Agricultura de Catalunya

En temps de crise, les pays européens devraient être un exemple de solidarité

2011-10-25T12:36:00.001+01:00

Au moment même où on commence à discuter l'agenda de la Politique Agricole Commune (PAC), un problème a surgi qui peut disqualifier la politique de l'Union Européenne. À la dernière réunion, le 20 Octobre, les Ministres de l’Agriculture n'ont pas approuvé, en raison d'une minorité de blocage, le «Programme Européen d'Aide aux plus Démunis-(PEAD)" qui est fourni par les fonds agricoles, et utilisé pour compléter la politique sociale. L’Allemagne, la Suède, le Royaume-Uni, le Danemark, la République tchèque et les Pays-Bas ont maintenu leur opposition à ce que les fonds alloués par la Commission européenne et approuvés par le Parlement soient destinés à ce programme. Actuellement, 18 millions de pauvres de vingt pays bénéficient de ce programme de 480 millions d'euros, qui représentent seulement 0,92% de la PAC.

"Ceci est un test de l'égoïsme, dans une Union européenne où nous avons besoin de solidarité", a déploré le Commissaire à l'Agriculture Dacian Ciolos. «Si nous avons été solidaires avec les banques, on doit être solidaires avec les pauvres. La position de six Etats l'a emporté sur l'esprit de solidarité."

Quels pays représentent la minorité de blocage?

Il est d'abord nécessaire de définir les raisons des Etats. La minorité de blocage est constitué par les pays riches.
Dans le tableau ci-dessous, nous voyons que ces pays sauf la République tchèque, ont tous un PIB au-dessus des autres. Le ministre allemand, Ilse Aigner, a insisté mercredi que "Nous ne voulons pas une politique sociale au niveau européen". «C'est un problème national à résoudre au niveau national", a ajouté le Suédois Eskil Erlandsson. Mais ces mêmes Etats, à l'exception de la République tchèque et des Pays-Bas, sont ceux qui ont un taux de pauvreté avant transferts sociaux, plus élevé que l'espagnol. Ce sont des pays avec un modèle comportant de fortes inégalités sociales, amorties par les transferts sociaux, ce qui génère une faible cohésion sociale, en raison d’un taux élevé d'assistés.

Sources:
(1) http://www.eurocompar.eu/

(2)Prévisions pour la Reforme de la PAC. Massot

Dans ces pays se développe un fort courant contre cette politique pour sa faible efficacité. Les Banques Alimentaires aux Pays-Bas, République tchèque, Royaume-Uni (FareShare) et l'Allemagne (Tafel), émergent en réponse à l'inefficacité d'un système, où l'agitation sociale et de la rue se faire remarquer. En revanche, dans les pays méditerranéens comme l'Espagne, on compense le grave manque de transferts sociaux par la force de la famille et de son esprit de solidarité en réalisant des transferts économiques aux membres de la famille en difficulté.

Les pays de la minorité de blocage sont précisément ceux qui tirent le plus de bénéfices de la Politique Agricole Commune

Le PEAD et la PAC sont inclus dans le même budget de l’Agriculture de la Commission Européenne. Il faut remarquer que les pays de la minorité de blocage sont précisément ceux qui tirent le plus de bénéfices de la PAC. En fait, les agriculteurs allemands et danois reçoivent trois fois plus que les espagnols, ceux du Royaume-Uni près de quatre fois plus, ceux de la Suède et le Pays-Bas le double et finalement la République tchèque huit fois! La plupart des pays qui reçoivent le plus sont les moins solidaires. Et bien ils ont tort, les pauvres quand ils échappent à la pauvreté pourront être des consommateurs de la Skoda tchèque, du whisky du Royaume-Uni, du Gouda ou Masdam hollandais, du beurre danois, des Volkswagen allemandes et, avant de se marier, acheter dans les IKEA suédois. La solidarité aide au développement économique des pays.

Le commissaire Ciolos s’est déclaré désespéré à la fin de la réunion:

«Je suis très déçu que le Conseil n'ait pas été en mesure de débloquer notre programme alimentaire pour les plus démunis en 2012 et 2013. La Commission européenne a pris jusqu'à maintenant ses responsabilités et a montré une grande flexibilité pour permettre de parvenir à un accord. Nous avons maintenant atteint un point où ils rendent obsolètes tous les arguments techniques ou juridiques utilisés par certains Etats, pour s'opposer au programme. Je veux envoyer un message clair aux bénéficiaires de ce programme et aux Banques alimentaires : la Commission Européenne qui s'est engagée sur ce programme a encore le temps d'agir, il est encore temps pour les États membres de reconsidérer leur décision d'entraver cette action ».

Le scandale provient, non seulement du manque de solidarité avec les plus démunis, mais aussi de l'égoïsme dans la défense de privilèges que la société, le Parlement et la Commission elle-même ne peuvent plus comprendre. Peut-être que c’est une des raisons qui font que les citoyens de l'Union européenne ressentent un détachement croissant envers l'Union Européenne. Mais de toute façon, « bravo pour le Commissaire Dacian Ciolos »

Jordi Peix i Massip

Los países europeos, en tiempo de crisis deben ser ejemplo de solidaridad.

2011-10-23T22:13:00.005+01:00

Los países europeos, en tiempo de crisis deben ser ejemplo de solidaridad.

En el momento en que se empieza a discutir el programa de la Política Agrícola Común, ha surgido un problema colateral que puede descalificar la política de la Unión Europea. En la última reunión del pasado 20 de octubre, los ministros de Agricultura no aprobaron el “Programa Europeo de Ayuda a los mas necesitados” que se abastece de los fondos de agricultura, que se utilizan para la política social debido a una minoría de bloqueo compuesta por Alemania, Suecia, Reino Unido, Dinamarca, la República Checa y los Países Bajos mantuvieron su oposición a lo que los fondos asignados por la Comisión Europea y aprobados por el Parlamento. En la actualidad, 18 millones de pobres de una veintena de países se benefician de este programa de 480 millones de euros, que representan solamente un 0,92% de la PAC.

"Esta es una prueba de egoísmo, en una Unión Europea en el que necesitamos la solidaridad", se lamentó el comisario europeo de Agricultura Dacian Ciolos. "Si estamos en solidaridad con los bancos debemos ser solidarios con los pobres. La postura de seis estados han prevalecido sobre el espíritu de solidaridad”.

Que países representan la minoría de bloqueo?

En primer lugar es preciso definir las razones de los estados. En el cuadro adjunto, vemos que dichos países, con la excepción de Chequia, tienen todos ellos un PIB superior al resto. El ministro alemán Ilse Aigner, insistió el miércoles en que "No queremos una política social a nivel europeo". "Es un problema nacional que debe ser resuelto a nivel nacional", agregó el sueco Eskil Erlandsson. La minoría de bloqueo está constituida por países ricos.

Pero estos mismos estados, con la excepción de Chequia y Países Bajos, son los que tienen, una tasa de pobreza -antes de las transferencias sociales- superior a la española. Son países con un modelo con altas desigualdades sociales, amortiguadas por transferencias sociales, que generan una baja cohesión social, con una alta tasa de asistidos.

Fuentes:

(1) http://www.eurocompar.eu/

(2) Previsión reforma de la PAC. Massot

En estos países está creciendo una fuerte corriente en su contra, por su baja efectividad. Los bancos de alimentos de los Países Bajos, Chequia, Reino Unido (Fareshare) y Alemania (Tafel), están surgiendo como respuesta a la ineficacia de un sistema, dónde las revueltas sociales callejeras ya se hacen notar. En cambio, en los países mediterráneos, como España, se compensan la falta de ayudas por la fuerza de la familia y su espíritu solidario realiza transferencias económicas a los miembros con dificultades.

Los países de la minoría de bloqueo, son precisamente los más beneficiados por la Política Agrícola Común.

El Programa Europeo de Ayuda a los más necesitados y la Política Agrícola Común surgen del mismo presupuesto y precisamente los países de la minoría de bloqueo, son precisamente los más beneficiados por la Política Agrícola Común. En efecto, los agricultores alemanes y daneses perciben tres veces más que el español, los del Reino Unido casi cuatro veces, los de Suecia y Países bajos el doble y finalmente los de Chequia ocho veces mas! O sea que los países que perciben mas, son los menos solidarios. Pues se equivocan, los pobres al salir de la pobreza podrian ser consumidores de los Skoda Checos, del Whiskey del Reino Unido, del Gouda o el Masdam holandés, de la mantequilla danesa, del Volkswagen alemán y antes de casar-se se pasarían por el IKEA sueco. La solidaridad ayuda al desarrollo económico.

El Comisario Cioloş manifestó desesperado al final de la reunión:

«Estoy muy decepcionado por el hecho de que el Consejo no haya sido capaz de desbloquear nuestro programa alimentario a favor de las personas más necesitadas para 2012 y 2013. La Comisión Europea ha asumido hasta ahora sus responsabilidades y ha demostrado una gran flexibilidad para hacer posible que se alcance un acuerdo. Ahora hemos llegado a un punto en el que resultan obsoletos todos los argumentos técnicos o jurídicos utilizados por algunos Estados oponerse al programa. Quiero enviar un mensaje claro a los beneficiarios de este programa y a los bancos alimentarios, el de que la Comisión Europea mantiene su compromiso con este programa: aún estamos a tiempo de actuar, todavía hay tiempo para que los Estados miembros que obstaculizan esta decisión reconsideren su posición.

El escándalo, ya no es solamente por la falta de solidaridad con los más necesitados, sino también por el egoísmo en la defensa de unos privilegios que la Sociedad, el Parlamento y la propia Comisión ya no pueden entender. Quizás es por ello, que los ciudadanos de la Unión Europea sienten un desapego cada vez mayor por el modelo de la Unión Europea

Jordi Peix i Massip

Fuente. Ipsos Access Panel 2011

El preu del blat, el preu de la llibertat.

2010-01-07T16:53:00.003Z

Editorial LA DRECERA setembre - octubre 2007

A cap historiador se li escapa la importància que ha tingut i té el preu del blat en les revolucions que han fet avançar el nostre món. L’actual cultura política del curt termini, el tossut fonamentalisme proteccionista d’Europa entorn el sector productor de matèries primeres, ha acabat tocant fons en perjudicar greument la cadena de valor de la producció agroalimentària, fins arribar al ciutadà consumidor. Aquest, acostumat a situar el menjar prop les darreres places del “hit parade” del seu consum mensual, ara, de forma inesperada, se’l troba competint graciosament i alegrement amb la seva hipoteca, el seu cotxe, el seu lleure o la seva formació. Què està passant? es pregunta sorprès.

Per molt importants i estratègiques que siguin les raons, la insensatesa de treure fora del mercat les matèries que són origen de tota una cadena econòmica, té perills i crueltats, ha estat i és una greu injustícia envers aquells ciutadans que – subvencionats i protegits – se’ls ha expulsat decididament de la lliure competència professional i del mercat, sense donar-los pas a un lloc com a funcionaris de l’administració pública que molts tampoc l’han desitjat mai. La Política Agrària Europea ha de purgar els seus pecats. El desmantellament de l’actual sistema d’ajudes agràries europees no és rebut sense el ferm compromís i el clar pressupost d’una adequada orientació i recolzament dels actius agraris cap els necessaris lliure mercat i oberta competència. El Mercat de Drets de Producció que ara projecta, que també vol incloure en el joc a diverses entitats financeres, és una autèntica mofa a l’economia real i a tots els contribuents. És, i probablement serà, un nou Cau pels eterns vividors i xupons dels pressupostos públics, uns éssers escassament interessats per altra cosa que no sigui la nòmina.

En les economies modernes i desenvolupades, l’encarregat d’assegurar que la distribució dels recursos i els bens no violi cap dels drets individuals dels ciutadans – en aquest cas els dels nostres empresaris agraris - és el lliure mercat. Aquest és el que actua com un autèntic mecanisme distribuïdor de la riquesa. El lliure mercat actua facilitant un consens bàsic sobre el valor de les coses. Un correcte i ajustat valor de les coses situen automàticament els principis de la justícia econòmica i, fins i tot, la conseqüent justícia social. És llavors quan l’acte d’un lliure consum responsable, fruit d’un lliure mercat, ajuda a entendre i practicar individualment, corporativament i socialment, allò de: “l’altre ho pot tenir si ho necessita més que jo” ... propi d’una societat intel·ligent, austera i desenvolupada. . això ja no és només caritat cristiana, ja no és una creença basada en l’opció lliure i personal d’una fe. Això és un dret i una obligació de l’home actual que viu, de forma ja irreductible, en societat local i global. Haver negat aquests anys un preu de lliure mercat al blat, a l’oli o al raïm, ha estat un oblit dels orígens, un acte de supèrbia que Europa ara paga amb la manca de ciutadans agricultors, manca de producció i manca de terres de conreu eficients i tecnificades. Tenir ara que sembrar a corre-cuita els grenys, les terres retirades i les ZEPAS d’Europa, per manca de farina, és d’un inaudit que ens remunta a ràncies escenes bíbliques del temps de Moisès i aquells repatanis i xulescos faraons d’Egipte.

