleda de les escombraries és el deteriorament per la mala conservació o el mal emmagatzematge (36%), seguit dels típics oblits a la nevera (32,4%) o de les "sobres", de les quals el 2% acaba desfent-se d’elles.
Només el 18% congela el menjar que sobra per aprofitar-la després
Conservar el menjar restant a la nevera per aprofitar-la després és la tendència més comuna entre els enquestats, amb un 61,2% de respostes afirmatives; mentre el 18,6% congela les racions que sobren, un altre 11% les utilitza per preparar altres plats.
Les formes més comunes de conservar els aliments sobrants a la nevera són utilitzar una carmanyola, embolicar en film transparent o envasar al buit amb una envasadora, segons l'informe.
El 58,84% dels enquestats considera que sap calcular bé les quantitats en funció del nombre de comensals a l'hora de preparar el menjar, perquè no els agrada que sobri menjar; el 29,80% prefereix cuinar de més per a altres ocasions i l’11,40% reconeix que no sap calcular bé les quantitats.
D'altra banda, quan es disposen a preparar el menjar, 1 de cada 4 dels enquestats admet que no sempre pot fer-ho perquè els ingredients estan caducats o en mal estat.
El 32,8% apunta que compra més del que necessita; 50,6%, que planifica perfectament la llista de la compra i no compra de més i el 16,6%, que es deixa portar per les ofertes.
L'enquesta s'ha realitzat a 1.000 espanyols, homes i dones, d’entre 25 i 60 anys d'edat i de totes les autonomies; el perfil de l’enquestat tipus viu amb la seva parella en família (un o dos fills) i sol esmorzar, dinar i sopar a casa.
Davant dades com les que ens presentava aquest informe, caldria que ens preguntéssim tots, no només el que viuen a la ciutat sinó també els que vivim sempre o a temporades al camp, realment tinc cura de l’aprofitament dels aliments? Penso sovint en els que passen gana i no tenen res per a menjar? Finalment, voldria dir que malbaratar els aliments és no valorar-los i els agricultors i ramaders sabem molt bé el que costa produir-los, i que el malbaratament es no apreciar el treball dels pagesos.

Il·lustracions del fulletó Prou malbaratar aliments de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària

Comentaris

Anònim ha dit…
Interessant posar de manifest aquest fet per ajudar-nos a reflexionar. El malbaratament d’aliments és un tema recurrent.

Tota la meva vida n’he sentit a parlar i sembla molt propi de les cultures riques, que no només malbaraten només aliments sinó molts més recursos (aigua, energia o temps per posar alguns exemples).

Joan Vallhonrat
Anònim ha dit…
Aquest article esta escrit just per a expresar el meu parer!
Que em fa mal veure llençar menjar, que aprofito totes les restes, incluint els restes dels plats dels nens...
Llencar menjar tampoc es apreciar el treball dels obrers de les fabriques.
A part del malbarament domestic, em fa fastic alguns costums com La Tomatina de Bunyol (be.. pagesos es guanyan el preu de 160 tones de tomaquets), l'arros tirat als nuvis o als coloms que potser constituiria part d'un apat per a una familia sencera.