El full de ruta del Bosc Europeu 2014-2019

escrit per Ricard Estrada i Arimon
El Parlament Europeu ha publicat l’Informe sobre una nova estratègia de la UE a favor dels boscos i el sector forestal (1.4.2015 - 2014/223(INI)).  
Aquest informe és el que tanca el procés d’aprovació de l’esmentat document, estructural, per a determinar l’esdevenidor de la política forestal de la Unió. És interesant la seva lectura pel fet d’introduir conceptes i línies de pensament que caldrà considerar a l’hora d’entendre com es tracta el món del bosc a Europa. De tota manera, l’Informe comença recordant, amb una frase complexa, que  Europa no té competències per al desenvolupament d’una política forestal comuna, però reconeix que algunes polítiques de la Unió poden tenir conseqüències per a les polítiques nacionals, i per tant són els estats els que han d’adoptar les decisions polítiques que corresponen a la silvicultura i al sector forestal.
Típic de tardor https://flic.kr/p/dyh1ft   - Foto de Ferran Jordà  (CC BY-SA 2.0)
Malgrat aquest començament (del no, però sí), l’Informe valoritza el bosc i reconeix que té un paper multifuncional amb perspectives sobre l’econòmica, l’ocupació, l’energia, la societat, l’entorn ambiental i el clima, i és per això que requereix que hi hagi una potenciació de l’activitat  silvícola. En aquest entorn manifesta la necessitat de donar valor real als serveis ecosistèmics forestals i tenir-los presents en la presa de decisions tant en els sectors públics com en els sectors privats.
Reconeixements al bosc
Fer un extracte-resum del document ens porta a concretar en set punts el que, al meu parer, és més rellevant:
1.- La propietat privada, com a actiu del desenvolupament forestal europeu.
2.- La silvicultura sostenible, com a disciplina inqüestionable.
3.- La biomassa forestal, com a recurs per les regions menys poblades i un potencial de riquesa viable.
4.- El reconeixement que el bosc té més valors que el de servir d’embornal de carboni (el bosc europeu és embornal del 10% de les emissions de C de la UE).
5.- El reconeixement de l’existència del bosc per a la salut física i mental de les persones. I reivindica la necessitat d’adequar l’accés a la població urbana, posant, si cal, transport públic per accedir-hi.
6.- La necessitat de potenciar l’ordenació del consum dels productes no fusters del bosc (fruits del bosc, bolets, pastures, apicultura, paisatge).
7.- La necessitat de cercar la convivència de l’ecosistema forestal, la silvicultura sostenible i  la bioeconomia.
Les precaucions i les advertències
L’exigeix, d’alguna manera, que totes les mesures que es prenguin per a fer més productius els boscos s’han de sotmetre a l’establiment de criteris i indicadors ambiciosos, objectius i demostrables per a la gestió sostenible dels boscos, que hauran d’elaborar els estats amb els paràmetres de la 7a. conferència Forest Europe (Madrid 20-21 d'octubre). De tota manera, reconeix que la demanda creixent de biomassa forestal per a consum energètic fa necessari posar a disposició més producte, però amb la garantia de desenvolupar una explotació forestal sostenible.  - No s’hi val tot! -
És interessant veure com des del Parlament Europeu es recomana als estats que “facin ple ús de la flexibilitat que ofereix la legislació, en especial en benefici dels petits operadors i que això estigui avalat per un programa d’acció específic de llarg abast per aconseguir una mobilització important de recursos, donant valor afegit, creant ocupació alhora que es consolida un sector industrial i es recolza l’agrupació organitzada de la propietat dels boscos. És a dir, es consolidi  el sector forestal integralment (producció-explotació-transformació-comerç).
L’Informe recorda que no es pot deixar de banda que hi ha d’haver un pla de reforestacions, amb recursos suficients.
Per acabar aquest resum, és interessant poder fer la reflexió sobre el punt 90 de l’informe que diu: Destaca la importància d’uns ecosistemes forestals saludables per oferir hàbitats per a animals i plantes, però subratlla que una legislació benintencionada com la Directiva sobre hàbitats de la UE afecta les decisions sobre la gestió del sòl i ha d’aplicar-se de forma proporcionada. -Que cadascú en faci la lectura adient-
Finalment, mostra l’encert per separar la gestió forestal a través del plans de gestió forestal i els plans de gestió en les zones Natura 2000 i concreta que per cada euro invertit en recerca de bioeconomia dins del marc del programa Horitzó 2020 es genera a l’entorn de deu euros de valor afegit i conclou que el bosc té un paper fonamental en la bioeconomia tant avui com en un futur proper.
Comentari en cinc punts
1.- Aquest informe va ser elaborat pel la Sra. diputada Elisabeth Köstinger, essent Ponent d’opinió el Sr. diputat Francesc Gambús. És aprovat en Comissió del Parlament Europeu el passat dia 24 de febrer de 2015, amb 56 vots favorables, 4 en contra i 0 abstencions.
2.- Les contradiccions i les virtuts de la UE es posen en evidència, també, en aquesta Estratègia forestal, quan la no-competència sobre els boscos, però la UE hi dedica consells, recursos i models de gestió que finalment són els que compten i marquen una política forestal que no es vol reconèixer que existeix.
3.- Com es veu, la complexitat de la diplomàcia, una legalitat existent i una demanda de recursos insaciable pel model de desenvolupament obliga a fer un brodat de seda molt fina, recorrent a la semàntica i a la “flexibilitat” de la legislació o bé  a la creació d’inseguretats.
4.- Les línies i els conceptes de gestió i explotació dels recursos de la Natura es mouen en “discrecionalitats interpretables”, la qual cosa no beneficia necessàriament l’estabilitat dels ecosistemes, si és que els hem d’entendre com a veritables infraestructures verdes del continent.
5.- El nou paradigma que hom proclama potser hauria de fixar uns límits clars. I no deixar-ho tot al capdavall en mans de la recomanació parlamentària, que, tot i indicar una manera de fer, pot també interpretar-se d’una manera de no fer.

Comentaris

Anònim ha dit…
Jo ja intuïa que al Parlament europeu, certs diputats i diputades (per utilitzar una fòrmula que sembla la correcta avui dia) del PP i la Democràcia Cristiana, tenen una herència “franciscana” i no els costa fer un escrit que els fa quedar molt bé i per altre banda no serveix per altre cosa que no sigui més que una declaració de bons principis.

Jo quan sigui gran voldré ser europarlamentari i un cop cada any faré un document que no tingui valor executiu però sigui un crit a la natura, etc... VISCA EL ROMANTICISME.

Tot això no vol dir que no m’hagi arribat al cor i em senti, jo també, amb un fort esperit de Francesc d'Assis.

Raïm