El Conseller Llena i la Comissària Fischer coincideixen en les seves propostes de la PAC del Futur

2009-11-26T16:37:00.006Z

Si en el darrer blog donavem la veu a un President de França que parla en nom dels lobbies agrícoles. Avui he rebut dues propostes coincidents pel futur per la PAC: la del Conseller Llena i la de la Comissària Fischer. Aquestes dues propostes són coincidents i van contra allò proposat pel President de França.

Llena planteja igualar les ajudes de la PAC a tots els països en una taula rodona a Bilbao

El conseller d'Agricultura, Joaquim Llena, va proposar aquest dimecres igualar les ajudes directes per a cada sector agrari a tots els països de la UE com a mesura per afavorir el que va qualificar de "política agrària comuna real, igualant tots els agricultors davant del mercat i les seues regles i, en definitiva, cohesionant Europa davant de les polítiques particulars dels seus membres". Va fer aquestes declaracions contra el que alguns anomenen la renacionalització de la PAC en una taula redona que va reunir ahir a Bilbao els consellers del País Basc, Aragó, Galícia, Múrcia, Andalusia i Catalunya amb la ministra d'Agricultura, Elena Espinosa, per analitzar la postura davant de la nova PAC.

Una altra proposta de Llena va ser replantejar el règim històric, és a dir, fons que provenen de les ajudes a la producció que s'aplicava abans de la reforma del 2002 i que ha creat les diferències a partir de les diferents capacitats productives dels estats. A més, va rebutjar el cofinançament de l'anomenat primer pilar amb recursos propis dels estats membres. Va considerar que si tots els fons no arribessin en exclusiva de Brussel·les, s'incrementarien les diferències entre agricultors.

Llena, que va defensar una PAC amb vocació de futur més enllà del 2013, també va apostar per xarxes de seguretat -amb referència, per exemple, a les assegurances agràries- que permetin garantir la producció en situacions de crisi i mantindre l'agricultura a tot el territori de la Unió.

El conseller també va afirmar que la PAC ha tingut èxits i fracassos. "entre aquests últims, va esmentar que, en alguns casos, "s'està pagant per terres que no estan en producció, amb una reforma el 2003 que cedia massa espai al mercat".

Una Política Forta davant els reptes del futur. (Mariann Fischer Comissària d'Agricultura) : extracte del discurs fet a Copenague

Crec que el nostre sistema de pagaments directes té un futur més enllà de 2013, perquè és una eina relativament simple que ens pot ajudar a abordar almenys dues de les preocupacions que he esmentat. El benefici fonamental és el següent: Mitjançant el suport als agricultors mitjançant pagaments directes, que els ajuden a romandre a la terra al voltant de la Unió Europea. Aquesta és la clau que obre la porta a les prestacions vitals en matèria de medi ambient i la seguretat alimentària, com ara explicaré.

Ja he esmentat que els agricultors són els guardians important del nostre paisatge. I hem de tenir clar que en moltes zones, si els agricultors deixen; ningú es mourà per a reemplaçar. La terra serà abandonada, i fins i tot es converteixen en desert. La naturalesa no pot automàticament "tenir cura de si mateixa"! Per descomptat que hi ha algunes regions altament productives d'Europa, on, si alguns agricultors deixen, la producció va a continuar. Però en aquest cas la producció es torna més i més concentrada.

D'altra banda, si seguim deixant l'activitat agrària en el seu lloc: en la terra arreu de la Unió Europea, els agricultors poden fer molt bé. És cert que potencialment pot causar un dany també, però per això tenim sistemes sòlids per minimitzar el dany i maximitzar el bé. La “creu” de les condicions de compliment adjunta als pagaments directes als agricultors donen una motivació extra per a que respectin les normes ambientals de referència importants (a través dels requisits legals de gestió) que ja existeixen en la legislació de la Unió Europea - relacionats amb el sòl i l'aigua, per exemple. Podem veure això com un nivell "bàsic" de cura del medi ambient.

Per sobre de tot, la condicionalitat introdueix també més coses que els agricultors han de fer - coses que no estan ja en la legislació europea, però que el públic vol (a través de les normes sobre bones pràctiques agrícoles i mediambientals satisfactòries). Volem veure els agricultors mantenir un bon nivell de cobertura del sòl, per prevenir l'erosió? Volem veure a mantenir les característiques que fan que el paisatge tan característic dels paisatges europeus - com les terrasses i els tanques que hem arribat a estimar? Per descomptat que sí el que aquests requisits han estat introduïts per la condicionalitat.

Vam poder veure que, com un nivell "extra" de cura del medi ambient. un pagès pot involucrar en projectes de major nivell de medi ambient - principalment a través de la política de desenvolupament rural. La cura del medi ambient té fortes implicacions per a la seguretat alimentària. Si som seriosos sobre la seguretat alimentària, hem de mantenir les nostres terres de cultiu en bones condicions. Si nosaltres no fem això, ens fem completament dependents d'unes poques zones de producció clau de tot el món. En aquest cas, què passa quan aquestes zones estan afectades per problemes climàtics, malalties o inestables règims polítics? Així que no tenir cura dels nostres terrenys agrícoles seria un risc terrible - i no podem donar-nos el luxe de prendre-la.

"Un nou futur per la nostra agricultura", octubre 27, 2.009

2009-11-14T09:19:00.006Z

Discurs del President de la Republica francesa, Nicolas Sarkozy sobre l'agricultura dins de la Unió Europea...(traducció lliure)

En parlar avui a vostès, vull mostrar la solidaritat de la nació francesa a la tasca dels agricultors francesos, els seus cònjuges i les seves famílies. La crisi en el sector agrari en el seu conjunt és una crisi absolutament excepcional per a tots els sectors agropecuaris estan afectats per una caiguda en els ingressos. Crec que la difícil situació dels ramaders que no poden pagar les quotes del préstec, la revolta de les fruites i hortalisses que no es poden obtenir nous préstecs per a iniciar la seva següent collita, la situació de els productors lleters que treballen al matí i nit, sense paga, per a consternació dels agricultors i productors de carn i cereals, que són ara incapaços de pagar les seves despeses. Aquesta crisi afecta la primera indústria del nostre país amb una facturació anual de 163 bilions euros per davant del sector de l'automoció. Afecta 1,6 milions en actius i 3,6 milions de pensionistes en tot el nostre territori. Cap sector se salva, no se salva cap regió. Aquesta crisi és per tant el cor de la nostra societat, aquesta crisi és la lluita contra un sector estratègic que és absolutament indispensable per a la nostra identitat nacional. Aquesta crisi afecta els valors de la nostra agricultura, els mateixos valors de les zones rurals a França, els de treball i els de la recompensa.

La crisi en el sector agrari en el seu conjunt no és simplement una crisi conjuntural. A aquesta crisi, hi hem de fer cara, sense mentir. Aquesta crisi no ens ha de portar a esperar, ens ha de motivar a actuar, i actuar ràpidament i actuar fort. Com que la crisi no té precedents, la nostra resposta ha de preparar també un canvi sense precedents. No hem d'acontentar amb intentar passar d'alguna manera un període difícil. Hem de ser ambiciosos, hem de ser imaginatius, hem de ser audaços. La crisi posa de manifest principalment la manca de regulació europea i mundial en què és urgent abordar. Per segon revela falles reals nacional en la distribució de valor a les nostres indústries agrícoles. Entre setembre de 2008 i setembre de 2009, l'índex de preus al productor de productes agrícoles va caure un 20%. Durant el mateix període, els preus al consumidor dels productes alimentaris van disminuir un 1%. Aquesta diferència no té precedents. Aquesta bretxa és inacceptable! Es revela una distribució desigual de valor afegit a les cadenes. Aquesta diferència fa que el nostre subministrament d'aliments estigui en situació de risc.

Per tant, davant aquesta crisi sense precedents, proposo avui un nou impuls per l'agricultura francesa, que es basa en la següent estratègia:

• Implementació d'un ambiciós pla de finançament per a l'agricultura a França.
• Reglament reformat per l'agricultura i la indústria agroalimentària a Europa i a tot lo món.
• Continuació de la modernització de la nostra agricultura per preparar-se per la PAC de 2013.
La nostra primera resposta serà l'aplicació d'un pla de finançament ambiciós per la nostra agricultura. No podem esperar, en soc molt conscient. La crisi exigeix controlar-la, o patir-la, jo he triat per intentar el seu control. Em nego que l'agricultura francesa estigui emportada per la crisi. Es per això que estic aquí per proposar un pla, absolutament sense precedents, excepcionals de suport a la nostra agricultura, que inclou mil milions d'euros en préstecs bancaris i 650 milions de dòlars de suport extraordinari de l'Estat. S'iniciarà abans de finals d'aquest any amb mil milions d'euros en préstecs de caixa que permetin a cada agricultor que lluiten per consolidar la seva situació de tresoreria en 2009 i poder iniciar immediatament la despesa d'inversió per a futures campanyes. Aquests préstecs es beneficiaran d'un any ajornat i l'Estat aportarà 60 milions d'euros de bonificació. A través d'aquest suport, la taxa d'interès real dels préstecs en efectiu i la consolidació es reduirà al 1,5% en cinc anys, o fins i tot de l'1% per als joves agricultors. Aquest mecanisme proporcionarà una resposta immediata a les emergències que actualment estan experimentant el que els productors de porc que s'enfronten amb el preu insuportable d'un euro per quilogram.

També es compromet un pressupost de 200 milions d'euros per reduir el cost dels interessos dels préstecs en 2009 i 2010, causada per alguns agricultors en crisi i, en segon lloc, per acompanyar la reestructuració de les explotacions. Estic pensant en particular dels joves productors de llet o de carn, que han invertit sumes considerables per millorar i ara són absolutament incapaços de pagar els seus pagaments mensuals. L'Estat assumirà també, com la situació financera de cada un de quotes degudes pels agricultors a la Seguretat Social mutual per un import de 50 milions d'euros i l'Impost fundiari, amb un cost estimat en al voltant de 50 milions d'euros. Penso, sobretot per als productors de fruites i hortalisses i els viticultors que són ara incapaços de complir els seus terminis finals d'aquest any.
170 milions d'euros es destinaran a la devolució de l'impost sobre el consum intern de productes derivats del petroli i l'impost sobre el consum intern de gas natural pagat per tots els agricultors el 2010. En el mateix esperit que l'Estat reemborsarà a partir del primer trimestre, el 75% de la quantitat d'impost sobre el carboni en 2010, que representen 120 milions d'euros més. Aquests dos passos involucrats en la reducció de costos per als productors d'hortalisses i cultius de camp. Aquest pla donarà prioritat única de suport als joves agricultors o dels inversors últimament, perquè volen conservar la prioritat per la instal.lació de la política sense la qual no hi hauria futur per la nostra agricultura.

Necessitem en el món una agricultura de producció. França no abandonarà mai la seva agricultura. Hem d'invertir en la producció agrícola a França i a Europa. Mentrestant, el món ha vist durant dos anys la volatilitat sense precedents en els preus agrícoles. Després de forts augments en el preu de la llet en pols, fruites o cereals en 2007, hem experimentat un descens més gran en 2008 i el 2009 per a totes aquestes produccions. Aquests canvis violents de 30 a 50% en els preus d'un any a un altre, no hi és en cap altre sector econòmic. Aquesta volatilitat es reflecteix en la proporció inversa en el preu dels fertilitzants, els pinsos i l'energia. L'efecte combinat de la volatilitat dels preus dels productes bàsics i insums agrícoles és una amenaça per a les empreses amb inversions que s'han s’amortitzar en el treball d'una generació. Òbviament, si vostè sempre paga menys del que produeixen, si sempre es paga més car que vostè necessita per produir i si els interessos en el banc, són constants durant una generació, no veiem com pot fer front a aquesta situació
Per posar remei a la inestabilitat dels preus, hem de desenvolupar veritables instruments de reglamentació.

Hem vist, també en els mecanismes financers les dramàtiques conseqüències d'un mercat abandonat a si mateix. No anem a acceptar la mateixa bogeria dels béns que s'alimenten de la població mundial. La idea de l'omnipotència del mercat hauria de ser limitat per cap regla, per cap intervenció política, aquesta idea, a propòsit utilitzar una paraula simple, és una idea boja. La crisi en l'agricultura tal com la coneixem n’és la prova més evident.L'economia de mercat no és la primacia que es dóna als especuladors. És la primacia atorgada al contractista i l'agricultor és un empresari, és la recompensa del treball, esforç i iniciativa.
No podem permetre que un grapat d'especuladors amenaci la seguretat alimentària de la UE i pertorbi greument el funcionament dels mercats. És en aquest esperit que, en els mercats de matèries primeres agrícoles, Europa necessita posar en pràctica un reglament adient. França va demanar a la Comissió Europea a prendre la iniciativa en aquest àmbit, limitant-se així la creixent especulació tot supervisant els derivats financers en aquests mercats. Permeteu-me ser clar, de França no posarà en perill amb aquest requisit. Vàrem obrir el 2008 sota la presidència de França el debat sobre els principis fundadors de la Política Agrícola Comuna de 2013 per regular millor els mercats agrícoles. Ningú havia pres la iniciativa a l'Europa ampliada. S'ha produït un acord de 24 membres de 27 estats al voltant dels objectius que són els nostres.

El nostre primer objectiu és establir una preferència comunitària renovada. La preferència comunitària no és una paraula bruta, es basa en el compliment de les normes de salut, les normes ambientals tant en la Unió Europea i l'OMC, el suport justificada per la cost addicional dels requisits europeus en matèria de protecció aranzelària per als productes sensibles i la protecció de les indicacions geogràfiques. És en aquest esperit que França lluita i convèncer els seus socis per aplicar impostos sobre el carboni de les fronteres europees. Això no és proteccionisme,
El nostre segon objectiu és crear veritables instruments de gestió del mercat. S'ha de permetre als agricultors i els sectors de producció, a viure els fruits del seu treball i de viure dels fruits del seu treball. Això requereix el manteniment dels instruments europeus d'intervenció en el mercat per mantenir les xarxes de seguretat. Això significa un augment en les eines de finançament per l'assegurança contra els riscos climàtics, la salut i econòmics de les empreses agràries. Per últim, hi ha d’haver-hi un major suport per millorar l'organització dels sectors econòmics.
El nostre tercer objectiu és mantenir l'activitat de producció en els territoris vulnerables, en particular als prats i els boscos. Això requereix un suport diferenciat.
El quart se centrarà en la producció de l'agricultura respectuosa del medi ambient. No es tracta de passar als agricultors a la categoria dels jardiners de la natura

La meva concepció de l'agricultura és que els agricultors són productors, contractistes, treballadors que tenen experiència i coneixements, és a dir cal pagar el preu adequat per la qualitat. Aquest cicle virtuós de la nova normativa agrària que proposem a França i Europa.
Vull dir que, per descomptat, França no pararà en els seus objectius de regulació. Però jo vull dir amb la mateixa força i la mateixa sinceritat: la lluita pel vell ordre està condemnada al fracàs. Vull refundar una política agrícola com vull refundar una política financera. A petició de França i Alemanya, la Comissió Europea ha establert un grup de treball per preparar les mesures per a una millor organització del sector lleter. Al ritme d'una reunió per mes, les conclusions de la Comissió s'haurien d’haver presentat al mes de juny! aquests retards són inacceptables! Cal que la Comissió acceleri els seus treballs. Si la Comissió Europea vol preservar el seu dret d'iniciativa de proposar solucions operatives en el temps més adequat a la realitat. Proposar solucions quan tothom és mort, això no és una solució, és un anunci. Per tant, demano al Consell Europeu de 30 d'octubre que la Comissió Europea proposi, a principis de 2010, un augment d'eines eficaces per regular el mercat de productes lactis. Cal també proposar un Reglament reformat de la PAC de 2013. Vostès pode comptar amb la meva determinació total en les properes negociacions. No vaig a cedir pel que està en joc és estratègic per a França, el seu futur, la seva identitat, el seu poder econòmic i fins i tot la seva independència nacional.

Per preparar la Política Agrícola Comuna de 2013, també ha de projectar-se en el món després de la crisi en la pròpia França. Per preparar-se per aquest futur, la nostra tercera resposta a la crisi en l'agricultura és la modernització dels nostres instruments nacionals de reglamentació. Així, des de fa deu anys, les crisi en el sector agrícola es repeteixen: el 2000 la crisi de l'EEB, en 2001 la crisi del vi ,en l'any 2003 la sequera, el 2004 la crisi de les fruites i hortalisses ,l'any 2005 la crisi sector lacti, el 2006 la grip aviària, i des de 2007 la crisi del sector porcí.. I durant trenta anys, per tota crisi proposen mesures de suport a llarg termini, que tenen en comú que mai per evitar la propera crisi.

Al cor de la meva ambició, hi ha un requisit: el desenvolupar i enfortir la competitivitat de la nostra agricultura. Aquí està la clau. França és el segon major exportador de productes agrícoles, i el major exportador del món de processament de productes agrícoles. Per tant, hem de consolidar els nostres operadors i la nostra indústria per encoratjar els que opten per l'agricultura. Cada productor ha de ser capaç de viure el preu del treball i la producció. Un productor ha de ser capaç de garantir els seus ingressos per un contracte equilibrat amb el seu client o per una assegurança contra els riscos climàtics, de salut o econòmics. Per ser un empresari cal una visibilitat en els mercats i els preus.

Així que necessitem una definició renovada de la professió d'agricultor com a empresari responsable, i aquesta definició de la professió d'agricultor està en el cor de la legislació per modernitzar la nostra agricultura. Aquesta definició serà renovada com a molt tard el 2013, cal una coherència formal i una adequada direcció del nostre suport públic en els àmbits de la fiscalitat, social, rural, per protegir millor als agricultors. La relació contractual entre l'agricultor i el seu client estaran en el cor d'aquesta definició.Un contractant, no és integració, no son només els drets previstos per als clients. Vull que els contractes siguin equilibrats, regulats per l'estat i que protegeixi als productors en la seva relació amb la cooperativa industrial o distribuïdor. L'absència de relacions contractuals en el sector lacti reflecteix la creixent desequilibri inacceptable entre els productors i transformadors. Sense un contracte, un productor de lactis és un pagès, sense garantia en cas de fracàs de la indústria làctia. Els contractants han de protegir els productors de llet. Cal donar-los drets, com a recompensa pel treball realitzat cada dia.

Mentrestant, l'organització econòmica es veurà reforçada per la llei de modernització de la nostra agricultura. Només la meitat de les 30 000 explotacions agràries franceses de fruites i hortalisses pertanyen a una organització de productors, la meitat. A França tenim 285 organitzacions de productors. És raonable? Tota la distribució s’ha agrupat en 5 empreses. No pot ser que 30 000 empreses ubicades en 285 organitzacions parlin amb cinc clients. És raonable? Jo respecto el món de l'agricultura i els agricultors, vull dir la veritat. L'estat està amb vosaltres, anem a ajudar-lo, però també ha de canviar una sèrie d'errors en l'organització. Per tant, espero que l'ajut concedit per encoratjar a més branques per l'agrupació dels productors sigui una fórmula molt bona.

Els preus en directe dels productes que venen també significa que tots han de jugar el joc de la competència. Un quilo de pastanagues es venien en el passat juliol per un preu al productor de 0,42 euros sense impostos han estat revenuts, la mateixa setmana, els supermercats a un preu de 1,29 euros , és una diferència mitjana del 67%. Vull una total transparència en l'assignació dels marges en les diferents etapes del procés. Aquest desequilibri és inacceptable. Per tant, cal augmentar considerablement la força del observatori de preus i controlar els marges en la llei per a la modernització de la nostra agricultura. També s'ha de lluitar en igualtat de condicions a Europa. Si se'm permet, cal considerar el cost de mà d'obra. Nosaltres produïm els tomàquets per al cost de mà d'obra als 12 euros l'hora. El problema és que els nostres veïns poden produir 7 euros l'hora, o fins i tot 6. Així que vaig decidir eximir totes les contribucions de l'empresari devia a la Caixa Mutual d'Assegurances Agràries per als treballadors de temporada. Cal igualtat de condicions dels agricultors francesos amb els seus competidors.

També hem d'enfortir el teixit de la cadena agroalimentària que li permeti prendre accions a través dels fons d’ajut. La llei de modernització de la nostra agricultura ha de promoure aquest tipus d'iniciatives. Durant anys hem tractat d'explicar que la disminució dels preus agrícoles es veuria compensat per un subsidi. L'únic que pot compensar, en efecte, la pila de papers que posem al servei d'aquestes subvencions. No podem acusar a Europa de tots els mals de la burocràcia, que sabem que també es rebutjada pels agricultors. La càrrega administrativa de la professió d'agricultor a dia d'avui és absolutament exorbitant. L'aplicació de la revisió de la Política Agrícola Comuna el 2010 hauria de ser una oportunitat per simplificar el negoci dels agricultors. En el mateix esperit, la Llei de Modernització entrarà en una autèntica revisió del mandat de la salut en nom d'una major responsabilitat atorgat al obtentor.

Cada deu anys desapareix una província de terres agrícoles. Això és absolutament incompatible amb una demanda global de productes agrícoles. Això és absolutament incoherent. La llei de modernització de la nostra agricultura contribuirà a la protecció dels nostres territoris i la seva sostenibilitat. Finalment, per al futur, hem de prendre la iniciativa en la biotecnologia, en tecnologies netes en l'estalvi d'energia en la societat del coneixement en l'agricultura. Demà Agricultura proporcionarà a la indústria química de nous solvents, lubricants i compostos nous, que participen en els nostres esforços per reduir les emissions de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Espero que el préstec és una gran oportunitat per expandir els nostres esforços de recerca en noves oportunitats en l'agricultura. Per tant, es marcarà com l'agricultura és un sector prometedor, especialment en l'àrea en la que crec que molta de la química verda i de la química blanca.

“França té un vincle carnal amb la seva agricultura. La paraula "terra" té un significat francès i va ser escollit per defensar la identitat nacional francesa. Aquestes paraules no m'espanten,. França té una identitat particular que no està per sobre de l'altra, sinó que és seva i no entenc que un pot dubtar de pronunciar les paraules "identitat nacional francesa".. Són simplement l'expressió de l'obligació que tenim amb les generacions que ens van precedir i que van definir, a costa de les seves vides i la seva sang allò en França s'ha convertit. Bé, la terra és part de la identitat nacional francesa. I aquesta identitat nacional francesa està constituïda en particular per la relació singular amb el sòl francès. Totes les famílies de França tenen avis que en un moment o altre, han treballat la terra. L'agricultura ha donat forma al nostre paisatge. L’agricultura ha donat a França part de la seva ànima. Amb aquestes creences que tots treballem per al futur de la nostra agricultura. L'agricultura no és una expressió de nostàlgia. És un actiu important per a França. Els agricultors són part de la identitat nacional francesa i la clau per a un sector tan interessant pel futur com el de les nanotecnologies o l'espai. Bé, jo vull dir als agricultors d'avui que França no els va deixarà caure. Sé que en el passat, sovint us ho havien promès, però us dic una cosa, estimats compatriotes, no cediré gens, jo no us abandonaré, no recularé un mil·límetre, perquè sóc perfectament conscient que la lluita per l'agricultura francesa, aquesta lluita, és una batalla estratègica. Tenim una sola solució, la victòria.”

A la recerca de solucions

2009-11-03T12:46:00.007Z

La Generalitat acaba de crear l’Observatori Agroalimentari de Preus. L’objectiu: aportar la màxima transparència informativa sobre la formació dels preus agraris al llarg de totes les etapes de la cadena alimentària, des de l’origen al consumidor. Així mateix, amb la seva creació es pretén afavorir el diàleg entre els diferents agents que intervenen en la cadena, a fi de flexibilitzar postures i cercar les possibles sinergies que puguin beneficiar al conjunt dels integrants de la mateixa.

En altres paraules, l’Observatori té, d’una banda, una finalitat informativa i d’anàlisi de la formació de preus i, de l’altra, vol ser un fòrum generador de propostes i facilitador de solucions per la via del debat i el consens.

La seva creació esdevé oportuna i necessària. D’una banda, la globalització de l’economia i la creixent liberalització i desregulació dels mercats agraris, ha incrementat la inestabilitat en els preus de les matèries primeres. De l’altra, tenim desequilibris entre els diferents integrants de la cadena alimentària. Disposem d’un sector productor poc agrupat i sotmès als imponderables climàtics i sanitaris, que ha de negociar amb una indústria transformadora i una distribució molt més concentrades i, en conseqüència, amb més capacitat de negociació. La transparència informativa i l’anàlisi sobre preus i marges que oferirà l’Observatori, ens ha de permetre avançar el temps de resposta davant d’aquests desajustos i afavorir, alhora, l’encert de les mesures a prendre.

Tot i que l’Observatori no pot establir condicionants administratius a la lliure formació de preus i marges, sí que pot esdevenir el marc de diàleg on conèixer i comprendre els interessos de totes les parts, i on es puguin arribar a definir unes pràctiques comercials que comptin amb el vist-i-plau de tots els integrants de la cadena. Seria bó començar a treballar en un manual de Bones Pràctiques Comercials, que poguessin compartir tots els representants de la cadena que així ho vulguin.

Algunes veus postulen que amb això no hi ha prou, i demanen una intervenció pública sobre preus i marges comercials. Això no és possible sinó que fins i tot és il·legal, ja que atempta contra el lliure mercat. Totes les experiències que s’han intentat impulsar en aquesta direcció a altres països europeus, com el doble etiquetatge a França i d’altres, han estat un fracàs.

L’Administració ha d’actuar en d’altres escenaris. Per complementar l’Observatori de Preus, ha d’apostar per la creació d’observatoris més sectorials que permetin donar elements d’orientació i ordenació més concrets. Però sobretot, pel que fa als preus en origen, cal que tota la cadena (producció, transformació, distribució) s’assegui a la taula per parlar. Encara hi ha massa confrontacions entre els agents de la cadena alimentària, i això ens impedeix avançar. Per aquest motiu, aquesta mateixa setmana hem celebrat la segona edició del Tastum. Fòrum Agroalimentari de Catalunya, un espai de debat transversal que pretén reforçar els lligams entre tots els membres de la cadena.

En definitiva, l’Administració agrària catalana treballa per posar al servei del sector agroalimentari i dels consumidors, importants eines i espais de trobada que permetin superar aquesta situació. Ara bé, recordo que tot això són instruments. Res més. I que els resultats finals dependran, principalment, del compromís i la voluntat de totes les parts implicades per a tirar-ho endavant.

Joaquim Llena

Conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural

El màrqueting social una altra forma de donar valor a la marca i valors a l’empresa i a la vegada lluitar contra la fam.

2009-10-07T18:04:00.009+01:00

MONTSIÀ EN ACCIÓ. IMPLICAT! La Cámara Arrossera d’Amposta signa un conveni amb els Bancs dels aliments de Catalunya.

La Cambra Arrossera del Montsià donarà 75 tones d'arròs als bancs d'aliments de Catalunya. La Cambra Arrossera d’Amposta (Montsià) ha signat el 23 de setembre d’enguany, un acord amb els Bancs dels Aliments de Catalunya per tal de fer una donació equivalent al 10% de les vendes d'arròs fetes durant els mesos d'octubre, novembre i desembre de 2009. Aquesta quantitat es xifra en un mínim de 75.000 quilos d'arròs, l'equivalent a 750.000 racions de 100 grams, amb un valor de mercat de 75.000 €. La Cámara arrossera d’Amposta, planteja una operació solidaritat. És una cooperativa de 3000 socis, que creuen en els valors cooperatius, i en temps de crisi són solidaris i ho volen compartir.

L’Hn Conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, va presidir la signatura del conveni que ha estat signat per J. Miquel Fàbregas, president de la Cámara Arrossera D’Amposta (Montsià) i per Antoni Sansalvadó i Oriol de Ribot, presidents del Banc d'Aliments de Barcelona i Girona, respectivament, Pedro Ormazábal, vicepresident del Banc dels Aliments de Reus, i Joaquim Nogués, tresorer del Banc d'Aliments de Lleida

L’arròs, és un aliment bàsic, nutritiu, de fàcil conservació i molt útil per fer front a l'augment del nombre de persones que acudeixen a entitats socials per demanar menjar i que el President del Banc dels Aliments de Barcelona Antoni Sansalvadó ha xifrat en un 40% en l'últim any. La distribució entre els diferents Bancs d’Aliments es fa d’acord amb el percentatge de persones assistides. J. Miquel Fàbregas, president de la Cámara Arrossera d’Amposta, ha dit que esperen que aquesta iniciativa sigui el començament d’accions similars. Properament s’espera tancar acords amb proveïdors de peix, cafè, derivats làctics i oli.

El màrqueting social o solidari, una eina per apropar-se als problemes de la societat.

El màrqueting social o “màrqueting per una causa” va ser definit per Philip Kotler el 1971, com l’aplicació de les tècniques i eines del màrqueting comercial en temes relacionats a problemàtiques socials, mediambientals o culturals. Un aspecte a destacar és la presa de consciencia de la societat civil i de les empreses davant de problemàtiques, que fins al moment corresponien al Estat. Es genera una nova situació on la lògica dels mercat i la competència, supera a la estricta actuació administrativa. S’inicia a partir d’un diagnòstic de la situació. El context avui és l’adequat: la crisi actual és un tema major. S’elabora una estratègia: donar a entitats caritatives part de la producció (el 10% en el cas del Arròs Montsià). Posteriorment s’avaluen els resultats per tal de seguir les actuacions proposades, per la causa que es defensa i per l’empresa que la patrocina. Les tècniques de màrqueting poden ser molt eficaces, i més quan hi ha d’entrada una acció inicial positiva de participació en la lluita contra la fam, entregant part de la producció pròpia als Bancs dels aliments. Evidentment hi ha una lògica de mercat i solament sobreviuen aquelles iniciatives que tenen una millor estratègia comercial. L’eslògan MONTSIÀ EN ACCIÓ IMPLICAT!, és prou significatiu.

Cal trobar noves fonts de subministra, perquè la població en situació de pobresa ha augmentat a partir de 2006.

Les dades del Banc dels Aliments reflecteixen un 40% de nous demandants d’ajut i això coincideix amb la realitat estadística. Fins el 2006, l’atur estructural (permanent fins i tot quan va tot be) es situava a prop del 9/10%. Actualment és del 15,9%. L’augment de població afectada per l’augment del atur és de 430.000 persones, però amb dret d’ajut per un temps limitat. D’aquests unes 215.000 persones (50%) es troben sense subsidi o amb un nivell d’ajut baix. De les prop de 500.000 persones en situació de “pobresa alta”, el 2006, hem passat a 715.000 persones. Les persones en situació de pobresa alta, són les que tenen una renda inferior al 40% de la mediana i que avui representa menys de 400€ al mes. Però a més cal pensar en el futur. Pel 2010 es preveu que l’atur arribi al 20%: És per això, que els Bancs dels Aliments de Catalunya han d’augmentar urgentment la cerca de nous productes per tal de fer front a les 915.000 persones, que el 2010 es trobaran en situació de pobresa alta.

La ètica, especialment avui, és també un valor comercial.

En el marc de crisi actual els Bancs dels Aliments estan potenciant la cadena solidària i és un bon moment per cridar a l’acció, demanant la implicació dels consumidors. Els Bancs del Aliments de Catalunya estan promovent una gran capta per tal de fer front al augment de la demanda per part de les entitats benèfiques que veuen un creixement important del nombre de persones assistides. El Dia Mundial per l’Alimentació i el Dia Mundial de Lluita contra la Pobresa, que es succeeixen (16 i 17 d’octubre) és el moment adequat per exigir una acció i demanar una resposta solidària de la societat.

Finalment, cal recordar que una acció de màrqueting social, permet a les indústries assignar un valor ètic addicional als seus productes de qualitat, sense oblidar que les donacions als Bancs del Aliments suposen participar d’interessants desgravacions fiscals.

Jordi Peix

La “Operació suc de préssec” una forma nova i original per actuar en els mercats de la fruita i a la vegada lluitar contra la pobresa.

2009-09-17T22:18:00.006+01:00

És el resultat d’una col·laboració que s’inicia fa dos anys.

El 9 de setembre de 2009 ,el Departament d’Agricultura Alimentació i Acció Rural i els Bancs dels Aliments han presentat conjuntament l’original operació “Suc de préssec”, que ha permès actuar en el mercat, evitant l’erosió dels preus de la fruita en origen i a la vegada generar un producte nou per lluitar contra la pobresa.

“La col·laboració entre els Bancs dels Aliments i el Departament d’Agricultura comença a donar els seus fruits”

Una proposta original per retirar excedents agraris.

Un dels problemes importants de l’agricultura és l’estacionalitat e irregularitat de les produccions que fa que a determinades èpoques del any s’acumulin les produccions fent caure els preus, malmetent collites que no troben sortida i finalment provocant la destrucció d’aquests productes de bona qualitat nutritiva, que per altra part són necessaris per la diversificació de la dieta alimentària dels més necessitats.

És per això que la Unió Europea disposa d’uns mecanismes de retirada de fruita per la seva distribució a entitats benèfiques, i així evitar l’erosió dels preus en origen. Aquesta línia d’actuació ha tingut poc èxit i representa només el 3% de les entrades als Bancs dels aliments de la Federació Europea de Bancs dels aliments.

“La proposta que avui presenten el Banc dels aliments i el DAR, aprovada per la Comissió Europea, ha estat un assaig èxit que cal promoure en la resta de països”.

Un model original per lluitar contra la pobresa.

El problema inicial en que es troben els Bancs dels aliments i les entitats benèfiques és la dificultat de distribució de la fruita d’estiu (préssecs i nectarines) que ha fet que la línia d’ajuts per la retirada de fruita a tot Europa tingui un sostre limitat. La fruita és un producte de baix preu, elevat volum, difícil maneig i baixa conservació que limita la capacitat de distribució d’aquests productes entre els més necessitats.

En canvi els préssecs i les nectarines transformades en sucs pasteuritzats, faciliten el seu maneig, permeten una bona conservació, tot mantenint les seves qualitats nutritives. Per realitzar aquesta operació ha calgut mobilitzar diversos actors: les cooperatives de comercialització de fruita de Lleida, una planta transformadora de sucs, una envasadora per tal de garantir un adequat tractament del producte i els quatre Banc d’Aliments de Catalunya per tal de facilitar-ne la seva distribució, aixoplugats pel Departament D’Agricultura que ha assegurat el seu finançament.

“La Federació Europea de Banc dels Aliments està seguint de prop aquesta acció per tal de proposar-la a nivell europeu.”

Una generació addicional de recursos en temps de crisi.

Actualment la crisi econòmica que està sofrint Europa ha portat a augmentar la demanda de les entitats benèfiques que lluiten contra la fam i l’exclusió social. A Barcelona l’augment d’ assistits per aquestes organitzacions se situa al voltant del 30%. Tots els Bancs d’Aliments estan fent un esforç per tal de cobrir aquesta demanda. El sistema senzill seria el de demanar diners a l’Administració. Els Bancs dels Aliments no solament lluiten contra la fam i l’exclusió social sinó que a més lluiten contra el malbaratament dels aliments. En aquests cas, s’ha definit un model pel que es generen 5 vegades més recursos, que els esmerçats. Avui en el valor d’aliemnts que rep el Banc dels aliments és de 1.006.500 €, amb un cost de finançament de 200.000€ per tal de distribuir-ho als més necessitats. El producte que es distribueix és un suc de préssec liquat d’alta qualitat (100% de préssec), que es valora en 2€/litre. (En el mercat només es troba nèctar de préssec: 40/45% de préssec a un preu de 1,7 €/litre).

Fitxa operació:

Finançament: 200.000 €

Producte: 687.663kgs préssec 503.250 litres de suc.

Rendiment del préssec 0,73 litres/ kg fruita

Cost operació: (transformació, envasat i transport) 0,4€/litre

Valor de mercat del producte distribuït 1.006.500 € (2 €/litre)

Rendibilitat de l’operació: 500%

Cada litre equival a 8 peces de préssec

L’operació préssec equival a 4,125 milions de peces de fruita

Veure vídeo del procés http://www.youtube.com/watch?v=ygwNzRfOM-A

Una proposta de futur:

La campanya de fruita tot just comença amb els préssecs i nectarines, hi ha tot una varietat de fruita que durant tot l’any abasteix el mercat i pot sofrir de problemes estacionals d’excedents i que podria entrar dins d’aquests programa. El món pagès no s’acaba tampoc en la fruita: els excedents estacionals són freqüents, per problemes d’adaptació en un mercat alimentari cada vegada més obert.

A partir d’ara el sector agrari i les seves organitzacions hauran de tenir més en compte el Banc dels aliments per tal de reduir els excedents estacionals, evitant aquests espectables deplorables de pagesos que reivindiquen un preu just pels seus productes, i paral·lelament destrueixen aliments.

La Federació Eurepea de Bancs dels aliments lluitaràper que la Comissió Europea accepti que el cost de l'operació sigui assegurat pel propi producte entregat que es transforma, com ja en el seu dia va aprovar la pròpia Comissió: Reglament (CE) Nº 398/2000 de la comissió de 22 de febrer

Pagesos destruint fruita: intolerable.

Recentment hem vist reproduir una destrucció similar a Bélgica en que aboquen la producció de llet d'una jornada en camps de conreu

Pagesos creant un valor afegit: Jordi Dolcet President de Fruits de Ponent

A Catalunya hi ha un vell adagi que defineix un model de treball: “A Déu pregant... i la terra llaurant”. Avui el Banc dels Aliments també llaura....conjuntament amb el Departament d’Agricultura per construir un model més equitatiu.

Jordi Peix

Honor i gloria als bombers que cauen al servei de la Pàtria.

2009-09-16T16:36:00.005+01:00

El Govern concedeix la medalla d’or de la Generalitat al cos de Bombers

En la diada Nacional de Catalunya es concedeix al Cos de Bombers la medalla d’or com a mostra del reconeixement i l'agraïment de les institucions catalanes per les seves extraordinàries aportacions al país. El incendi forestal d’Horta de Sant Joan, en el Parc Natural dels Ports de Beseit no només s’ha emportat més d’un miler d’hectàrees, sinó que a més ens ha robat la vida de cinc persones. Cinc bombers que lluitaven contra el foc per evitar la seva propagació i evitar danys a persones i bens. Cinc bombers que actuaven per salvar un zona qualificada com a parc natural. Cinc bombers que lluitaven en defensa d’una part important de Catalunya. En resum, cinc bombers que lluitaven en defensa de la pàtria. No és la primera vegada que cauen bombers en la prevenció i lluita contra incendis. No massa lluny, els anys noranta també el foc ens va prendre un grup de bombers del Parc de Gandesa. L’enemic, el foc, no només guanya una batalla sinó que et pren la preuada vida d’uns homes, d’uns companys, d’uns amics, d’uns servidors de la pàtria. Quan era adolescent em vaig formar amb l’escoltisme i em varen ensenyar a conèixer els boscos i la natura, però sobretot em van inculcar el servei a la Pàtria i el proïsme. Són uns valors que personalitzen i defineixen un comportament, una forma de ser, una forma d’actuar. Els bombers i els agents forestals tenen precisament aquests mateixos valors ben arrelats en la seva consciència.

La lluita contra els incendis forestals esdevé una prioritat permanent.

A Catalunya i a tots els països mediterranis, els incendis d’estiu son la nova plaga davant la que és difícil no només lluitar, sinó també prevenir. A Catalunya els boscos estant creixent, no per la seva rendibilitat, ni per la voluntat de governs o el bon fer dels pagesos, sinó tot just al inrevés. Les zones forestals envaeixen els sols, on desapareixen els agricultors, on no hi ha programa de l’Administració. En moltes zones de Catalunya hi ha “massa bosc”, perquè el bosc mediterrani no es rendible econòmicament, ni potser tampoc mediambientalment, i per gestionar-lo caldrien assignacions pressupostàries inimaginables. Es per això que la Direcció General de prevenció, extinció d’incendis i salvament va crear el Grup d’Actuacions Forestals. Aquest servei s’ha especialitzat en la difícil lluita contra els incendis forestals. Al hivern realitzen actuacions de prevenció que com a novetat inclouen les cremes controlades, amb l’objectiu de reduir la biomassa forestal i disminuir el risc d’incendi forestal. Al estiu, encara que repartits per tot Catalunya, estan en alerta constant, estan equipats especialment, i acudeixen allà on eren demanats. És així que bombers de Lleida varen acudir a Horta de Sant Joan per col·laborar en les tasques d’extinció. Les GRAF són un cos d’élite, ben dotats amb material i sobretot amb una formació constant i especialitzada en la lluita forestal.

La lluita és implacable, però avui un foc incontrolat se’ns ha emportat els millors homes.

Jo pregaria que els problema dels incendis forestals, que és recurrent, i explota quan la climatologia ho determina, s’analitzés adequadament sense pors, tan tècnica com políticament, però que no es caigués en la demagògia. És normal que desprès de cada desastre catastròfic es demanin investigacions d’allò succeït. En realitat, tots els grans incendis són analitzats pels especialistes repetides vegades i si hi ha víctimes encara més. L’objectiu es sempre el de aprendre a millorar la eficàcia de la lluita, per protocol·litzar-ne el desplegament, per normalitzar actuacions i per modernitzar els sistemes; essent la prioritat evitar víctimes. Aquí i a Califòrnia on també enguany han morts dos bombers joves. El sacrifici d’aquests bombers no haurà estat en va, servirà per evitar que en el futur s’evitin accidents d’aquesta tipologia. Les eines utilitzades contra els incendis forestals són cada dia més diverses, però la persona serà sempre la clau de qualsevol lluita. Personalment la mort d’aquests funcionaris, d’aquests “civil servants”, d’aquests bombers, d’aquests valents, m’han sabut molt greu. Tots ells eren joves, eren agosarats, tenien una vida per endavant, estaven en la flor de la joventut i ens han deixat. Es per això, que davant d’ells em descobreixo i demano un profund respecte, i els honors i la gloria, que els hi corresponen als que moren en defensa de la Pàtria.

Jordi Peix

L’aigua que encara desitgem:Perilla la riquesa de Lleida

2009-07-21T12:59:00.002+01:00

No m’atreviria personalment a valorar, perquè no ho sé, les circumstàncies actuals en què es troba el reg del Segarra-Garrigues. Estic segur que des de Catalunya s’està fent tot el possible perquè s’arribi a regar el màxim i, tot i així dins de la legalitat, cosa que és extremadament difícil i dura per als futurs regants i per al País, i per a la riquesa de la plana de Lleida.

Sabem que hi ha dues sentències del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees del 2007, contra el regne d’Espanya, la primera per la manca de superfície dedicada a les ZEPAS (Zonas de especial protección para las aves) en diferents comunitats autònomes; la segona contra l’àrea regable del Segarra-Garrigues per insuficient protecció de les aus. El fet és que de les més de 50.000 ha, que el projecte inicial considerava que es podria regar amb dotació plena de 6.500 m3/ha, les posteriors actuacions entre la DIA del 2002 (Declaració d’Impacte Ambiental), l’Acord de Govern del 2003, l’Acord del 2006 i l’Acord del 2009, l’han deixat en 30.000 ha; és a dir, ha disminuït el 40%. I encara sembla que s’exigeix més.

No parlo de la resta d’àrea de reg, la del reg de suport, de dotació de 1.500 m3/ha, ja que per entendre més clarament el problema, crec que és millor centrar-nos en les 50.000 ha de reg de dotació plena que, a més, és l’autèntica que pot enriquir les comarques, ja que el suport és molt important, però no és més que això, suport. D’aquestes 30.000 ha que en teoria quedaran per regar, hem de dir que pràcticament són les menys adequades de les que teníem en principi, ja que al perdre gran part de la zona del Sió (a la Segarra) i de la zona de Belianes (a l’Urgell), es perdran per la gran producció les terres millors que s’havien programat, les més fondes, les menys trencades, definitivament les més riques.

Una vegada arribats a aquest extrem, vull dir que els països hem de tenir autosuficiència alimentària, necessària sempre, però més en aquesta època plena de conflictes i, a més, en ares de la pròpia sostenibilitat, ja que el trasllat d’aliments suposa una despesa de combustible i, per tant, producció de CO2. Per entendre el paràgraf anterior i la necessitat de regadius a la plana de Lleida, vull aportar dades sobre les hectàrees de reg per cada 1.000 habitants a les diferents autonomies espanyoles: Aragó 364, Andalusia 120, València 67, Catalunya 35 i per últim, Espanya en la seva totalitat 88. És a dir, que l’àrea més desfavorida pensant en les boques a alimentar és la pròpia Catalunya. Una altra dada important és la quantitat d’espais protegits a diferents països en relació amb Catalunya, que té un 30% de la superfície protegida (de moment). Els diferents estats europeus tenen: França: 7,9%, Alemanya: 9,9%, Espanya: 16% i Itàlia: 14,2%

Evidentment que s’han de protegir els hàbitats i les espècies, aus i demés, però s’ha de tenir també sentit de la proporcionalitat i, per un excés de zel, no acabar fent mal a la població, en aquest cas a la humana. Puc donar dades de les aus que viuen i hem de protegir, actualment a les ZEPAS declarades, en relació amb les existents a la resta d’Espanya i, per tant, es podrà entendre millor el tema del sentit de proporcionalitat que deia al paràgraf anterior.

Sisó (Tetrax tetrax)700-1300 mascles a Catalunya (Lleida) i 165.000 mascles al Estat
Ganga (Pterocles alchata)50-60 parelles a Catalunya i 14.830 parelles al Estat
Xurra (P. Orientalis)5-10 parelles a Catalunya i 15.000 parelles al estat

En aquesta mateixa proporció impactant, podríem veure totes les aus a protegir, segons fonts d’una seriosa associació dedicada a l’estudi dels ecosistemes de Lleida. Insisteixo, les aus s’han de protegir, s’han de fer els plans d’usos i gestió per aquesta raó, però es preocupant gravar les possibilitats de reg per a la Plana de Lleida, quan en realitat aquestes espècies no perillen a la península.

El valor del projecte del canal i de les obres secundàries és de sobres conegut, s’ha publicat a la premsa, s’ha explicat a diferents jornades, és de 450 milions d’euros el canal i l’embassament d’Albagés, i de 1000 milions d’euros la xarxa secundària de reg. Aquesta magnífica obra, malauradament influirà ben poc, o molt menys del que s’esperava, en la riquesa de les terres de Lleida, en la seva agricultura, que és la base, però tampoc en les indústries que es crearien, tant en les agroalimentàries com en les altres, en l’augment de la població dels termes municipals que se’n beneficiarien. És a dir, que la possibilitat d’equilibrar Catalunya, tan comentada, una vegada més s’haurà perdut, al menys en part, i la metròpoli continuarà augmentant de població (que emigrarà de l’Àmbit rural) i necessitant aigua per a beure, com l’any passat.

Això que dic és molt important, no es tracta només d’aportar aigua pel reg, la transformació de noves terres ha de ser contemplada en el marc del desenvolupament general dels pobles i orientada a la població (tota) que hi resideix. El regadiu ha de repercutir, d’una manera o altra, en el conjunt d’activitats i habitants del territori; com ja s’han manifestat en aquest sentit persones i institucions preocupades pel desenvolupament general i equilibrat.

Sabem, perquè així s’ha dit, que els pagesos que quedin gravats i que no podran regar com pensaven, seran beneficiats amb compensacions econòmiques. Això podrà solucionar el problema d’un pagès en concret, o de molts, però mai d’unes comarques que deixaran de produir el que esperaven per tenir uns ingressos que no creen riquesa, només ajudaran a viure, allí o en una altra part. Hem de prestar atenció al volum d’aigua, de Hm3 que quedaran alliberats amb la prohibició de regar amb dotació plena una gran part del territori, ja que sempre hi haurà la temptació de desviar-los cap a altres indrets, que promouran més els desequilibris territorials. Hem de pensar en el País en la seva globalitat i fer els impossibles per convèncer que a aquells que no entenen el desenvolupament, encara que actuïn de bona fe.
Francesc Camino Germà
Enginyer Agrònom

Los cultivos transgénicos y la opinión pública

2009-07-03T16:24:00.000+01:00

La alarma social que han causado en las últimas décadas diversos acontecimientos relacionados con la seguridad alimentaria tales como las vacas locas o la presencia de dioxinas y pesticidas- ha podido contribuir a que se establezca de manera permanente una sensación de inquietud en la percepción del consumidor europeo. Este temor no está justificado ya que nunca hasta ahora habíamos tenido acceso a alimentos tan seguros y de tanta calidad. Pese a ello estamos asistiendo en los últimos meses a un notable aumento de noticias en los medios de comunicación que, de manera poco rigurosa, quieren trasladar a la opinión pública una sensación de peligro para la salud de los consumidores y del medio ambiente como consecuencia del cultivo de variedades transgénicas y del consumo de sus productos. Como especialistas en producción vegetal y servidores públicos nos sentimos obligados a hacer 10 breves precisiones:
1. NECESIDAD DE RIGOR EN LAS ARGUMENTACIONES.

Aunque es legítimo que los gobiernos puedan tomar decisiones basadas en criterios estrictamente políticos, no cabe imponer posiciones ideológicas sobre hechos científicos. Las afirmaciones que se hagan sobre los efectos en la salud humana y en el medio ambiente deben basarse en resultados científicamente contrastados y de acuerdo con la metodología científica, que es universal. Es significativo que la ministra de Investigación y Ciencia alemana, Annette Schavan, lamente que su colega de Agricultura haya prohibido las variedades transgénicas de maíz y que considere desafortunada esta decisión.

2. IMPACTOS SOBRE EL MEDIO AMBIENTE. La inmensa mayoría de resultados publicados en revistas científicas de prestigio-y particularmente los que se derivan de estudios financiados por los ministerios españoles de Educación, Ciencia e Innovación, Medio Ambiente y Agricultura- concluyen que no hay efectos sobre la biodiversidad en las variedades transgénicas autorizadas en nuestro país.

3. EFECTOS EN LA SALUD HUMANA. A pesar del buen número de estudios llevados a cabo, no se han demostrado efectos negativos sobre la salud humana ni de los animales domésticos tras un consumo generalizado de productos elaborados a partir de transgénicos en los EEUU y otros países, incluyendo el nuestro, durante más de una década.

4. ES POSIBLE LA COEXISTENCIA DE VARIEDADES TRANSGÉNICAS Y CONVENCIONALES. Existen bastantes estudios científicos en toda Europa y particularmente en Cataluña sobre las distancias de seguridad que se tendrían que guardar entre campos para permitir su coexistencia y legislar este tema sobre bases sólidas.

5. LEGISLACIÓN EN EUROPA Y ESPAÑA. Como respuesta a la inquietud y las reticencias mostradas por algunos ciudadanos, Europa ha desarrollado una estricta legislación que avala la seguridad de los alimentos que pudieran contener productos obtenidos con variedades transgénicas. En este sentido, cabe destacar la labor hecha por la Agencia Europea de Seguridad Alimentaria (EFSA).

6. ¿QUÉ OPINIÓN TIENE LA AGENCIA EUROPEA DE SEGURIDAD ALIMENTARIA? Los documentos de la EFSA -disponibles en su web- dejan claro que la máxima autoridad europea en seguridad alimentaria avala el cultivo y consumo de las variedades autorizadas. Las más prestigiosas sociedades científicas- desde la Academia de Ciencias de Estados Unidos o la Royal Society of London hasta la Academia Pontificia Vaticana - han reconocido el interés de esta tecnología en sus obtenciones autorizadas. También son significativas al respecto las posturas favorables adoptadas por la FAO o un número muy elevado de premios Nóbel.

7. AGRICULTURA, BIOTECNOLOGIA Y SOSTENIBILIDAD. No entendemos cómo se puede defender que la agricultura, motor desde su origen del desarrollo de las sociedades, quede ahora excluida de las innovaciones que la biotecnología está aportando en otros campos, como la medicina humana, con beneficios evidentes que han sido bien aceptados por la sociedad. El reto de la agricultura moderna es ganar sostenibilidad y las plantas transgénicas pueden ayudar a esta finalidad.

8. BENEFICIOS DEL MAÍZ Bt. Es el único cultivo transgénico que ha sido autorizado comercialmente en Europa. Tras más de 10 años de cultivo en España ha representado para buena parte de los productores un aumento del rendimiento y del beneficio, y una reducción de los tratamientos insecticidas, tal y como ha demostrado un estudio llevado a cabo por personal experto de la Comisión Europea.

9. VARIEDADES TRANSGÉNICAS Y GLOBALIZACIÓN. A menudo se atribuye exclusivamente a las variedades transgénicas los aspectos negativos de la globalización. Sin embargo, y en la línea de lo que propugna el premio Nobel de Economía Peter Stiglitz, deberíamos asegurarnos que los derechos de la propiedad intelectual -patentes- no impidan que las mejores variedades y las más adaptadas a países en desarrollo sean accesibles a todos los productores de estas zonas, como se está pidiendo para muchos medicamentos destinados a mitigar sus enfermedades endémicas.

10. TRANSGÉNICOS Y CONSUMIDORES. Las próximas obtenciones de plantas transgénicas que ya se anuncian -vacunas, medicamentos o alimentos para grupos con necesidades específicas- probablemente tendrán beneficios directos para la sociedad en general y tal vez esto hará que la percepción de estos cultivos sea más positiva. Entonces los consumidores europeos podremos analizar con más conocimiento los beneficios y riesgos de las plantas transgénicas, sin descalificar como se hace ahora a toda la biotecnología aplicada a la agricultura.

Lleida, mayo de 2009.
Jaume Lloveras, Ramon Albajes, Ignacio Romagosa, catedráticos de Producción Vegetal Universidad de Lleida, Escuela Técnica Superior de Ingeniería Agraria.

Transgènics: Esperança o temor

2009-06-30T08:37:00.001+01:00

Aquest cap de setmana la plataforma 'Som lo que sembrem' ha congregat uns 2.000 anti-transgènics pels carrers de Barcelona. Rere una pancarta on es podia llegir 'Democràcia, salut i bons aliments', els manifestants reclamaven als grups de PSC, CiU i PP no rebutjar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que pretén convertir Catalunya en un territori lliure d’aliments transgènics. El doctor enginyer agrònom de la Universitat de Lleida i afí a la plataforma organitzadora, José Ramón Olarieta, i la doctora de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Joaquima Messeguer, opinen. ..........Aparegut en El Singular digital.

Es pot pensar en un futur pròxim sense aliments transgènics?

Olarieta. Sí, tant pròxim com llunyà. No tenim cap indici racional que els transgènics puguin augmentar la producció agrícola. A més, diversos estudis, com l'informe ‘Halving Hunger’ (2005) o l’informe d’Avaluació Internacional de la Ciència i Tecnologia Agrícola (IAASTD), no inclouen per a res les varietats transgèniques entre les seves recomanacions.

Messeguer. No. Davant l'augment de la població mundial i de la disminució progressiva de la superfície dedicada als cultius és necessari utilitzar tota la tecnologia que tenim a l'abast per augmentar el rendiment dels cultius. La biotecnologia aplicada ajuda a obtenir cultius més productius i en el futur pròxim, amb valors nutritius afegits.

Fins quin punt els transgènics poden ajudar a pal·liar conflictes de fam?

Olarieta. No tenen cap paper especial. La fam i la malnutrició són el resultat de problemes estructurals molt més greus que no pas un problema tecnològic. No és per cap altra raó que a Califòrnia, paradís de la “moderna tecnologia agrària”, hi ha 8 milions de persones en situació d’inseguretat alimentària i 5 milions que passen gana.

Messeguer. Cap tècnica pot resoldre totalment la fam en el món ja que és una qüestió política i de mal repartiment dels béns disponibles. Els transgènics, com altres tècniques modernes de la biologia molecular i la biotecnologia, aporten una millora en la producció i per això aporten el seu granet de sorra per pal·liar la fam del món.

El temor que els aliments transgènics puguin perjudicar la salut dels consumidors està justificat?

Olarieta. Des que es van començar a desenvolupar les varietats transgèniques se sabia que aquestes podien tenir efectes imprevistos, i així van aparèixer casos de llevats transgènics que acumulaven molècules tòxiques, o soja transgènica que produïa fortes reaccions al·lèrgiques. Davant el caràcter impredictible de les varietats transgèniques, diverses institucions com la ‘British Medical Association’, van donar veus de prudència que no van ser escoltades. La manca d’estudis sobre la possible toxicitat de certs aliments transgènics és una qüestió que encara avui no s’ha resolt.

Messeguer. Fa ja més de deu anys que els aliments transgènics es consumeixen en molts països del món sense que s'hagi demostrat científicament que poden provocar un perjudici a la salut dels consumidors. Ja m'agradaria que tot el que mengem hagués passat els controls que han passat els transgènics. Penso que ara per ara, són un dels aliments més segurs.

Seria encertat declarar Catalunya com a territori lliure de transgènics?

Olarieta. Sí, perquè representaria un pas qualitatiu per la seguretat alimentària, i per un canvi cap a un model agro-alimentari basat en les produccions locals de caràcter ecològic i artesà; respectuós amb el medi, les varietats i la cultura pròpia; que esdevingui la font principal de la salut i la sobirania alimentària del país; i que retorni al pagès el seu paper de subjecte de coneixement clau en l’alimentació de la societat.

Messeguer. De cap manera. Si es parla de transgènics en general, ningú voldria prohibir la insulina, l'hormona de creixement o el factor VIII per l'hemofilia que es produeixen per transgènesi. Quan a cultius transgènics, la resposta segueix sent no. Catalunya és un país eminentment ramader i els pinsos majoritàriament són transgènics, degut a que porten soja i un altíssim percentatge de la soja del món és transgènica.

És necessari identificar (mitjançant etiquetes o altres distintius) els productes transgènics?

Olarieta. Sí, perquè donat que ara per ara no es pot actuar sobre les importacions d’aliments, cal que aquests estiguin clarament etiquetats per tal que puguem escollir.

Messeguer. Sí. Com a consumidora crec que tots els productes que menjo -siguin transgènics o no- han d'estar etiquetats i se n’ha de saber la procedència.

Com pot afectar al pagès tradicional la incursió dels aliments transgènics?

Olarieta. Els problemes dels pagesos, de la mateixa manera que passa amb la fam i la malnutrició, no són deguts a la manca de tecnologia, sinó a qüestions de fons. De fet, els darrers 50 anys d’industrialització de l’agricultura només han produït que la desaparició d’un gran nombre d’aquells, i els transgènics senzillament ajudaran en aquesta tendència.

Messeguer. Fins ara, solament es cultiva al nostre país el blat de moro Bt, resistent a un insecte anomenat barrinador. En aquelles zones on el barrinador està present, més del 50% de la superfície cultivada és transgènica. Això vol dir que els pagesos han vist els seus avantatges. Ells es guanyen la vida amb els seus cultius i sinó els hi fos rentable, no els cultivarien.

Em podia destacar les principals avantatges i els principals inconvenients dels transgènics?

Olarieta. No considero que tinguin cap avantatge, ni cap utilitat social; en tot cas només disminueixen la necessitat de mà d’obra en l’agricultura (amb el problema que això representa en els països empobrits). Tots els inconvenients, per altra banda, ja s’han anat esmentant.

Messeguer. Encara que a escala mundial hi ha diversos cultius autoritzats, al nostre país i a la UE només es pot cultivar el blat de moro resistent al barrinador, anomenat blat de moro Bt. Aquest blat de moro es cultiva en les zones on hi ha aquesta plaga i al ser resistent al barrinador, evita les pèrdues que se'n deriven del seu atac. Els principals inconvenients són els mateixos que es poden atribuir als cultius convencionals.

Els transgènics i la coexistència pacífica

2009-06-07T19:00:00.008+01:00

Jo crec en la coexistència pacífica.

La coexistència pacífica de països, de llengües, de races, de religions, de formes de ser, de maneres de pensar, de sistemes de treball i de sistemes de cultivar la terra. Jo admiro els que lluiten per una causa, com els que “Som lo que sembrem”. Enguany ja en queden tan pocs! Defenso els que creuen en una agricultura diferent, respectuosa amb la natura: la producció integrada, l’ecològica o la biodinàmica. Respecto, i demano el respecte a tothom pels que lluiten per una agricultura lliure de transgènics. Però també respecto, i demano el respecte als agricultors i científics que treballen per les innovacions i els que les apliquen per millorar les seves produccions agràries. Recentment s’ha presentat al Parlament, una iniciativa popular de llei per definir Catalunya lliure de transgènics. (A nivell internacional es parla de OGM; organismes genèticament modificats). Lo més prudent seria no prendre partit, i deixar que els interessats s’esbatussin, dins dels sindicats, dins dels partits, dins de la societat. Però crec en el diàleg.

Parlem de les OGM a Catalunya: soja i panís

Actualment els cultius transgènics que afecten Catalunya són únicament la soja i el panís. De soja no en produïm, però en som els primers consumidors del Estat. Tota la soja que consumim per a fer pinsos és transgènica i més del 90% del comerç internacional ho és. Pel que fa al panís, n’importem quatre vegades més del que produïm, i el 70% és transgènic. En el poc que produïm, utilitzem cada vegada més llavors transgèniques per la seva acció contra els cucs del blat de moro, especialment en les terres de Lleida i Aragó. En tot cas cal recordar que a Catalunya hi ha 350.000 ha de cereal i estem parlant d’unes 20.500 ha de panís transgènic, però que representa el 50% del panís cultivat. Darrerament he assistit a un colla de debats en els que s’introdueixen elements confusos, acusacions sense probes, al·lusions a corrupcions de científics, funcionaris, polítics i també a agricultors que pensen diferent. En tot cas s’ha d’aclarir rotundament que la producció de transgènics de panís, cultivats a Catalunya, estan aprovats per l’Agència de Seguretat Alimentària Europea, de l’Agència Espanyola, de la Francesa, d’una colla de països d’Europa i de la comunitat científica internacional i certifiquen que no tenen cap efecte nociu per les persones i els animals. Com a curiositat, en la documentació que circula contra els transgènics, se’ls acusa de que tenen un cost i que no són reproduïbles. Voldria precisar que tots els planters i llavors registrades tenen un benefici pel obtentor, i tots els híbrids, els anys següents ja no gaudeixen de les mateixes virtuts que en la primera sembra. Finalment hi ha un tema jurídic, la competència de l’autorització de les llavors transgèniques és de la Comissió Europea, i la competència d’establir els sistemes de protecció als cultius no transgènics és del Estat o de l’autonomia. Sempre en el ben entès de que estem parlant només de productes alimentaris, ja que hi ha medicaments usualment aplicats que provenen de processos en que s’utilitzen gens modificats artificialment. Però centrem-nos en la qüestió de les OGM agrícoles:

Es poden diferenciar quatre opcions

1.- Llibertat total de cultivar allò que es desitgi, amb el risc de que el veí que vol produir llavors sense transgènics estigui contaminat

2.- Prohibició del cultiu de transgènics, que pot representar una reducció de la producció o un augment dels costos

3.- Prohibició del cultiu i el comerç de transgènics. Potser no te sentit que el cultiu estigui prohibit però les importacions obertes. Actualment amb els acords internacionals no es pot limitar la lliure circulació dels transgènics.

4.-Finalment definir unes normes de coexistència pacífica entre pagesos que volen certificar el seu panís com a lliure de transgènic, i la resta.

Coexistència de cultius una missió impossible

La situació es greu perquè els pagesos que volen produir lliure de transgènics es troben no només en inferioritat de condicions, sinó també en situació d’indefensió. El problema és que el panís lliure de transgènics pot ser pol·linitzat, pel panís transgènic de les finques envoltants. Per això hi ha diverses solucions; com poden ser definir unes franges de protecció o utilitzar llavors de panís de cicle diferent. En la majoria de les finques de Catalunya és molt difícil, ja que les parcel·les són petites i les franges de protecció suposen una utopia. Per altra part la diferenciació del panís comporta també la diferenciació de tots els sistemes de neteja, classificació, magatzematge i transport. Segurament és per això que ni l’Estat, ni la Generalitat, i és de la seva competència, han dictat cap normativa sobre aquest tema. La Comissió Europea , ha fet lo que sol fer – estudis, comissions, web, fòrums, congressos, estadístiques – embolicar la troca i portar-nos en un atzucac. Jo demanaria que la iniciativa popular de llei que s’ha presentat recentment servis perquè es reflexionés i es promogués l’impossible consens entre pagesos, defensant aquells que volen un tipus d’agricultura diferent. En tot cas pel que fa al panís, ara i aquí, és una missió impossible.

Jordi Peix

En defensa de l’agricultura ecològica.

2009-05-04T10:50:00.003+01:00

En defensa de l’agricultura ecològica.

A Catalunya, l’agricultura ecològica a comença a agafar una certa força a partir dels anys vuitanta a partir d’un grup de joves tècnics agraris, era sobretot una resposta a l’agressivitat d’un model de producció basat en la utilització massiva d’elements químics en una agricultura que apostava per la modernitat. Els pesticides i adobs químics que foren aplicats de forma indiscriminada començaven a afectar el medi i les pròpies produccions. La primera proposta d’agricultura ecològica proposava un retorn al passat, els “usos i costums de bon pagès”, l’empresa familiar agrària i l’adequada utilització de fems a partir d’unes explotacions equilibrades amb agricultura i ramaderia. La jovenesa, la manca de preparació, el seu origen urbà i sobretot la manca de demanda van fer fracassar les propostes voluntaristes inicials. Als anys noranta seguint els moviments europeus va sorgir una altra onada de promotors incentivats per una tímida demanda, i especialment per unes conviccions personals. Es va construir un model alternatiu davant els abusos provocada per una especialització especialment en els secans. Quan jo estudiava agricultura a mitjans dels anys seixanta hi havia un enfrontament entre els vells professors, com el Doctor Bardia i els joves que preferien la recepta fàcil del producte meravellós que ho eliminava totes les plagues. El “Manual de Lluita contra les plagues del camp” publicat per la biblioteca del Pagès del Departament d’Agricultura de la Generalitat republicana, insistia en seguir el cicle de les plantes i els insectes per atacar al moment adequat i ja promovia la lluita biològica. A principis dels anys vuitanta també van aparèixer les Agrupacions de Defensa Vegetal, que van agafar el relleu promovent la lluita integrada contra les plagues, estenent posteriorment el concepte a tots els factors de producció;sòl, aigua, clima i planta, generant la Producció Integrada que va reduir en pocs anys a la meitat els ús de productes químics. Les ADV s’han ampliat vers la producció ecològica, que han recollit l’èxit d’aquest sistema de treball conjunt entre especialistes, esdevenint un punt de trobada de dos models de desenvolupament respectuosos amb el medi natural i pagesos i emplenant un buit tecnològic en la defensa dels vegetals. Per tota informació us dirigiu a Laia Mateu (laia.mateu@gencat.cat) coordinadora de les agrupacions de defensa vegetal de producció ecològica Servei de Sanitat Vegetal. A darrera hi ha una colla de tècnics que actuen en temes específics: l’Andreu Taberner en com suplir els herbicides en els conreus ecològics, en Gonçal Barrios en la lluita biològica, en Jaume Boixadera i el seu equip en l’estudi de sols i adobs, en Batllori en l’estudi de la lluita biològica en la poma, el IRTA i tants d’altres. Allò que cal reconèixer especialment és el paper de l’Escola Agrària de Manresa que va ser la primera del Estat en iniciar una formació i experimentació de la producció ecològica, sovint en contra de la mateixa administració. Així es va crear un primer nucli coherent que ha permès fer viable aquest nou model de producció. La constitució del consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) s’ha constituït com organisme garant, tot modernitzant aquest nou model de producció agrària. Actualment hi ha prop de 70.000 ha i 150 explotacions ramaderes ecològiques. Ara el Pla d’Acció per l’Agricultura Ecològica hi ve a donar una empenta definitiva. Però com sempre és el consumidor el que ha de donar el seu vist i plau final, especialment en aquests moments de crisi de la demanda, tot reconeixent que els costos poden ser més elevats: la garantia de qualitat sempre te un major cost. Els pinsos ecològics han doblat el preu, els pesticides i els fertilitzants ecològics sempre són més cars, i les necessitats de mà d’obra, superen les de l’agricultura convencional. Això ha fet que la demanda baixés. No tenim dades de Catalunya, però al Regne Unit, el consum de pa ecològic ha baixat un 31%, la fruita un 16,5% i l’horta el 10%, a on normalment hi havia un augment del consum anual del 1,4%. A Catalunya ens hem de felicitar de que actualment ja hi ha una extensa xarxa d’establiments on es distribueixen productes ecològics i fins i tot hi ha una marca de distribució amb establiments propis: Veritas, que va augmentant el nombre d’establiments no només a Barcelona sinó també arreu de Catalunya. En tot cas cal defensar allò científic sobre allò ideològic. Les tècniques de producció estan evolucionant molt ràpidament i precisen d’una recerca constant, especialment en las possibilitats de nous models de producció, especialment en el camp de la lluita contra les plagues, ja que una gran part dels pesticides tan convencionals com ecològics quedaran prohibits. En el sector de la producció ramadera cal basar-se en la producció de pinsos en la pròpia explotació ja que la comercialització de pinsos ecològics és molt cara i pràcticament inexistent. En tot cas cal donar personalitat pròpia a la producció ecològica, per tal d’evitar de que siguin inclosos dins d’un grup nebulós d de productes alternatius que barregen diversos conceptes i porten a confusió com poden ser “el preu just”, medicines “dolces”, sobirania alimentària, productes naturals (?), “slow food”,... Tots ells són legítims però han de disposar d’un espai propi, d’un nínxol de mercat que ha de ser informat adequadament. La venda de proximitat pot ser l’element de cohesió que garanteix la venda directa a un consumidor fidel.

La producció ecològica no pot ser una moda, sinó un model de consum d’avenir.

Jordi Peix

"No es razonable una negativa radical a la biotecnología

2009-04-07T17:05:00.001+01:00

Mar, 07/04/2009 - 10:45

JOSÉ MARÍA SUMPSI. Subdirector general de Cooperación Técnica de la FAO

El número de personas que pasan hambre en el mundo va en aumento y ya son cerca de los 1.000 millones, según la Organización de Naciones Unidas para la Agricultura y la Alimentación (FAO), una cifra que demuestra que la situación es crítica y que se agravará aún más con la actual crisis financiera.

El subdirector general de Cooperación Técnica de la FAO, José María Sumpsi, asegura que las promesas de recursos adicionales por parte de los países ricos no se están cumpliendo y que incluso están anunciando recortes presupuestarios que van a afectar a la ayuda al desarrollo, y como parte de ella, a la inversión en agricultura.

¿Cómo cree que está afectando la actual crisis financiera a la industria agroalimentaria?

La crisis financiera tiene varios efectos. La reducción de la demanda de alimentos y el empobrecimiento de hogares y países. Los precios, que estuvieron muy altos, comenzaron a descender y han ido disminuyendo en estos meses, sin embargo esta reducción se ha manifestado en el mercado mundial pero no en los países en vías de desarrollo ni en los mercados locales.

Desde el punto de vista de la producción, los agricultores soportan más dificultades porque los costes medios de producción no se han reducido tan rápidamente como los de los productos agrarios, a lo que se une un problema de acceso a crédito, ya que las condiciones se han endurecido y muchos agricultores no pueden acceder a préstamos para mejorar su capacidad productiva.

Esta situación va a provocar una reducción de la producción agraria, especialmente en los países desarrollados, y con ello que en las próximas campañas vuelva a haber otra crisis de precios. Es posible que las próximas cosechas sean mucho más cortas y que volvamos a sufrir precios muy altos en los próximos meses.

Además, los países más desarrollados están viviendo situaciones de crisis muy profundas, lo que está empezando a afectar a la ayuda a la cooperación y el desarrollo.

¿En qué sentido?

En la cumbre en Roma celebrada en junio de 2008, hubo importantes promesas de financiación adicional para afrontar la crisis alimentaria mundial, y de estas promesas, el desembolso no pasa aproximadamente de un 15 por ciento y las perspectivas son bastantes sombrías, ya que los incrementos sustanciales de recursos prometidos para la ayuda a la cooperación no están llegando por la crisis económica.

La FAO está comprobando que las promesas que había de recursos adicionales no se están cumpliendo y los países incluso están anunciando recortes presupuestarios que van a afectar a la ayuda al desarrollo, y como parte de ella a la agricultura.

¿Cómo afectaría a los países menos desarrollados una posible subida de los precios de los alimentos en los próximos meses?

La transmisión de precios es muy asimétrica.

Esos mercados funcionan de manera poco transparente y flexible, ya que cuando los precios suben se trasladan inmediatamente a los mercados locales, pero cuando bajan no lo hacen tan rápidamente a los precios locales.

Todavía existe un nivel relativamente alto de precios en comparación con los últimos dos o tres años en los países más pobres y si realmente se vuelve a producir una situación en la que la oferta es muy escasa y los precios vuelven a subir, esos incrementos se trasladarán de inmediato.

Sobre unos niveles que ya son altos, la situación puede ser más grave que la vivida en 2008 y la preocupación es enorme porque en este momento se necesitaría más que nunca un apoyo decidido a los países más pobres.

Las estadísticas apuntan que en 2007 el número de personas que pasan hambre aumentó en unos 70 millones y en 2008 en 50 millones, por lo que no sólo no estamos consiguiendo reducirlo sino que está aumentando.

¿Cree que sería un buen momento para una segunda revolución verde?

Sí, pero hay que tener cuidado, ya que la revolución verde tuvo aspectos positivos como la adopción de tecnologías no adaptadas en los países en desarrollo y negativos, como innovaciones que podían provocar problemas medioambientales, y que no se cuidaron mucho.

Estamos ante un planteamiento de una segunda revolución verde pero basada en cómo intensificar la agricultura de forma sostenible. Puede haber una segunda oleada, pero diferente a la que nosotros conocimos hace 40 años.

¿Qué papel puede jugar la biotecnología en el futuro de la agricultura y la alimentación?

La biotecnología tiene un papel muy importante que cumplir siempre y cuando se use con cautela.

Dependiendo de una serie de elementos, como del tipo de planta o de la especie, tiene mucho que aportar siempre que se respeten una serie de condiciones, se cumplan una serie de garantías de salvaguarda y las normativas vigentes de bioseguridad de forma que no perjudique a los recursos naturales y a los propios recursos genéticos.

No es razonable una negativa radical, y tampoco decir que sí en todos los casos. Habrá que tomar decisiones que beneficien el desarrollo productivo sin poner en riesgo la conservación de los recursos naturales.

¿Cuáles son las soluciones?

Para la FAO todo esto es consecuencia de la falta de inversión en agricultura, tanto pública como privada en los países en desarrollo, y la falta de ayuda a la cooperación.

Desde hace 25 años todos los indicadores respecto a la inversión en agricultura y a la ayuda han disminuido en los países en desarrollo, por lo que la solución más duradera y sostenible pasa por aumentar la inversión pública y privada en la agricultura y mejorar la capacidad de apoyo y ayuda.

Resum de la intervenció de Paul Krugman en el Forum for the future of agriculture in Europe. Brusel·les, 17-18 març de 2009.

2009-04-03T17:22:00.002+01:00

Argumentación

La crisis alimentaria de 2008 no fue un episodio temporal especulativo, sino la evidencia de un problema estructural, por lo que no se debe desviar la atención de ella.

¿Qué sucedió?

Incremento muy fuerte de los precios alimentarios a nivel mundial: crisis alimentaria.

i. Impacto principalmente en los países pobres, cuyas economías domésticas destinan una mayor parte del presupuesto en comida

► Indicador: conflictos sociales, revueltas populares e inestabilidad política

ii. Respuestas políticas de los países afectados basadas en la limitación o prohibición de las exportaciones de productos agrarios para facilitar el abastecimiento interno.

iii. A raíz de la crisis: discusiones sobre la profecía malthusiana

Finales de 2008: crisis financiera y macroeconómica global.

i. Impacto principalmente en los países ricos, en términos monetarios. El impacto humano es menor al de la crisis alimentaria.

ii. Desvío de la atención de la crisis alimentaria hacia la crisis financiera

► Se dio por supuesto que la causa principal de la crisis fue la entrada masiva de dinero en los mercados agrarios y la burbuja especulativa que se produjo a raíz de ello. Se desvió la atención de los datos de la economía real.

Krugman argumenta en su discurso contra la visión de la crisis alimentaria como un fenómeno temporal causado principalmente por la especulación. Krugman defiende que la alimentación mundial se ha convertido en un problema estructural, y que los economistas malthusianos estaban en lo cierto cuando avisaron de problemas en la capacidad de incrementar la producción alimentaria global.

Por qué motivos? Tres motivos.

La subida y bajada de precios no afectó solamente a aquellas “commodities” que tienen un mercado de futuros, sino también a aquellas que no lo tienen (por ejemplo, el mineral de hierro).

i. Por otra parte, la especulación deja notar sus efectos en la economía real (en el precio del trigo) cuando implica una retirada importante de la oferta del mercado, y este no fue el caso en los mercados agrarios, donde se daba el caso contrario: los stocks estaban en niveles de récord mínimos.

Precios relativos de los productos agrarios se mantienen en niveles altos todavía, lo cual constituye un hecho extraordinario. Por qué?

i. Porque en períodos de recesión económica como el que vivimos, los precios de los bienes calificados como “commodities” tienden a bajar (siguen el ciclo económico). Es lo que sucedió en la Gran Depresión de los años 30s.

ii. De hecho, los precios están a niveles superiores a los del inicio de la década, cuando el ciclo económico era expansivo.

La volatilidad en los precios agrarios es un problema, independientemente de la tendencia que sigan los precios agrarios en el largo plazo, y los episodios de volatilidad como el que se dio en 2008 se pueden volver a dar en el futuro,. Esto es así porque en los últimos años se ha confiado principalmente en el mercado como mecanismo de garantía de la seguridad alimentaria, ya sea a través del comercio internacional o de las finanzas internacionales. Krugman considera que esta confianza y creencia en el mercado para resolver las crisis alimentarias y garantizar la seguridad alimentaria no tiene fundamentos:

i. Por una parte, a nivel del comercio internacional, se ha visto que en periodos de crisis alimentaria, los gobiernos, ante el sufrimiento de la población pobre que tiene problemas para obtener comida, impide el funcionamiento libre del mercado y prefieren aplicar políticas de limitación de exportaciones para favorecer el consumo interno, lo cual distorsiona y desabastece los mercados internacionales agrarios.

ii. Por otra parte, a nivel de finanzas internacionales, no hay mecanismos accesibles por parte de los más pobres (que son los más afectados por las crisis alimentarias) para protegerse del riesgo de unos precios altos de alimentos.

iii. Por tanto, el mercado no ofrece soluciones por sí solo a las situaciones de inseguridad alimentaria, y facilita a su vez episodios de volatilidad en los precios.

Qué se puede hacer para solucionar este problema estructural en el futuro?

Invertir en la producción futura de alimentos, ya sea físicamente o a través de investigación y desarrollo. Hay que tener presente que la producción agrícola depende de la inversión en bienes públicos. Este último aspecto es especialmente importante, pues ya se demostró en los años 60, con la Revolución Verde, la trascendencia de la investigación básica realizada por las organizaciones internacionales.

i. En este sentido, está claro que en los últimos años se ha dejado de invertir en agricultura porque se consideraba un problema resuelto y los precios relativos alimentarios eran bajos.

Acertar con las políticas públicas. Krugman considera que algunas de las políticas de los últimos años pueden haber agravado la crisis alimentaria. Por ejemplo, y aunque ahora se hable menos de ello porque el precio del petróleo está bajo, el caso de los agrocombustibles.
Mejorar el sistema y los mecanismos por los cuales se transfiera ayuda financiera a los países que sufren más gravemente las crisis alimentarias.

i. En la crisis alimentaria pasada, hubo muchas dificultades para hacer llegar la ayuda a quien más la necesitaba.

Recuperar las políticas de mantenimiento de stocks alimentarios, que han sido abandonadas en los últimos años, como mecanismo de protección ante crisis alimentarias.

i. Se ha demostrado que con los precios de alimentos altos (episodio que puede volver a darse en el futuro), no es fácil obtener comida en el mercado mundial porque éste de desabastece.

Prestar atención a los problemas medioambientales.

i. Consumo creciente de recursos naturales

ii. Cambio climático

1. Afecta principalmente a la actividad agraria.

2. Los pobres, que son los que menos han tendido a ver con el proceso de cambio climático, son los más vulnerables a sus efectos, precisamente porque la actividad agraria es su actividad principal.

(resum d’en Miquel Correa, D

Una reflexió sobre la crisi, els seus efectes en el teixit agroindustrial de Catalunya i algunes propostes de superació.

2009-02-26T13:39:00.003Z

Una crisi econòmica que avança a molta velocitat
Aquesta crisi econòmica global, té unes característiques diferents i a la vegada paral·leles a altres que s’han succeït. Potser la diferència més important és el context en el que es produeix, amb una economia espanyola molt integrada en l’entorn comunitari i a la vegada a una economia globalitzada. També assistim a una velocitat de propagació de la crisi a la que tampoc estàvem habituats: abans de les vacances d’estiu eren pocs els que apostaven per una contracció tant elevada de les grans variables econòmiques. Avui en dia ja hi ha alguns pronòstics de caigudes del PIB català que doblen les xifres oficials. Ara ja ningú s’aventura, com ja és habitual, a preveure la durada de la crisi.

Tipificació de les indústries i comportament empresarial
El que interessa aquí és el grau d’afectació a l’agroindústria catalana. En primer lloc cal esmentar sintèticament la tipificació tradicional d’aquesta industria: una de primera transformació (i també artesanal) més arrelada al territori, una de segona transformació, amb formes d’aprovisionament més universal, situada al voltant de les grans concentracions urbanes i una tercera, el “food service, situada també als cinturons metropolitans, que donen servei als canals HORECA, de catering i a les empreses i elaboradors intermedis que abasteixen a determinants punts de venda (pastisseries, forns, petits, carnissers, tocinaires, petits obradors...). És aquest darrer grup el que darrerament es comporta de manera més dinàmica i amb tendència al creixement ja que corresponen a la nova demanda. No s’han d’oblidar mai les petites indústries alimentàries, de menys de 10 ocupats, que no s’inclouen en les estadístiques i s’avalua representen nogensmenys que el 15% del negoci i el 20% dels ocupats en la indústria alimentaria. La primera transformació és el més heterogènia, en dimensió, diversificació, producte etc, amb una multitud de PYME’s i algunes grans corporacions. És, poc procliu a la inversió, amb una oferta estàndard , sovint “commodities” poc adaptades a una demanda sofisticada. La segona transformació està més adaptada a la demanda i amb un fort dinamisme que ja han aguantat (en general totes les indústries) les reestructuracions dels 80’s i 90’s.

Característiques de la indústria: invisibilitat a nivell micro de les indústries
També cal esmentar molt sintèticament les característiques de la agroindústria.: el seu paper integrador en el territori independent de la seva funció econòmica, la invisibilitat a nivell micro i el comportament estable de l’activitat productiva amb creixement moderats – inclús en èpoques com ara de crisi - del VAB. La invisibilitat a nivell micro, fa referència a la seva atomització que determina que hi hagi molts establiments que ocupen molts llocs de treball en el territori. Això fa que quan tanquen algunes indústries, la ressò mediàtica que provoquen és infinitament inferior al tancament d’altres, que ocupen molts llocs de treball en un sol indret. Finalment, també esmentar la creixent desvinculació de la demanda i de la indústria de l’entorn rural. Dos exemples, la importació creixent d’excedents francesos de llet o l’augment de l’exportació de carn de porc i els seus derivats.

També desitjaria destacar el paper que juga aquesta industria en el pseudo-finançament de la distribució, és a dir en el seu apalancament financer, ja que els seus triguen un mínim de 90 dies en cobrar les vendes.

Globalització: creixement de les MDD’s i aparició d’una nova (?) indústria
Altres fets a destacar són: la globalització dels mercats i la inexorable tendència augmentar els intercanvis, el creixement espectacular de les MDD’s, el creixement de la demanda provenint especialment dels immigrants, els canals HORECA i dels aliments funcionals (lligats a la salut). Aquest creixement de les MDD’s està donant lloc a una proletarització de la industria agroalimentària i a la vegada estimula la deslocalització de la mateixa, juntament amb el creixement dels denominats “GEGANTS OCULTS”.

Previsibles efectes de la crisi a la indústria
a) Ajustament/Reestructuració
Arribats a aquest punt un es pregunta. Que pot passar amb aquesta crisi? Abans de tot dependrà de la durada de la mateixa i amb tota probabilitat assistirem a un nou AJUSTAMENT o una RESTRUCTURACIÓ, que posarà en evidencia la no competitivitat d’algunes empreses, dintre de les línees d’ajustament que ja estaven apuntades; és a dir, la crisi accelerarà un ajustament ja encetat.

b) Tendència a la baixa dels preus industrials
Durant una temporada, s’albira que els preus de la industria agroalimentària tindran tendència a baixar, on el creixement de les MDD tindran major protagonisme. De moment s’aparquen les perspectives de creixement dels preus de l’alimentació, degut en part a la disminució dels preus del petroli que treu tensió al de les matèries primeres. De retruc, aquesta tendència també es traslladarà de manera molt directa al sector primari; disminució dels preus percebuts, augment de la integració, que es palesaran en aquelles produccions menys competitives. La concentració de la distribució i en paral·lel l’atomització de la industria, ens il·lumina de qui tindrà “la paella pel mànec” en aquesta batalla.

c) Aparcament (momentani?) de les decisions d’inversió en especial les dirigides a nous productes (funcionals)
Si el creixement de les MDD’s prossegueix, la desaparició de petites indústries poc competitives, però arrelades en el territori no serà un fet puntual. Però tampoc serà moment adequat per presentar nous productes d’elevat valor afegit o productes nous. Les indústries, que fabriquen productes de costos baixos, no incorporen, precisament, els de la investigació, determinant segurament l’aparcament de projectes d’inversió i d’investigació de nous productes.

d) Problemes amb la restricció del crèdit
De moment, la restricció del crèdit per part de les entitats bancàries no sembla que pressioni excessivament en contra del complex agroindustrial. Això segurament es deu al tradicional recurs al finançament propi, al caràcter d’empresa familiar de la gran majoria d’empreses, que poden recórrer momentàniament al crèdit amb una hipoteca sobre part del patrimoni, i a la INVISIBILITAT característica del sector. Però, com hem dit, si la crisi dura, no tardarem en tenir exemples d’estrangulament en algunes empreses.

Algunes propostes
Abans de tot i per totes les empreses, tal i com deia Jordi Peix en el seu primer article: S’HAN D’AJUSTAR COSTOS, recepta clàssica i recurrent, però de moment i mentre duri la crisi és del tot necessària. La segona recepta clàssica és AJUSTAR-SE A LA DEMANDA.

Però a més des de aquesta plataforma voldria fer algunes propostes més agosarades per l’administració ja que entenem que el sector privat estarà molt ocupat intentant salvant els mobles i potser el sector públic hauria de saltar per sobre de la invisibilitat del sector i avançar-se i posar les condicions per salvar un sector estratègic de l’economia catalana.
a) Mesures a curt termini. Finançar el circulant, les assegurances de venda i les condicions per accedir-hi, que consolidi empreses amb futur i esporàdicament amb problemes.
b) Mesures a mig i llarg termini. Enfortir l’aportació i l’estímul del R+D+i públic, i en especial durant la crisi, ja que previsiblement les empreses privades aparcaran de moment les seves decisions a l’espera d’horitzons mes propicis.
c) A mig/llarg termini. Crear polígons per les grans plataformes logístiques. Millora, integració i/o concentració de les actualment vigents i crear-ne, si cal, en d’altres conurbacions properes a grans centres de consum. Per àrees de negoci que ja funcionen, però que tenen un alt grau d’ineficiència, i també en d’altres àrees de nous negoci amb futur. Com poden ser, la localització de magatzems de distribució per compres “on line”, on el creixement de la demanda s’assentarà en un futur, o l’estímul de la reconversió d’algunes empreses de logística procedents d’altres sectors industrials i susceptibles de reconvertir.
d) Lluitar contra la INVISIBILITAT del sector agroalimentari. No se m’acut una altra recepta que la clàssica de l’Associacionisme pensat com una actuació conjunta entre el sector i l’Administració per crear la base sòlida per el desenvolupament, creant clúster sectorials.
e) Finalment una reforma educativa de caire horitzontal liderada a la vegada pel sector privat i el public per tal d’endegar una que ajudi a “millorar la ma d’obra qualificada”, adaptada als nous temps per superar els clàssics problemes de productivitat de l’economia espanyola en general, i de l’agroindústria en particular.
Germani Rincón
Lectura recomanada: “Hacia donde va la industria agroalimentaria” Jorge Jordana. http://fiab2008.fiab.es/pdfs/h_1009.pdf